Arquitectura, Escultura, Pintura i Gravat: Guia Completa

L'arquitectura

L'arquitectura es defineix com l'art de projectar i construir edificis o espais per a l'ús de les persones i és considerada com a art pel fet que comporta una voluntat estètica. L'arquitectura, segons la funció que fa, pot ser dividida en dos grups: la civil, que es divideix en arquitectura domèstica, lúdica, institucional, commemorativa, comercial i d'infraestructures; i la religiosa, que està destinada principalment al culte i té l'expressió més genuïna en els temples.

Característiques de l'arquitectura

Té dos elements estructurals essencials: l'espai interior i l'espai exterior o volum, i un superficial: l'ornamentació. L'anàlisi de l'obra arquitectònica des del punt de vista tècnic exigeix de tenir en compte, d'una banda, els materials, i d'una altra, els elements tècnics: sostenidors i sostinguts.

Elements sostenidors

El mur és un suport de caire continu que tanca l'edifici pels costats i els compartimenta interiorment; pot ser de càrrega (paret mestra) i de separació. En el mur cal considerar tres elements diferents: l'aparell, el parament i les obertures. També hi ha els suports verticals que serveixen per sostenir les cobertes i els arcs i també per reforçar els murs; són les columnes, els pilars i els pilastres. Com també entre els elements sostenidors que no descansen a terra, que són les mènsules, les cartel·les i els permòdols.

Elements sostinguts

La llinda és l'element horitzontal que transmet les càrregues de la coberta de manera vertical. L'arc és un element corbat que desvia lateralment les càrregues de la coberta. Les cobertes planes o arquitravades són les que recolzen a la llinda i exerceixen càrregues verticals sobre els elements sostenidors. Les cobertes corbades o de volta són les originades pel moviment longitudinal d'un arc generador. La cúpula és una volta semiesfèrica que està formada pel moviment rotatori d'un arc generador sobre la seva clau o dovella central que tanca l'arc.

L'escultura

Està pensada per ocupar un lloc concret. La relació de l'escultura amb l'arquitectura és fonamental perquè ocupa altars i fornícules, alhora que en els monuments es relaciona amb l'espai urbà. Miquel Àngel deia que l'escultura es fa traient material d'un bloc de fusta, de pedra o de marbre. Però s'ha fonamentat en tres solucions: el modelatge, el tallat i el buidatge.

Materials

El marbre és el material de l'escultura per antonomàsia.

Instruments

L'escultor transforma la matèria pressionant-la o colpejant-la amb instruments diversos. La majoria de les eines de l'escultor són punxants o tallants. El primer pas és el desbastat, que es fa amb un punter. Es continua amb cisells, que són eines tallants de tall recte, i amb gúbies, que tenen el tall corbat. El pas següent és el de l'allisat, que en la fusta es fa amb llimes o paper de vidre, i en el marbre es fa amb pedra tosca i abrasius.

La forma de l'escultura

Té dues formes de representació: el ple volum i el relleu. El ple volum ha tingut dues formulacions en relació amb l'espectador: la unifacialitat (un únic punt de vista òptim frontal) i la multifacialitat (diversos punts de vista òptims). El relleu és la forma d'escultura que s'acosta més a la pintura, però no fa servir els diversos tipus de relleu per aconseguir perspectiva i profunditat en la representació.

La pintura

És la manifestació artística, tot i que el procés d'elaboració pictòrica és complex.

Instruments

Els instruments del pintor són tres: la paleta, el pinzell i l'espàtula.

Suports

El primer suport de la pintura va ser la paret de les coves. Però els suports més utilitzats han estat la fusta i la tela. La primera és anomenada taula i la segona, llenç. El tercer suport és el mur.

Tècniques

En la majoria de tècniques artístiques pictòriques es combinen dos constituents indispensables per aconseguir color: els pigments de color i els aglutinants. Les principals tècniques pictòriques tradicionals són: el fresc (és la modalitat més usual de la pintura mural), el tremp (va ser utilitzat inicialment com a pintura mural), l'oli (consisteix en una barreja de pigments amb oli) i l'encàustica (és una preparació de colors diluïts en cera fosa, que fa d'aglutinant).

El gravat

És la seriació, la possibilitat de ser reproduït més d'una vegada. Els diversos mètodes sobre paper o tela són: xilografia, gravat al buit, litografia, serigrafia i esgrafia.

Tipus de gravat

Hi ha dues modalitats de gravats: el gravat de creació (crea una obra original que després serà reproduïda un nombre de vegades variable) i el gravat de traducció (copia, com la fotogravació moderna, una pintura, etc.).

El Partenó

• Autors: Ictinos i Cal·lícrates
• Cronologia: entre el 447 i el 438 a.C.
• Tipologia: temple
• Material: marbre de la pedrera del Pentèlic i fusta
• Estil: clàssic grec
• Localització: Acròpoli d'Atenes

El Partenó va formar part de l'urbanisme religiós de l'Acròpoli d'Atenes. El temple va ser aixecat en el punt més alt de l'Acròpoli, perquè fos visible des de tot Atenes, fins i tot al mar. Tenia 8 columnes en cadascuna de les façanes oriental i occidental, i altres disset en cada lateral marcaven el recinte del santuari d'Atenes. El Partenó va ser el gran temple que els atenesos van oferir a la deessa Atena després de derrotar els perses. La seva construcció, durant l'època de Pèricles, va ser l'inici de la reconstrucció de l'Acròpoli atenesa, destruïda durant les Guerres Mèdiques. Sota la dominació turca, durant el segle XV, el Partenó es va convertir en mesquita i, durant el segle XVII, en un polvorí, que va ser destruït per una bomba veneciana. L'obra va durar tan sols 10 anys. El Partenó és una síntesi perfecta entre la tradició dòrica i la novetat jònica, que va endolcir les proporcions i va agafar l'home com a mesura en la recerca de l'harmonia constructiva.

L'Erectèon

• Autor: Mnesicles
• Cronologia: 421-405 a.C.
• Tipologia: temple
• Material: marbre del Pentèlic
• Estil: grec clàssic
• Localització: Acròpoli d'Atenes

L'Erectèon és una de les obres més significatives de l'estil jònic. L'edifici presenta quatre façanes diferents amb pòrtics de columnes i amb l'entrada principal orientada cap a l'est. La seva construcció en un terreny a dos nivells és una de les seves originalitats. A causa de l'esmentat desnivell, la part oriental apareix en una zona més elevada que l'occidental. Les columnes suporten en tots els casos un entaulament amb un arquitrau de tres façanes i amb el fris i la cornisa corresponents. A diferència del Partenó, les columnes de l'Erectèon no constitueixen l'element de suport bàsic de tot l'edifici. Sembla com si les columnes fossin elements auxiliars del temple, tot exercint una simple funció decorativa. L'Erectèon fou construït a l'Acròpolis d'Atenes per l'arquitecte Filòcres entre els anys 420-407 a.C., al costat de les restes d'un altre més antic que va substituir. Està construït al costat nord del Partenó. És un temple de singular bellesa a causa de les reduïdes dimensions del seu espai i de les proporcions dels elements sostenidors. Els seus elements decoratius són tres: geomètric, fitomòrfic i figuratiu.

Atena Àptera o Atena Niké

• Autor: Cal·lícrates
• Cronologia: 421 a.C.