Art Renaixentista: Brunelleschi, Palladio i Botticelli
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,87 KB
Església de Sant Llorenç de Brunelleschi
Aquesta obra s'anomena Església de Sant Llorenç. L'autor és Filippo Brunelleschi. Fou construïda a Florència, Itàlia, entre 1421 i 1470. Té un estil renaixentista (Quattrocento) d'arquitectura religiosa. A la Florència del segle XV, l'estat econòmic i comercial era molt actiu. Brunelleschi va ser un arquitecte florentí que provenia del camp de l'orfebreria i l'escultura. Se li atribueix la perspectiva lineal. Va competir amb Ghiberti per fer els plafons de bronze del baptisteri de la catedral de Florència. Ell va ser l'encarregat de fer la cúpula que cobriria el creuer de la catedral. Brunelleschi va dissenyar una cúpula interior semiesfèrica recoberta d'una altra cúpula exterior sobre un tambor i diverses semicúpules sobre les quals s'hi recolzen 8 nervis que culminen en una llanterna. Altres obres seves són les esglésies de Sant Llorenç, Santo Spirito, Palazzo Pitti, etc.
L'arquitectura renaixentista es basa a buscar l'ordre i l'equilibri, amb influència de l'art clàssic. Els edificis estan fets a escala humana, i també introdueix nous elements com ara cúpules, arcs de mig punt, pilastres, columnes, frisos, etc.
Els materials principals són la pedra grisa fosca, molt típica a Florència, i els marbres. Utilitza el gris pels elements estructurals i el blanc per la resta. Els elements estructurals de Brunelleschi estan basats en cercles i quadrats. La planta és de creu llatina amb 3 naus i capelles laterals, les quals estan cobertes amb voltes bufades. L'absis és rectangular. En l'eix transversal, els arcs de mig punt separen les naus. La nau central té més alçada. En el transsepte, el creuer està cobert per una cúpula sobre petxines. A l'interior, hi ha molta llum gràcies als finestrals i als òculs. Les columnes són corínties amb fust llis on s'hi recolzen arcs de mig punt. Les pilastres estan adossades als murs. Els capitells fan més llargs els entaulaments. El sostre és pla.
Brunelleschi vol fugir de l'estètica gòtica, la qual busca una elevació espiritual dels creients utilitzant espais que impactin per la seva grandiositat i verticalitat. En canvi, Brunelleschi busca construir uns espais ordenats i simples que donin sensació de pau, amb una visió d'una religió inspirada en les idees humanistes. Brunelleschi va treballar en una ciutat on estava molt present l'art gòtic italià. Va ser el millor arquitecte del moment i va col·laborar en la construcció d'edificis de la ciutat seguint el seu estil, aconseguint una gran bellesa conjunta. L'església de Sant Llorenç va ser la primera plenament renaixentista en la utilització d'elements com ara columnes corínties, frisos i sostres plans. Té elements en comú amb l'art romànic i bizantí, segueix el model de les basíliques romanes i els edificis estan fets a l'escala humana.
Villa Capra, "La Rotonda", de Palladio
Aquesta obra s'anomena Villa Capra, coneguda com "La Rotonda". Es troba a Vicenza, Itàlia, i fou construïda entre 1551 i 1553. L'autor és Andrea Palladio. És d'estil renaixentista classicista, d'una tipologia civil. Al segle XVI, la república de Venècia era molt rica. El nom real de Palladio era Andrea di Pietro. Va néixer a Pàdua i va escriure molts tractats d'arquitectura, el més famós dels quals és I Quattro Libri dell'Architettura. Palladio va treballar intensament en aquesta ciutat. Aquestes luxoses vil·les representaven un creixement en la vida campestre. També va estudiar l'arquitectura clàssica antiga, de la qual va heretar el gust per la simetria.
L'arquitectura renaixentista es basa en la proporció i l'equilibri, amb influència de l'art clàssic. Es busca l'ordre, la simplicitat i el predomini de l'horitzontalitat sobre la verticalitat (gòtic). Els edificis estan fets a escala humana. S'incorporen elements nous com ara columnes, frisos, arcs de mig punt, etc. En el cas de Palladio, els reinterpreta d'una manera molt característica, fet que fa que tingui elements que es podrien considerar manieristes.
