Art Preromà i l'Alta Edat Mitjana
Clasificado en Religión
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,07 KB
Art Preromà
L'imperi Romà d'Occident va desaparèixer l'any 476 quan Odoacre va vèncer l'últim emperador romà. Llavors l'epicentre de la política romana es va desplaçar cap a Costantinoble i l'Imperi Romà d'Orient es va constituir en hereu de la cultura antiga. Posteriorment, una sèrie d'invasions dels anomenats pobles germànics va comportar la creació de nous estats a l'Europa occidental. Al s.V, els francs es van disputar el domini de la Gàl·lia, es van ensenyoreir d'aquest territori comandats per Meroveu. Uns anys més tard, el noble franc Carles Martell va vèncer els musulmans a la batalla de Poitiers. Poc després, el seu fill Pipí el Breu es va coronar rei amb l'ajuda del papa i va fundar la dinastia carolíngia. El seu successor va refermar la política d'aliança amb el papa Lleó III, al qual el dia de Nadal van coronar emperador i va restaurar així l'imperium christianum, que a partir d'aquell moment definiria la política d'Occident. A la Península Ibèrica s'hi van establir els visigots, que van consolidar la seva presència després de vèncer els seus rivals, i van implantar el cristianisme de manera definitiva en el III Concili de Toledo. La invasió dels àrabs va posar fi al poder dels visigots. Es va iniciar de seguida la Reconquesta de la Península, durant la qual es van formar nous regnes cristians, el primer dels quals va ser el d'Astúries. Els reis van consolidar el regne i van fer construir un gran nombre de petites esglésies. A partir del s.X, l'ocupació musulmana de la Península Ibèrica, amb el fenomen posterior de la Reconquesta, va comportar el naixement de l'anomenat art mossàrab. Aquest nou art es va desenvolupar tant en territori musulmà com en terres ja reconquerides.
Característiques generals:
Al llarg del període comprès entre els s.V i IX, no hi ha una ruptura total pel que fa a les institucions, la cultura i l'art anteriors, perquè en gran mesura es produeix una continuació de la situació social, econòmica i artística. A l'Alta Edat Mitjana (AEM) hi ha molts elements que encara recorden el Baix Imperi Romà. L'Església també té una funció molt important en aquest període, ja que exerceix la funció de mecenatge que fa possible l'activitat cultural i la producció artística d'aquesta època. Els pobles germànics van perpetuar les característiques de l'art romà, però el van empobrir pel que fa als materials. L'art de l'AEM és resultat d'influències diverses, i cada regne germànic hi porta un segell particular. Això permet parlar d'art visigòtic, ostrogòtic, carolingi, anglosaxó, asturià o mossàrab. Mentre a l'imperi oriental l'art bizantí va produir obres esplèndides, a les antigues províncies de l'imperi romà d'Occident va començar a formar-se un art que servia de base de l'estil romànic. A falta d'una denominació comuna que englobi les diverses escoles regionals o nacionals, aquest art s'anomenava preromànic; per alguns autors, aquest terme només es pot utilitzar per referir-se a les manifestacions artístiques immediatament anteriors al romànic.