Aristòtil: Biografia, Estètica i Cosmologia

Aristòtil

Biografia

Va néixer a Estagira de Tràcia l'any 384 o 388 a.C. El seu pare era metge de la Cort dels reis de Macedònia. Als 17 anys va ser enviat a Atenes a estudiar a l'Acadèmia de Plató. En morir Plató, Aristòtil va abandonar Atenes per desacords amb Espeusip, que quedà al capdavant de l'Acadèmia i en va accentuar els trets pitagòrics. Aristòtil se'n va anar a Estagira, on actuà com a legislador, i un any després a Atenes on fundà una nova escola, el Liceu, coneguda també amb el nom de perípat, on els seus membres discutien passejant. El Liceu era més semblant a una Universitat que l'Acadèmia platònica. Tenia el suport econòmic de Macedònia, ja que és l'època de dominació de Macedònia a Grècia. En morir Alexandre el Gran es produí una reacció contra el domini de Macedònia. Aristòtil fou acusat d'impietat, sospitós de col·laborar amb el poder macedònic, per això, va haver de fugir cap a Calcis.

Estètica

A diferència de Plató, Aristòtil considera que l'art és ciència i, per tant, és mereixedor d'estudi. Es pot elevar a l'art per haver imitat o representat de forma bella allò terrible com per exemple la tragèdia que al representar-la ha de suscitar en l'ànim de l'espectador pietat i terror. Però, l'èmfasi es posa en el procés de purificació mitjançant el qual l'espectador s'allibera d'aquestes passions que per si mateixes no proporcionen plaer.

L'Univers

Segons Aristòtil, a l'univers es distingeixen dues regions diferenciades: el món sublunar sotmés al canvi i, per tant, a la corrupció, i format pels quatre elements, i el món supralunar, perfecte, sense corrupció i format per una substància anomenada èter o primer cos. Aquest univers és únic, esfèric, perfecte, infinit en l'espai, però no en el temps. Cadascuna de les seves regions té les seves lleis: les del món sublunar, imperfectes, regides per diversos moviments, i les del supralunar, perfectes d'acord amb el moviment circular, que és continu. El moviment de les esferes celestes i de tot l'univers, s'origina en un primer motor que no és mogut per cap altre i que, per tant, és immòbil. En no dependre de cap altre ésser, aquest "primer motor immòbil" és etern i està separat de les coses sensibles, no té parts i és indivisible i inalterable.