Aristòtil: Viatges, Observació i Realisme Aristotèlic

Allunyament de Plató: viatges i observació

La situació política porta Aristòtil a viatjar.

Va a Assos (costa noroest de l’Àsia Menor) convidat pel tirà Hèrmies per fer de conseller i amic.

A Assos obre una “sucursal” de l’Acadèmia. Quan mor Hèrmies en mans dels perses marxa a l’illa de Lesbos, a la ciutat de Mtilene:

• Investigacions de ciències naturals: observacions, catalogacions i descripcions d’animals, plantes i fenòmens meteorològics. Interès per la vida natural, que l’allunya de moltes posicions platòniques.

342 a.C. Filip li encomana l’educació del seu fill Alexandre. Es trasllada a Pel·la a la cort macedònica. Treballa temes polítics. Pot fer allò que havia anhelat Plató: formar el futur governant.

El Liceu

Torna a la sotmesa Atenes on prefereix fundar un centre alternatiu a l’Acadèmia: el Liceu, en els jardins del temple dedicat a Apol·lo Likeis.

13 anys de gran activitat científica i teòrica.

Mentre, la situació sociopolítica és compromesa i conflictiva:

• L’hegemonia macedònia havia desfet el sistema de polis, ciutats estat.
• Alexandre cada cop és més despòtic i amb pretensions de divinitat. Això provocà el trencament amb Aristòtil.
• La mort d’Alexandre el 323 desencadena una revolta antimacedònia a Atenes: Aristòtil és acusat d’impietat (per l’Himne a Hèrmies!) i abandona Atenes per evitar un “segon crim contra la filosofia”.

Va a Eubea on morirà l’any següent a l’edat de 62 anys.

Teofrast, que el seguia des d’Assos, serà el nou director del Liceu.

Al seu testament col·loca la seva família sota la protecció d’un lloctinent d’Alexandre (cura per la família i la dona). També demana que s’alliberin els seus esclaus quan tinguin l’edat convenient.

El Corpus aristotelicum

Gran part de l’obra d’Aristòtil s’ha perdut.

Andrònic de Rodas, onzè director del Liceu al s. I a. C., ordenà i publicà el que hi havia sota el nom de Corpus aristotèlicum.

Distinció entre obres esotèriques i obres exotèriques.

Les ordenà segons un pla didàctic que marcarà la filosofia i la ciència durant molts segles.

Crítica a la teoria de les idees

Breu recordatori de Plató: proposà el món de les idees com el principi d’intel·ligibilitat del món sensible, les idees són l’essència ce les coses. Aquestes coses imiten imperfectament les idees. Només la contemplació de les idees ens permetrà entendre el que veiem.

Inconvenients que planteja Aristòtil:

• Si el món material s’explica com a còpia imperfecta de les idees, ¿existeix una idea de qualsevol cosa? Existeixen idees de coses dolentes? Per Aristòtil és inadmissible l’existència d’idees perfectes de tot el que és negatiu i dolent.
• Com és possible que l’essència d’una cosa, el que fa que sigui el que és, estigui separada d’aquesta cosa? Per Aristòtil l’essència d’una cosa no pot estar separada de la cosa mateixa.
• El món de les idees no aconsegueix explicar el més característic del món sensible: el canvi i el moviment. ¿Com pot el món perfecte, incorruptible, immutable i etern ser causa i explicació d’un món canviant, imperfecte, on tot és mortal i provisional?

Aquest últim aspecte, la impossibilitat de la teoria platònica d’explicar el canvi el moviment, serà l’esperó de la teoria aristotèlica.