Els materials principals són la pedra, el maó, l'estuc i el marbre. La planta està centralitzada al voltant d'un gran espai distribuïdor amb 4 braços que formen una creu grega. L'espai és circular, cobert per una cúpula. Al voltant de la rotonda, hi ha 2 eixos amb les habitacions i sales. La cuina i l'administració estan als soterranis. A l'exterior, hi ha 4 façanes i una escalinata que condueixen a uns pòrtics hexàstils amb columnes jòniques. La cúpula és semiesfèrica, coronada per un òcul que aporta llum, però no va ser feta per Palladio sinó per Scamozzi, perquè Palladio va morir abans de veure-la acabada, i Scamozzi no va respectar el projecte original. Aquesta vil·la està situada en una zona alta des d'on s'observen grans vistes. La vil·la és una arquitectura oberta, harmònica, una aspiració del Cinquecento venecià.
L'elegància de la vil·la fa que s'apropi al concepte clàssic de l'antiguitat. Aquesta vil·la va ser un encàrrec de Marius Capra. Se la coneix com "La Rotonda" per la sala circular central coberta per una gran cúpula semiesfèrica. L'ús de la cúpula és el primer cop que s'aplica a un edifici residencial. Palladio afronta el tema de la planta central, fins al moment propi de l'arquitectura religiosa. Això fa que "La Rotonda" sigui un model ideal en l'arquitectura de tots els temps. La Villa Capra es troba en els temples clàssics romans i en el disseny del Panteó de Roma. A Anglaterra i als Estats Units, les vil·les van servir de model. La seva influència va ser molt gran.
El Naixement de Venus de Botticelli
Aquesta obra s'anomena El Naixement de Venus, de Botticelli. Data de 1485 i es troba a la Galleria degli Uffizi, a Florència. Fa servir la tècnica del tremp sobre tela. Les mides són 1,73 x 2,78 m. És d'estil renaixentista (Quattrocento), de tema mitològic.
A la Florència del Quattrocento, el neoplatonisme i les idees de l'humanisme van influenciar els artistes que van treballar a la ciutat. Alessandro di Mariano Filipepi (1445-1510) era florentí. Primer va ser orfebre i després va passar a ser pintor. Fou deixeble de Filippo Lippi i de Verrocchio. Al taller d'aquest últim va conèixer Leonardo, 7 anys més petit que ell. Tots dos són antitètics, la qual cosa es posa de manifest en les seves obres. Els podríem catalogar, un com l'últim dels grans mestres del Quattrocento i l'altre com el primer gran geni del Cinquecento. Botticelli va destruir alguns quadres mitològics i va començar a treballar la temàtica religiosa. Va treballar a Florència, però durant un temps va anar a Roma per participar en la decoració de la Capella Sixtina.
La seva pintura representa la idealització platònica i l'humanisme. Botticelli és un esteta, un místic de la bellesa. No dubtava a sacrificar la realitat i el naturalisme per l'harmonia i l'elegància de les seves figures. La seva pintura és delicada, elegant, amb línies ondulants, de llums diàfanes i tons suaus i cristal·lins, les quals acaben convertint les seves pintures en poemes.
Es tracta d'una pintura gran feta sobre una tela amb la tècnica del tremp. Utilitza colors suaus i alegres, que es complementen amb els contrastos del fons. Utilitza tons més càlids en la pell, els cabells i els vestits dels protagonistes. La llum ve de dalt, clara, i dona la sensació d'immaterialitat. La composició és triangular. La figura de Venus marca un eix de simetria i la resta forma dues diagonals que serveixen de contrapunt a la serenitat de Venus.
En la figura de Venus podem veure que té el coll massa llarg, el braç esquerre és poc natural, una mica estrany, i les espatlles estretes. L'espai és pla, com irreal i idealitzat.
Es tracta d'un tema mitològic extret d'un llibre d'Ovidi que representa el naixement de Venus, la deessa de la bellesa i l'amor, la qual va néixer d'una pluja de roses del mar sobre una petxina. Va ser empesa pel vent de l'oest fins a l'illa de Xipre, on va ser rebuda per una de les Hores, la de l'amor, que són esperits que encarnen les quatre estacions.
Es recupera el nu i és el primer cop que es representa una figura femenina nua. Es tracta d'un nu com a símbol de la bellesa espiritual. Tot i ser mitològic, hi ha una influència religiosa. Botticelli va ser oblidat durant uns segles per la novetat de Miquel Àngel i Leonardo, però va ser redescobert al segle XIX per prerafaelites, natzarens i pintors pompeians pel seu estil i tècnica pictòrica.