Art Paleocristià: Arquitectura, Iconografia i Simbolisme

Art Paleocristià

Al segle III apareixen les persecucions dels romans cap als cristians perquè es negaven a fer sacrificis, i cada vegada hi havia més cristians. L'any 313, l'Edicte de Milà va concedir llibertat de culte als cristians, acabant amb les persecucions. A finals del segle IV, l'Edicte de Tessalònica va declarar el cristianisme com a religió oficial i única, prohibint la resta.

Arquitectura Paleocristiana

Abans de la tolerància del cristianisme, no disposaven d'una arquitectura pròpia, així que anaven a les domus ecclesiae (cases dels que tenien més recursos del grup). Els cristians enterraven els morts a les catacumbes i feien culte als difunts, sobretot als màrtirs que hi havia enterrats (loculi on es ficaven els morts) fins al segle V.

La Basílica Paleocristiana

El 313 tot va canviar, els cristians van poder practicar la seva religió sense impediments i van crear un edifici amb prou capacitat per acollir una comunitat de fidels. El resultat va ser la basílica cristiana, el model de la qual podria ser la basílica del fòrum romà (lloc d'administració). Constantí va promulgar l'Edicte de Milà i va manar construir també les primeres basíliques cristianes.

La planta és rectangular i dividida en tres o cinc naus longitudinals separades per columnes. La nau central és més alta i ampla amb coberta a dues aigües, i la seva altura permet crear finestres. A la capçalera de la nau central hi ha l'absis semicircular amb una mitja cúpula reservat al bisbe i al clergat. Augmenta el sentit longitudinal, augmenta la llum, i l'orientació. L'espai interior és direccional, el recorregut simbolitza la vida, el camí cap a Déu. Exemples: Basílica de Santa Sabina, Basílica de Sant Pau Extramurs, Sant Pere del Vaticà, Santa Maria la Major.

Baptisteris, Mausoleus i Martyria

Tots adopten planta centralitzada amb un significat simbòlic, solen estar cobertes per una cúpula, la majoria tenen un deambulatori que envolta el centre.

El baptisteri té planta octogonal (simbolitza la resurrecció de Crist). El Baptisteri dels Ortodoxos és el millor exemple.

Els mausoleus i els martyria eren similars, uns commemoraven la mort d'una persona amb recursos i l'altre un màrtir. Els martyria solien formar un conjunt amb una basílica com en el Sant Sepulcre. Mausoleu de Santa Constança, planta circular amb deambulatori i coberta per una cúpula, el deambulatori està cobert amb voltes anulars i amb mosaics. El conjunt és harmoniós, en canvi l'exterior és pobre.

Iconografia Paleocristiana

Durant la clandestinitat, els cristians tenien imatges amb un sentit simbòlic com: el peix (que significava Jesucrist, fill de Déu, salvador), l'àncora (que simbolitza l'esperança i una mica la creu per la forma), l'au fènix (la resurrecció), el paó reial (els ulls de Déu que tot ho veu), el colom (l'Esperit Sant), el raïm (sang de Crist).

Pintura i Mosaics

Pintura mural al fresc a les catacumbes, no destaca molt. A partir del 313 apareixen els mosaics i la qualitat és millor.

Escultura

Sarcòfags: podien ser decorats amb estrigils o podien tenir una escena de doble sentit pels cristians. La qualitat no era gran, però la simbologia era molt important, poden aparèixer diferents moments: Daniel i els lleons, sacrifici d'Isaac, miracles, etc.