Art etrusc i romà: Anàlisi d'obres clau

OBRA 12. El Sarcòfag dels Esposos

Aquesta obra és d'autor desconegut i es creu que va ser creada al voltant del 530 aC. Prové d'una necròpolis a Cerveteri, Itàlia. Actualment, es troba al Museu Nacional Etrusc de Vila Giulia a Roma.

A) Context històric

Els etruscs eren un poble provinent de l'Àsia Menor que es va establir al nord i centre d'Itàlia. Van controlar aquesta regió fins al 509 aC, quan es va proclamar la República Romana. Aquesta obra pertany al període final del domini etrusc. Els etruscs van comerciar i van tenir forts vincles amb els grecs del sud de la península. La relació amb els llatins de Roma no va ser tan idíl·lica. Els ibers eren contemporanis dels etruscs. Pel que fa a la seva cultura, sabem que donaven molta importància als rituals funeraris i a una religiositat potent, però al mateix temps, eren persones que gaudien de la vida.

B) Estil i elements formals

Aquesta escultura pertany a l'art etrusc. Els etruscs, en general, donaven molta importància al realisme en la representació de figures humanes. No obstant això, aquesta obra té característiques particulars:

• Recorda l'escultura arcaica grega.
• Somriure arcaic.
• Cabell molt ordenat.
• Ulls ametllats.
• Expressió estranya, malgrat ser una escultura funerària.

L'art etrusc, en general, mostra un gust per les escenes quotidianes.

Altres obres de l'estil:

• Apol·lo de Veïs (500 aC)
• Quimera d'Arezzo

Comentari formal:

El material utilitzat és la terracota (argila cuita). El mètode és l'addició i la tècnica, el modelatge. Modelar l'argila permet modificacions i és una tècnica ràpida. Aquesta obra és un grup escultòric exempt, de 220 cm de llarg i 141 cm d'alçada. La tècnica del modelat permet més espontaneïtat. A nivell compositiu, hi ha dues figures jacents recolzades en un triclinium (llit/sofà on els etruscs i romans menjaven). Està feta en dos blocs d'argila units. Les cames no reben gaire atenció.

L'home està nu de cintura cap amunt i porta una túnica de cintura cap avall. La dona va vestida amb una túnica, un barret i sabates punxegudes. L'home està darrere de la dona, recolzat al triclinium, mentre que ella es recolza sobre ell. L'home té una mà sobre l'espatlla de la dona (gest afectuós). Les mirades van en diferents direccions. Les cares són neutres, estereotipades, cosa que podria indicar una producció en sèrie. El sarcòfag era policromat, però els colors s'han perdut. L'expressivitat, els gestos i la posició de les mans (especialment la d'ella, que sembla dirigir-se a algú) estan congelats en un moment quotidià.

C) Funció, tema i significació

Funció: Els sarcòfags tenen una funció funerària; servien per allotjar les restes mortals d'una o diverses persones.

Tema: Les dues figures estan reclinades en un triclinium. L'escena representa com els esposos es dirigeixen als convidats del seu propi banquet funerari. Sembla que van morir junts.

Significació: En aquesta època, es donava més importància a la vida després de la mort que a la vida terrenal. Podríem dir que tenien por de la mort i pretenien fer un trànsit més tranquil. Mostrant respecte, volien que l'altra vida fos similar.

D) Models i influències

Models: En els seus orígens, l'escultura etrusca té un component oriental, mesopotàmic, i un component grec (més evident). Els kouroi grecs són contemporanis. A diferència dels grecs, els etruscs no representaven la bellesa ideal; el sentit del seu art era més pràctic.

Influències: El realisme etrusc es trobarà més tard en l'escultura romana i en l'arquitectura, especialment en l'arc de mig punt. Els etruscs van introduir l'arc de mig punt a Europa.

OBRA 13. Maison Carrée

Maison Carrée significa 'casa quadrada'. És un temple d'autor desconegut situat a Nimes, França. Va ser construït l'any 16 aC (segle I aC).

