Art religiós a l'edat mitjana

Cristianisme

L'alta edat mitjana (art Bizantí, part oriental SV-VI/ art Romànic (occident S X)

Baixa edat mitja art Gòtic)

• Sorgeix de la decadència de l'Imperi Romà, tenint com a objectiu restablir un nou ordre. (L'art Gòtic no)

• A finals del segle IV l'emperador romà Teodosio va dividir l'imperi en dues parts, la part occidental i la part oriental, amb la finalitat de protegir-se dels "bàrbars". Aquest fet va fer que la part oriental aguantés les envestides realitzades pels pobles no romans, però no així la part occidental. L'art romànic sorgirà de la part occidental mentre que el bizantí de la part oriental.

• Déu es presenta com a salvador, ja no existeixen diverses divinitats, tants sols una camí correcta a seguir, el qual ens guiarà al cel (INMORTALITAT). La immortalitat és aconseguida per l'ànima, única part capaç de sobreviure a la mort.

• Cal recordar que l'imperi romà ja va adquirir el cristianisme com a part de la seva estructura.

• El camí per arribar al cel és el de viure segons Déu, desfent-nos en vida del nostre aspecte més terrenal, sent aquest aspecte el responsable del nostre patiment: gana, malalties, mort... Així doncs, aquest món terrenal serà considerat pecat, com quelcom que ens impedeix estar en un altre lloc millor sense corporalitat (el cel).

• L'obra d'art ja no té la seva raó de ser de forma aïllada, tot té sentit dins d'un conjunt, i aquest conjunt adquireix la capacitat de traslladar-nos a un pla místic; llum, pintures, escultures, estructura... tot té sentit ja sigui en l'església, el monestir o la catedral, doncs el seu objectiu és produir una sensació a les persones que es troben en el seu interior. És per aquesta raó que tota obra d'art serà integrada en el conjunt per tal de crear la sensació buscada. Aquest fet no es donarà tant en el moviment gòtic, en tant que l'art comença a sortir de l'espai religiós.

• L'església ja no és tant sols l'habitacle de Déu (fet que sí que succeïa en els temples grecs), sinó també un espai dedicat als pelegrins, monjos... Explicat d'una altra manera, l'església passa a ser un espai ocupat per les persones, doncs l'experiència mística no es troba en la vida pública sinó dins de la casa de Déu i fent ús de les normes dictades per Déu.

• L'art esdevé quelcom didàctic, la paraula de Déu és quelcom que s'ha de propagar. D'aquesta forma, l'art explica la vida de Jesús i les normes a seguir per tenir una bona conducta, tot indicant allò que succeeix si no se fa cas a dita conducta. (Cal recordar que la població era analfabeta)

• L'ésser humà deixa de ser diví i de interactuar amb Déu, ara s'ha convertit en un ésser pecador ja des del naixement (no existeixen els herois). Som pecadors en tant que les persones neixen amb el pecat original, desterrats del paradís i obligats a buscar la nostra salvació.

• D'aquesta forma podem observar que aquell que acatarà les normes de Déu serà el que aconsegueixi ser immortal, mentre que a Grècia qui serà immortal serà aquell que vulgui ser com un Déu, i per tant no acatarà les normes.

• La gran diferència entre l'art bizantí i el romànic, com podrem observar més tard, és que en l'art bizantí el cel en certa mesura podrà ser observat en la part terrenal, en tant que és associat a l'imperi i per tant existirà més luxa, doncs s'associarà (Cel, Imperi i poder), mentre que en el romànic el pecat i la redempció seran una temàtica important.