Art Romà: Influències, Arquitectura i Escultura

ART ROMÀ

Les principals influències de l’art i la cultura romans són l’etrusca, la grega i l’hel·lenística.

• Arquitectura:

• • Barreja els models estrusc i grec. Es basa en l’ús de l’arc de mig punt i la volta de canó o d’aresta (origen oriental), en els ordres grecs (dòric, jònic i corinti), als quals s’afegeix l’ordre toscà (origen etrusc) i l’ordre conjunt (barreja del capitell jònic (volutes) i del corinti per les fulles d’acant).
  • Prioritza la funcionalitat davant l’estètica (desenvolupament enginyeria)
• Escultura: es trobaven tant en l’àmbit públic com privat. Es caracteritzen pel realisme.
• Pintura: per decorar parets i terra de molts edificis.

URBANISME I ARQUITECTURA

Urbanisme

Pel que fa a l’urbanisme, els romans dissenyaven les ciutats en base a un sistema geomètric en quadrícula. La ciutat es divideix en quatre quadrícules determinades per dos carrers principals: cardo (nord-sud), i decumanus (est-oest). El fòrum es troba a l’encreuament entre aquests i és una plaça on hi ha els edificis públics més importants (com a l’àgora grec). Els edificis i monuments variats que formen aquests fòrums donen un aspecte incoherent al conjunt.

Les vies de comunicació són molt importants pel desenvolupament del territori, la principal era la Via Augusta, que unia Roma amb Cadis. També són importants les obres d’enginyeria (ponts i aqüeductes), que tenen la funció de portar l’aigua des dels pantans a les ciutats.

Tipus d’arquitectura

·Arquitectura privada: les cases poden ser unifamiliars (domus) o de veïns (insulae). Els emperadors tenien vil·les i palaus molt grans a les afores.

·Arquitectura pública: es distingeixen dos tipus:

·Religiosa: destaquen els temples, que es construeixen per donar culte als déus i que presenten característiques dels temples etruscs (elevació amb el pòdium, importància de la façana principal, que tenia un pòrtic d’entrada amb unes escalinates) i dels temples grecs (planta rectangular, interior dividit en naos (on hi havia l’estàtua) i pronaos i perímetre envoltat de columnes). Els temples circulars s’inspiren en els thólos grecs.

·Civil:

·Monuments dedicats a l’oci (termes, teatres, amfiteatres, circs)

·Els termes eren edificis públics destinats als banys en piscines calentes, tèbies i fredes.

·Els teatres tenien una estructura semicircular semblants als grecs, però no aprofitaven el desnivell de les muntanyes.

·Els amfiteatres eren construccions de planta el·líptica que sorgien de la unió de dos teatres. Es feien lluites de gladiadors i entre animals. Ex: Colosseu

·El circ: es feien curses de cavalls i carros i atletisme. Estan mal conservats. Ex: circ màxim a Roma

·Monuments administratius: el més important és la basílica, que té forma rectangular i està format per 3 naus cobertes amb una volta de canó i mitja cúpula al fons. Estava dedicada al comerç, justícia, etc.

·Monuments commemoratius: són elements individualitzats, dedicats a recordar els actes de l’imperi.

·Columnes commemoratives: pot ser columna rostral (q té el fust decorat amb escultures que representen la proa d’un vaixell i que servia per recordar victòries navals) o columna historiada (fust amb escenes bèl·liques)

·Arcs de triomf: construïts al fòrum o a l’entada de la ciutat.

·Altars

·Materials: pedra i maó, però a partir del s.II a.C també marbre, per donar luxe a les superfícies i opus caementicium (barreja de pedres petites, grava, sorra, etc =ciment)

ESCULTURA REALISTA I IDEALISTA ROMANA

L’escultura romana està molt supeditada a l’arquitectura, perquè la majoria d’aquestes tenen la funció de decorar edificis. Pel que fa a l’estil, té una gran influència de l’art etrusc i grec, ja que molts autors es dedicaven a copiar en marbre les originals gregues de bronze. Pel que fa a materials, a més del marbre, també van treballar en pedra i bronze. Hi ha 2 gèneres principals:

·Retrat: s’inclouen el bust, l’escultura exempta i l’escultura eqüestre. Aquests retrats tenen influència tant de la funerària etrusca i del període hel·lenístic, pel seu realisme. Durant el segle I d.C. el retrat imperial adopta un cert idealisme, més característic del clàssic grec, encara que amb gestos humanitzats. Poc a poc es van simplificant les formes i durant el període tardoromà els retrats tendeixen a la esquematització, a la solemnització del personatge i avencen la rigidesa del bizantí

·El relleu històric: es caracteritza per un alt grau narratiu, i pel realisme i vivacitat de les escenes bèl·liques que es representen. A més destaca el gust per recrear el paisatge i la decoració arquitectònica. S’esculpeixen en arcs de triomf i columnes exemptes i s’adeqüen a l’espai arquitectònic. Ex: Ara Pacis.