Arquitectura Gòtica: Característiques i Elements

Orígens i Evolució

L'arquitectura gòtica va néixer al nord de França a principis del segle XII, tot i que va seguir predominant certa tradició romànica fins al segle XII. Al segle XIII arriba a la seva perfecció. L'element més important del gòtic és la seva catedral, ja que és la que defineix la fisonomia de la ciutat gòtica. La catedral és el símbol de l'església espiritual i el seu caire celestial es reflectirà a través de:

• Verticalitat: La catedral és de línia vertical, cosa que fa que l'home es trobi en desequilibri, que se senti petit davant el gran espai. Aquesta sensació estarà marcada per les columnes primes i fines, que juntament amb els pinacles i les fletxes, les faran créixer fins a límits insospitables.
• Concepció d'un espai lluminós i diàfan: La llum material és imatge de la llum immaterial, així es produeix un paral·lelisme entre la llum terrenal i la celestial. Una manera de transportar l'home a la llum és mitjançant els colors dels vitralls o vidrieres.
• Naturalisme: Aprèn de la natura, l'ordre exterior ve definit per l'ordre interior. Sembla inspirada en les nervadures de les plantes.

Característiques Principals

• L'arc característic és l'apuntat: Es mantenen els arcs formers i els faixons, els quals reforcen la nau principal. Aquests tipus d'arcs permeten una elevació de la coberta exercint una menor pressió lateral.
• Elements de suport: El principal és el pilar compost, encara que en el període de transició és el mateix pilar romànic. Al gòtic pur es presenta de forma cilíndrica envoltat de semicolumnetes i a sobre d'un sòcol poligonal. El nombre de columnetes va anar augmentant. Aquest pilar de nervis gòtic és una conseqüència de la necessitat de suportar les voltes de creueria que han multiplicat els seus nervis i motllures. També trobem el contrafort característic del romànic, però amb un nou element que caracteritza l'arquitectura gòtica, l'arcbotant. Aquest element va ser ideat per contrarestar les forces de les voltes. L'arcbotant s'eleva en un pinacle que té una funció ornamental i afavoreix l'equilibri del suport. A més, l'arcbotant serveix per drenar l'aigua de la pluja que cau sobre les voltes i mitjançant un canal arriba a les gàrgoles.
• Voltes: Trobem la volta de creueria o ogival, formada per arcs apuntats, és més lleugera que qualsevol altre tipus de volta. La volta de creueria és el resultat de creuar dues voltes de canó apuntades sustentades per dos arcs creuers diagonals (volta sexpartida). A mesura que passa el temps es van augmentant el nombre de motllures i nervis i es crea la volta estrellada.
• Planta: La seva forma típica és la basilical. És una planta de saló amb 3 o 5 naus. A vegades té forma de creu llatina amb una nau creuer (transsepte). Les naus laterals es perllonguen per darrere del presbiteri formant el deambulatori que pot ser simple o doble i presenta capelles poligonals (absis).
• Façana: L'església gòtica sol tenir vàries façanes. A la que hi ha als peus se solen posar dues torres de planta rectangular, aquestes estan finalitzades amb cossos octogonals o rematades amb agudes fletxes per poder aguditzar la verticalitat. El que més destaca són els rosetons, se'n pot posar un o tants com parets hi hagi a la façana.

Exemples a França i Espanya

• França: Notre-Dame, Chartres, Reims, Amiens, Santa Capella.
• Espanya: Catedral de Burgos, Lleó, Palma i Llotja de Palma.