A) Context històric

L'any 16 aC, ens trobem en l'etapa imperial romana. August ja s'havia proclamat emperador després de derrotar el seu rival, Marc Antoni. August reclamava el poder absolut i no volia dependre del Senat. L'any 32 aC, se li va atorgar el títol d'emperador. La República va desaparèixer i va començar l'etapa imperial, amb Octavi August al capdavant i el Senat en un paper secundari. El temple va ser construït per ordre d'Agripa, gendre d'August i director d'infraestructures públiques a la Gàl·lia. Es consolida l'expansió imperial per Europa. La Gàl·lia era un punt estratègic per a l'expansió cap a Britània. A l'època romana, la ciutat es deia Nemausus. A més de l'expansió, hi va haver un procés de romanització, que implicava la imposició de la llengua i la cultura romanes. La política era globalitzada i unificadora, com es reflecteix en aquest temple. Aquest tipus de temple és un dels que millor s'ha conservat.

B) Estil i elements formals

Aquesta construcció pertany a l'estil romà imperial primerenc. Té influències del món etrusc i dels temples de l'època republicana.

Altres temples:

• Temple d'August (Barcelona)
• Temple de Vic

Mentre que els grecs construïen els temples per ser vistos des d'un punt de vista compost (frontal i lateral), els romans els feien per ser vistos únicament frontalment (axialitat). Una altra característica és que està elevat sobre un podi. L'escalinata només existeix a la façana principal. Més que buscar l'harmonia visual, es busca l'èmfasi. Les columnes són corínties, més estilitzades. Aquest temple va ser un dels primers a utilitzar columnes corínties.

Comentari formal:

El material constructiu és la pedra calcària. Els elements sustentadors són:

1. El mur.
2. Les columnes.

Aquests elements suporten un entaulament (arquitrau, fris i cornisa) i una coberta de teules a dues aigües, amb dos frontons.

Estructura:

És un temple pseudoperípter i hexàstil. Les semicolumnes estan adossades al mur. Té unes dimensions de 15 x 29 m d'amplada i 17 m d'alçada. S'accedeix a través d'una escalinata que condueix a un pronaos (vestíbul) i, finalment, a una naos (cel·la única). Exteriorment, l'edifici reposa sobre un podi. Es conserva una decoració floral (tradició local de la Gàl·lia) que envolta gairebé tot el temple. Està dissenyat per ser vist des de la part frontal.

C) Integració en l'entorn

Aquest temple estava situat al mig de l'antic fòrum de Nemausus. Era, probablement, l'edifici més important de la ciutat. Al costat, es va construir fa uns anys el Carré d'Art (Centre d'Art Contemporani), dissenyat per Norman Foster. Hi ha una relació visual i un contrast entre els dos edificis (pedra i vidre).

D) Funció, tema i significació

La Maison Carrée és un temple, per tant, un edifici amb funció religiosa. Està dedicat als dos nets de l'emperador August: Gai Juli Cèsar i Luci Cèsar, fills de la seva filla Júlia i Agripa. August els considerava els seus successors i se'ls venerava públicament. Hi havia una inscripció, avui desapareguda, que deia: "Gai Cèsar, fill d'August, cònsol. Luci Cèsar, fill d'August, designat cònsol. Els prínceps de la joventut". En un moment donat, aquest temple va ser convertit en església cristiana. La construcció d'edificis de tipologia unificada obeïa a una política que pretenia homogeneïtzar els territoris conquerits (moneda, edificis, religió, cultura...).

E) Models i influències

Els temples romans tenien dos models: el model etrusc (podi, escalinata frontal i cel·la) i el model grec (ordres arquitectònics: dòric, jònic i corinti). Durant el període republicà, aquests dos models es van unificar. A nivell d'influències, aquest temple aporta un valor d'autor. Va ser pres com a model directe durant el Neoclassicisme i, en menor mesura, durant el Renaixement.

OBRA 14. La Casa del Poeta Tràgic

(Segle I aC, Pompeia, Itàlia). Autor desconegut.

A) Context històric

Pompeia, en aquella època, era una ciutat benestant. Havia estat fundada al segle VII aC, situada al sud de la badia de Nàpols. Va ser un enclavament comercial per a fenicis i grecs. L'any 79 dC, sota el govern de l'emperador Titus, Pompeia va ser destruïda per l'erupció del volcà Vesuvi, que va sepultar literalment la ciutat. Les excavacions van començar al segle XVIII, durant el regnat de Carles III.

B) Estil i comentari formal

L'estil seria el romà pompeià.

