Ascens i Caiguda de Juli Cèsar: De la República a l'Imperi Romà

Història de Roma: De la Monarquia a l'Imperi

753 a.C: Monarquia

(7 reis, el primer Ròmul) -> Senat (100 savis) + Assemblea (voten)

509 a.C: República

-> SPQR (Senatus Populus Que Romanus -> Senat i poble romà units)

27 a.C - 476 d.C: Imperi

Societat Romana durant la República

Organització Política de la República

• 2 Cònsols/any: Presidents del govern. No podien agafar tot el poder ni tenien temps de fer-ho tot.
• Cursus Honorum:
• Senat: Creava lleis, ajudava a prendre decisions.
• Comicis: Assemblees de departaments.
• Magistrats: Tots els que exercien càrrecs en la república (ex: cònsol o edil).

Guerres Púniques

Fi de la República

Enfrontaments entre patricis i plebeus (social), havien perdut homes - sense pagesos - sense menjar (agrària), costa controlar-ho tot i hi ha gent amb més poder del que toca (institucional) + Guerres Púniques.

Cèsar acabaria autoproclamant-se com a Dictator Maximus posant fi a aquella antiga República Romana.

44 a.C - 27 a.C: Inestabilitat (no hi ha Juli Cèsar, gent discuteix per la república, patricis vs plebeus, ...)

Crisis de la República

Hi havia corrupció, lluites i enfrontaments: Fan el primer...

El poder del Senat s'havia anat debilitant i el triumvirat es va acabar dissolent. J.C. va anul·lar als altres dos cònsols.

Dictator Maximus (per sobre de tots i pot prendre decisions sense consultar, per un límit de temps) - Dictator Perpetuo (fins que mori).

Guerra de les Gàl·lies

Va ser una llarga guerra que va durar 8 anys, del 58 al 51 a.C i en coneixem molts detalls gràcies al relat que en va fer el propi Juli Cèsar a Commentarii de bello Gallico. Cèsar va conquerir un territori immens amb un balanç realment esgarrifós:

• 800 pobles devastats i saquejats
• Un terç de la població masculina morta
• Un altre terç esclavitzat
• Tribut de 40 milions de sestercis (€)

Coses fetes per J.C.

Aixampla barreres romanes, Roma va ser la cultura + poderosa, els més rics en poc temps, generós (posa espectacles i festes, duplica sou als soldats, reparteix blat).

Alea iacta est

Veni, vidi, vici - Vaig arribar, us vaig veure i us vaig vèncer. Conquerir el Mar Negre va ser molt fàcil.

Alexandre el Gran

En arribar Juli Cèsar a Cadis, veient prop d'un temple l'estàtua d'Alexandre el Gran, li va fer "ràbia" no haver dut a terme encara res digne a la mateixa edat en la qual Alexandre ja havia conquerit el món.

Maten a J.C.

La seva intenció era governar com un rei, però el Senat va decidir que això era un perill per la República i un grup de senadors republicans va acordar assassinar-lo els idus de març del 44 a.C.

A Brutus: Tu quoque fili meu? 23 punyalades.

Testament: Tot per la població de Roma i que governi Octavi August (té 18 anys).

Durant els jocs funeraris que es van celebrar en el seu honor, va aparèixer al cel una estrella que va brillar durant 7 dies consecutius (l'ànima de Juli Cèsar que havia arribat al cel). Es va divinitzar.

Funeral de J.C.

Pira funerària prop de l'edifici del Senat. La legió i tota la societat romana hi era present. Es va encendre la pira amb torxes. Les flames les van atiar amb els objectes que els diversos assistents van començar a llançar-hi:

• Magistrats: cadires
• Flautistes i còmics: els seus vestits
• Legió: les seves armes
• Matrones: les joies i els ornaments dels seus fills

Batalla de Filipos

Romans van a Grècia el 42 a.C a vèncer els grecs i guanyen. Després el bàndol de J.C i el republicà lluiten i guanyen els de J.C.

S'acaba la República, nou triumvirat.

2n Triumvirat

Marc Antoni, Octavi August, Lèpid.

Marc Antoni es va oposar a Octavi August pel control del poder però enamorat bojament de Cleopatra va abandonar Roma per anar a Egipte a viure el seu amor.

Amb Octavi neix l'imperi (vitalici) i es converteix en el primer emperador. 5 emperadors de la família Julioclaudina.

Dones i amants de J.C.

4 dones i moltes amants.

Cleòpatra va convidar Juli Cèsar a fer un viatge pel riu Nil i van tenir a Cesarió. Això va suposar un gran escàndol a Roma perquè els egipcis no eren ben vistos.