Art islàmic a l'Andalusia medieval

Els primers àrabs eren politeistes i adoraven una sèrie de pedres sagrades a la ciutat de la Meca i que pertanyien a la tribu de Mahoma (571-632). Tot fent la ruta de la Meca a Jerusalem com ha caravana Mahoma convençut de ser un profeta d'Al·là va decidir fundar una nova religió també monoteista com el cristianisme revelada per l'arcàngel Gabriel que se li va aparèixer durant les seves meditacions al mont Hira.

Perseguit pels qui els consideraven un impostor va fugir de la Meca cap a Medina l'any 622 aquest episodi és conegut amb el nom d'Hegira. Després de la mort de Mahoma els seus successors es van estendre per Aràbia i pel nord d'Àfrica i van establir capital a Damasc.

A l'inici del segle vuit Després de l'amor del Rei vítiza, el regne visigòtic va quedar dividit en dues meitats. Els primers van demanar ajuda als musulmans que van desembarcar a Gibraltar l'any 711 On van vèncer Roderic a la batalla de Guadalete. Començava així la invasió musulmana que només en set anys va dominar la Península Ibèrica amb l'extensió de les zones muntanyoses càntabres i pirinenques. La ocupació musulmana va durar vuit segles fins que l'any 1492 els Reis Catòlics van ocupar Granada.

Al-Àndalus, el nom amb què es coneix el territori islàmic de la península ibèrica durant l'ocupació musulmana, es va islamitzar i va adoptar els costums musulmans. En el terreny cultural, el poble àrab va portar avenços en tots els camps de la ciència: astronomia, medicina, matemàtiques, geografia, enginyeria, i va fundar escoles importants a les mesquites.

Des del primer moment la invasió musulmana va començar la resistència dels visigots que acaba formant un nucli important a les muntanyes asturianes, a partir del qual va començar la reconquesta cristiana. En la lluita contra els musulmans es van anar configurant cinc regnes cristians: Castella, Lleó, Navarra, Aragó i Portugal. A tots els regnes cristians s'hi van desenvolupar l'art romànic i l'art gòtic.