Domus:

La domus és un model d'evolució, principalment etrusca, combinada amb elements grecs. El nom de la casa prové d'un mosaic que hi havia al tablinum, que representa un preparador d'actors. Les domus pertanyien a famílies riques, però també a la classe mitjana-alta. La Casa del Poeta Tràgic no és de les més luxoses, sinó relativament senzilla per a l'època. Es considera que els propietaris eren de classe mitjana-alta, enriquits pel comerç. Aquesta casa tenia dues plantes. Originalment, les domus tenien tres blocs:

• Primer bloc: Entrada i passadís (vestibulum i ostium). Als costats, les tabernae (botigues que el propietari llogava).
• Segon bloc: Un petit espai anomenat atrium, amb un estany que recollia l'aigua de la pluja (impluvium). El compluvium era l'obertura al sostre per on lliscava l'aigua. Les habitacions del costat eren les cubiculae. Més endavant, hi havia el tablinum (on el propietari rebia les visites).
• Tercer bloc: Passat el tablinum, hi havia un altre pati anomenat peristylium, amb una piscina. En un racó, hi havia el lararium (per al culte familiar). La sala on menjava la família era el triclinium. Al costat, hi havia la culina (cuina), i a l'altre costat del peristylium, més habitacions.

La casa romana no tenia obertures a l'exterior. Estava envoltada de murs o adossada a altres cases, però mai tenia finestres.

Mosaics:

El nom de mosaic prové de 'musa', inspiradora de l'art. Aquestes decoracions es realitzen amb petites pedres de colors anomenades tessel·les, i servien per cobrir i decorar superfícies planes, principalment el terra i les parets. Segons la mida de les tessel·les, el treball rep un nom o un altre. La tècnica general s'anomena opus tessellatum. Dels mosaics de la Casa del Poeta Tràgic, dos són els més importants. El més famós és el mosaic de l'entrada, que representa un gos amb la inscripció Cave canem ('Compte amb el gos'), per espantar els visitants. És un mosaic en blanc i negre. L'art musivari és la ciència que estudia els mosaics.

Pintura:

La pintura més important que s'ha conservat en aquesta casa és "El sacrifici d'Ifigènia". S'ha conservat bé gràcies a la lava. Dins de l'època romana, hi ha diferents estils de pintura:

• D'incrustació: Època Republicana (150-80 aC).
• Arquitectònic: Època Republicana (80-30 aC). Reproduïen edificis.
• Ornamental: Època Imperial (30 aC - 60 dC). Estil molt carregat, amb moltes flors.
• Il·lusionista: Època Imperial (60-80 dC). Buscaven la creació d'escenes.

L'estil d'"El sacrifici d'Ifigènia" és il·lusionista. Es creu que es va fer l'any 62 dC i es trobava al pòrtic del peristylium. Actualment, es troba al Museu Nacional d'Arqueologia de Nàpols. Es creu que és una còpia d'un pintor grec del segle IV aC. És una pintura més dibuixística, amb els contorns de les figures ben marcats. Predomina la línia. L'escena està situada en un lloc irreal. Ens explica un tema de la Guerra de Troia:

• El personatge de la dreta és Agamèmnon, pare d'Ifigènia i líder dels grecs.
• Ifigènia és la dona sostinguda per Ulisses (a l'esquerra) i Diomedes (al centre).
• L'altre personatge, Calcant, és l'endeví, conseller d'Agamèmnon.
• Darrere seu, hi ha una estàtua de la deessa Àrtemis sobre una columna.
• Al cel, es veu la mateixa figura caçant amb el seu cérvol sagrat.

C) Història i tema

Els grecs, i concretament Agamèmnon, van matar en una cacera una de les cérvoles d'Àrtemis. La deessa, enfadada, va impedir que el vent bufés quan els grecs estaven a punt de salpar cap a Troia. Després d'una llarga espera, Agamèmnon va preguntar a Calcant, qui li va dir que Àrtemis estava enfadada. Agamèmnon va oferir qualsevol cosa perquè el vent tornés a bufar. Calcant li va dir que, per aconseguir-ho, hauria de sacrificar la seva filla Ifigènia. Després del sacrifici, el vent va tornar a bufar.

Hi ha dues versions del que va passar després: Àrtemis va substituir Ifigènia per un cérvol, o bé Ifigènia va ser sacrificada. Aquest tema apareix en dues obres d'Eurípides: "Ifigènia a Tàurida" i "Ifigènia a l'Àulida". El tema de fons és l'ambició del pare per conquerir Troia, castigada pels déus amb el sacrifici de la seva filla.

D) Models i influències

El model de la casa romana prové de la casa etrusca, tot i que aquesta era més petita. Després, va evolucionar i va incorporar noves parts. Els mosaics i la pintura provenen del món grec. El mosaic tindrà una gran importància, no només en època romana, sinó també a l'Imperi Bizantí (segle VI aC, edat d'or del mosaic bizantí). El model de casa romana es va estendre per tota la Mediterrània i va influir en altres models, com l'islàmic.

