L'Art Gòtic: Orígens, Característiques i Influència a Europa

L'ART GÒTIC

El gòtic cal situar-lo durant la baixa Edat Mitjana, cap al S.XIII, una època marcada per una profunda transformació i expansió europea. És un període de creixement demogràfic, econòmic, de consolidació del poder reial i d'aparició d'una nova classe social, la burgesia que es convertirà en una important clientela per part dels artistes. L'aparició de nous ordres mendicants (franciscans i dominics), així com de les primeres universitats, van trencar el monopoli cultural que fins aleshores havien exercit els monestirs. Però la crisi baix medieval (pesta negra) farà que quan Europa desperti del malson després de 100 anys, Itàlia i Flandes encapçalaran una profunda renovació estètica, el quattrocento o primer renaixement.

LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ:

El gòtic va ser un moviment artístic que va néixer a França (Île-de-France) i des d'allà es va estendre per bona part d'Europa. Es poden distingir tres etapes:

• Període inicial (finals del S.XII a principis del XIII)
• Etapa clàssica (S.XIII – S.XIV)
• Període final o flamíger (S.XV i en alguns indrets a principis del XVI)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

La paraula gòtic la van començar a emprar els artistes del Renaixement de manera despectiva per referir-se a l'estil bàrbar que es va produir a Europa el S.XIII i que, segons ells, suposava una ruptura amb els cànons clàssics de l'antiguitat. Aquesta actitud pejorativa sobre l'art gòtic es va mantenir fins el S.XIX quan els artistes romàntics el van reivindicar com un dels elements culturals més importants de la civilització europea.

Des d'un punt de vista social, l'artista continuarà tenint la mateixa consideració social que en el període anterior, és a dir, un simple artesà. Però a partir del S.XIV, alguns mestres assoliran un gran reconeixement i prestigi i seran reconeguts com artistes.

Des d'un punt de vista tècnic, el gòtic va introduir un seguit d'innovacions fonamentals: L'art ogival i la volta de creueria.

Des d'un punt de vista cultural, el despertar de l'humanisme i la reforma cistercenca (impulsada per Sant Bernat de Claravall i per l'abat Suger de Saint-Denis) van estendre una religió més íntima i humana. Tot plegat, es va reflectir en l'art. Així, l'esquematisme, la simetria i la simplificació del Romànic, van deixar pas a un estil més realista i natural.

GÒTIC A EUROPA

La reforma del Cister marca la transició del romànic al gòtic amb la introducció de l'arc apuntat, les voltes de creueria i la prohibició d'incorporar elements decoratius.

A la segona meitat del S.XII comencen a aparèixer al nord de França les primeres catedral gòtiques que destaquen per la seva verticalitat i lluminositat (Catedral de Cheims).

Aquest model francès es va introduir a Castella en les catedrals Burgos, Toledo i Lleó.

A Anglaterra cal assenyalar el King College de Cambridge i les seves voltes de ventall.

A Alemanya les catedrals destaquen per la seva exagerada verticalitat, n'és un exemple la Catedral de Colònia.

Als Països Baixos cal destacar l'arquitectura civil relacionada amb el desenvolupament mercantil de les ciutats.

A Itàlia el gòtic es va introduir més tardanament i ràpidament serà desplaçat pel Renaixement. L'art gòtic italià es caracteritza per la manca d'arc votants, el revestiment de marbre a les façanes, la importància dels gablets i l'ús del a policromia. Entre les obres més importants destaca la Catedral de Siena.

A la Corona d'Aragó el gòtic es va introduir gràcies als monjos del Cister que construïren gran edificis com Santes Creus, Poblet i Vallbona de les monges. Però serà en el S.XIV quan aquest nou estil s'escamparà arreu (Església de Santa Maria del Mar) i les catedrals de Girona i Palma de Mallorca. Dins l'arquitectura civil cal destacar els palaus (Palau de la Generalitat de Catalunya), les llotges (València) i les drassanes (Barcelona).