Arquitectura Barroca: Característiques, Elements i Artistes Clau

Arquitectura Barroca: Integració d'Art i Espectacle

L'arquitectura barroca integra pintura i escultura en un conjunt, aconseguint un efecte sorprenent i escenogràfic, d'acord amb les necessitats dels seus principals clients: l'Església i la monarquia absoluta. Els efectes de masses i moviments són propis del barroc. Els edificis semblen plens de moviment, tot és dinàmic, i la línia corba és la predominant. S'accentua allò pesat, i els murs donen la sensació de moviment, amb façanes amb perspectiva.

Elements Arquitectònics Clau

Els elements arquitectònics adquireixen gran potència: arcs ovals o mixtilinis, columnes gegants, pilastres i columnes salomòniques. S'obren nínxols on s'ubiquen escultures, i es creen grans cornises. En l'espai interior hi ha il·lusió i dinamisme. L'arquitecte vol que el cel envaeixi l'espai interior, i ho aconsegueix a través de la decoració. Les plantes són ovals o el·líptiques.

La façana és tan important com l'interior, i esdevé una pantalla escenogràfica de dimensions molt grans. La proporció i l'harmonia desapareixen. L'art barroc és l'art de la ciutat, i l'estètica urbanística barroca busca els efectes de perspectiva.

Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)

Bernini, escultor, arquitecte, comediògraf, músic i pintor, es pot considerar el mestre del seu segle. Se sentia sobretot escultor. Com a arquitecte, és el primer que connecta amb el desig de magnificència i afirmació de l'Església Romana.

El Baldaquí de Sant Pere

La primera obra important de Bernini és el baldaquí de Sant Pere del Vaticà, situat al creuer de l'església, que cobreix l'altar sota la cúpula. És de bronze i simula un pal·li en lloc d'un templet, format per quatre columnes salomòniques que sostenen dues porcions d'entaulament, unides per una cornisa còncava.

La Columnata de la Plaça de Sant Pere

Posteriorment, en la columnata de la Plaça de Sant Pere del Vaticà, Bernini aborda l'organització urbanística i monumental de l'esplanada prèvia a la basílica: dues ales corbes porticades amb quatre fileres de columnes toscanes que delimiten una plaça el·líptica. Les columnes forcen la perspectiva.

Francesco Borromini (1599-1667)

Borromini és l'arquitecte més barroc per la seva originalitat i inventiva. En els seus inicis va treballar amb Bernini, però aviat se'n va separar per divergències professionals i va anar més enllà, trencant les normes que Bernini encara respectava: enconxa o ondula murs i entaulaments, projecta plantes complexes i frontons mixtilinis, aconseguint així un gran dinamisme en interiors i exteriors.