OBRA 15. Ara Pacis Augustae

Aquesta construcció es troba a Roma (al Camp de Mart), la seva ubicació original. Es va començar a construir l'any XIII aC i es va inaugurar el 30 de gener de l'any IX aC.

A) Context històric

És un altar dedicat a August, el primer emperador de l'època imperial. Al llarg del segle I aC, hi va haver quatre guerres civils. En les tres últimes, van participar els hereus de Juli Cèsar: Marc Antoni i Octavi August. L'última guerra civil va enfrontar Marc Antoni i Octavi August, que havien estat aliats. Octavi va derrotar Marc Antoni a Alexandria, Egipte, i va conquerir aquesta zona, l'última que quedava per conquerir. Des de l'any 31 aC, August va governar com a emperador. El Senat li va atorgar el títol d'August i va governar com a princeps (de forma autoritària, però camuflada). August va ser el fundador de la dinastia Júlio-Clàudia. Va iniciar un període de pau, la Pax Augusta. Octavi August va pacificar (arrasar) tots els focus de resistència, principalment a la Gàl·lia i Hispània. Al principi del seu govern, va passar dos anys a Tàrraco. Quan va tornar d'aquestes campanyes, es va construir aquest altar. A l'inici de l'Imperi, van arribar molts escultors grecs. L'altar va quedar destruït amb el pas del temps. Al segle XVI, es van localitzar alguns fragments, però no va ser fins al segle XX que es va començar una excavació seriosa. L'any 1938, es va inaugurar reconstruït, coincidint amb l'època feixista de Benito Mussolini. Actualment, l'altar es troba en un espai dissenyat per Richard Meier, el museu contenidor de l'Ara Pacis.

B) Estil i comentari formal

Aquest temple és d'estil romà imperial. És una obra escultòrica. Els elements més destacables són els relleus. L'escultura d'aquest període combina el realisme (tradicional dels etruscs) amb una emfatització pròpia de l'Imperi i una certa fredor (poca expressivitat), provinent del classicisme grec. El material preferit era el marbre. Una altra característica és la voluntat històrica (deixar constància) i la recreació en els detalls. El relleu s'adapta al marc arquitectònic.

Obres de l'estil:

• Columna Trajana
• August de Prima Porta

És un altar fet en marbre, amb unes dimensions d'11,60 m (profunditat) x 10,65 m (amplada) x 3,65 m (alçada). L'escultura que sobresurt és un sol bloc. S'accedeix a l'interior a través d'una escalinata situada al costat est. Està sobre un podi i el suport és el mur. No té coberta. Està coronat per un entaulament indefinit. Cada façana està dividida en dos registres:

• Registre inferior: Decoració vegetal amb garlandes i flors.
• Registre superior: Figures humanes.

Això dóna una sensació de profunditat. Aquesta part havia estat pintada, però el color s'ha perdut. El ritme de les figures (posicions i mirades) dóna dinamisme. Hi ha una inexpressivitat general. És una exposició global en forma de fris, una escena contínua. Hi ha una sensació d'elements verticals.

C) Funció, tema i significació

La funció és commemorativa: commemora la conquesta de la Gàl·lia i Hispània (la fi dels conflictes i l'arribada d'un període de pau).

Tema: És un altar dedicat a la Pau, entesa com una deessa romana personificada, i al seu artífex, Octavi August. Combina referències a la fundació de Roma amb imatges de la processó que va inaugurar l'altar.

• Façana oest: La lloba capitolina i Enees (príncep de Troia que va fugir i va fundar Roma) fent un sacrifici.
• Façana est: Divinitats filosòfiques (terra, aire, oceà...) i un personatge que simbolitza el poble romà.
• Façanes nord i sud: Una desfilada que es va fer l'any 13 aC. A la façana nord, hi ha els senadors i les seves famílies. A la façana sud, hi ha August i la seva família (Agripa, sacerdots...).

A nivell significatiu, és una lloança a l'emperador August. Se'l vincula amb la fundació de Roma (una audàcia del poeta Virgili). Representa tota la història de Roma. Hi ha una voluntat històrica de deixar constància d'aquests fets.

D) Models i influències

El model més clar és el de les Panatenees del Partenó, similar en les posicions i la direcció del ritme de les figures. Pel que fa a la forma, no coincideix amb cap model en concret. En canvi, per la narració d'històries, trobaríem la Columna Trajana.

