Arquitectura Romana: Arcs, Basíliques i Mosaics

L'Arc Romà i les seves Aplicacions

L'arc romà, de forma semicircular, es construïa amb un nombre senar de dovelles, la central anomenada clau. Per a la seva construcció, s'utilitzava una estructura auxiliar de fusta: la cimbra. Aquesta suportava les dovelles fins a la col·locació de la clau, que es fixava a martellades. Un cop finalitzat, es desmuntava la cimbra i l'arc començava a suportar la càrrega mitjançant la compressió. Els romans van utilitzar aquest tipus d'arc en aqüeductes, palaus i amfiteatres. La col·locació successiva d'arcs i cimbres permetia la construcció de voltes de canó, mentre que la cúpula es basava en la mateixa estructura, però en disposició circular.

Els Deu Llibres d'Arquitectura de Vitruvi

Durant l'hel·lenisme romà, els romans es van inspirar en l'arquitectura grega. Anteriorment, construïen amb maons per manca de coneixements sobre la pedra. Vitruvi, després d'un viatge a Grècia per aprendre les seves tècniques constructives, va escriure un manual al segle I dC, considerat el tractat d'arquitectura més antic. Vitruvi buscava que l'arquitectura romana s'assemblés a la grega. No obstant això, la seva manca d'experiència en la construcció grega va resultar en edificis amb aparença grega, però construïts amb tècniques romanes, més senzilles i econòmiques.

Tipus de Mosaics en Paviments

• Opus tessellatum: Mosaic fet amb peces petites (d'1 a 4 cm²).
• Opus signinum: Mosaic amb poques tessel·les per a construccions de baix pressupost.
• Opus vermiculatum: Mosaic fet amb peces petites i vitrificades.
• Opus sectile: Mosaic amb tessel·les grans.
• Opus musivicum: Mosaic aplicat en vertical (parets).

La Basílica Romana Imperial

La basílica romana era un edifici multifuncional: mercat, lloc de transaccions, culte i reunió. De planta rectangular, constava d'una o més naus (sempre en nombre senar), amb l'entrada pels costats llargs. La nau central, la més alta i gran, presentava àbsides als extrems i estava suportada per columnes interiors. L'espai interior es realçava amb revestiments, voltes, arcs i columnes decoratives als murs. Les diferències d'altura permetien l'obertura de claristoris per a la il·luminació a la part superior.