OBRA 16. August de Prima Porta

És una còpia romana. L'escultura original es va fer l'any 20 aC, i la còpia, l'any 14 dC. Es troba als Museus Vaticans, a Roma.

A) Context històric

Al llarg del segle I aC, hi va haver quatre guerres civils. En les tres últimes, van participar els hereus de Juli Cèsar: Marc Antoni i Octavi August. L'última guerra civil va enfrontar Marc Antoni i Octavi August, que havien estat aliats. Octavi va derrotar Marc Antoni a Alexandria, Egipte, i va conquerir aquesta zona. Des de l'any 31 aC, August va governar com a emperador. El Senat li va atorgar el títol d'August i va governar com a princeps. August va ser el fundador de la dinastia Júlio-Clàudia. Va iniciar un període de pau, la Pax Augusta. Octavi August va pacificar (arrasar) tots els focus de resistència, principalment a la Gàl·lia i Hispània. Al principi del seu govern, va passar dos anys a Tàrraco. A l'inici de l'Imperi, van arribar molts escultors grecs. La còpia es va realitzar en el moment de la seva mort; a partir d'aquí, se'l va començar a divinitzar com a primer emperador. L'escultura es va trobar l'any 1863 a Prima Porta. Era una època de gran incorporació d'artistes i de fabricació de còpies.

B) Estil i comentari formal

Aquesta escultura és d'estil romà imperial. L'escultura d'aquest període combina el realisme (tradicional dels etruscs) amb una emfatització i idealització pròpies de l'Imperi i una certa fredor (poca expressivitat), provinent del classicisme grec. S'intentava representar les persones tal com eren. Una altra característica és la voluntat històrica i la recreació en els detalls.

Altres obres:

• Ara Pacis
• Columna Trajana

L'original era de bronze, fet amb el mètode del buidatge i la tècnica de la cera perduda. La còpia és de marbre, feta amb el mètode del sostraient i la tècnica de l'esculpit. És una escultura exempta i dempeus. Té un punt de vista dominant, el frontal. Està pensada per anar dins d'una fornícula. L'escultura descansa sobre un pedestal, cosa que dóna més èmfasi a la figura.

La posició i l'expressió són molt importants. Està en contrapposto. En l'expressió, destaca la serenitat (recorda l'escultura clàssica). August està representat amb unes mides lleugerament superiors a les naturals, en una posició de poder, amb el braç dret alçat com a signe d'autoritat. Està en posició de líder dirigint-se al seu poble o exèrcit. L'original era policromat.

Distingim:

• Cuirassa historiada: explica uns fets.
• Túnica.

Els detalls estan molt ben treballats. Va descalç i el rostre és rejovenit. Hi ha una altra figura (que serveix de suport): un infant enganxat a la cama d'August.

C) Funció, tema i significació

La funció és emfàtica: glorificar i divinitzar la figura de l'emperador un cop mort. Apareixen símbols que intenten justificar el tema.

Tema: És un retrat emfatitzat d'Octavi August, vestit de militar, adreçant-se a les legions i al poble. Un detall important és que va descalç. Quan va morir la seva dona, Lívia, va encarregar la còpia amb una decoració especial per a la cuirassa.

• Grup superior: el Cel. L'aurora que guia la quadriga del Sol.
• Costat contrari, a baix: la Terra, amb el corn de l'abundància.
• Centre: la conquesta dels territoris. Dues figures, que sembla que representen Tiberi (fill adoptat d'August) recollint l'estendard romà per part dels parts.
• Esquerra i dreta: dos elements que representen Hispània i la Gàl·lia (províncies conquerides per August).
• Dues divinitats protectores a cavall: Apol·lo i Diana.

El nen a la seva cama representa Cupido (emparenta August amb les divinitats, ja que Cupido i Enees són fills d'Afrodita). El conjunt de la cuirassa representa els triomfs d'August, amb el suport de les divinitats, vinculant-lo directament amb els déus. El fet que vagi descalç representa la seva entrada a l'Olimp.

D) Models i influències

Models: Hi ha un vincle clar amb el Dorífor de Policlet (canvia la posició dels braços, però és una inspiració directa). Hi ha molts precedents.

Influències: Aquesta obra inaugura la tipologia del retrat emfàtic del dirigent i servirà de model per a molts retrats de reis i dictadors (per exemple, la tomba de Napoleó II).