L'Assaig Valencià Modern: Fuster, Mira i la Identitat Nacional

Joan Fuster: L'Impacte del Seu Assaig

La rellevància de l'obra de Fuster

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és, sens dubte, l'assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil. La seua obra, deixant de banda una inicial dedicació a la poesia, es pot classificar en tres blocs:

• Obres de temàtica humanística i general: L'home mesura de totes les coses, Diccionari per a ociosos o el Diari 1952-1960. En aquests llibres, Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels més diversos aspectes de la vida cultural i quotidiana.
• Obres sobre la identitat valenciana: Nosaltres els valencians i Viatge pel País Valencià, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià.
• Obres de crítica i història literàries: Estudis dedicats als clàssics medievals valencians com Ausiàs March, Sant Vicent Ferrer o Roís de Corella, i també els dedicats a autors contemporanis com Pla, Espriu o Estellés.

L'estil i la intenció de l'assaig fusterià

L'assaig fusterià presenta moltes formes: l'article, el diccionari filosòfic, el diari, l'aforisme i la monografia. Els assaigs de Fuster responen sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problema, d'establir a partir d'ell un examen de consciència. Es tracta d'examinar, de tornar a pensar tot el que sabem —o creiem saber— sobre qualsevol tema per tal d'aconseguir-ne una comprensió renovada i aprofundida. Aquest examen no es tradueix en una confessió de caràcter personal o en una manera de fer literatura més o menys íntima, sinó en una literatura d’idees que es marca com a propòsit el desemmascarament de fal·làcies i mistificacions, de la falsa consciència que ens fem de les coses i de nosaltres mateixos.

La repercussió social i cultural de Fuster

El conjunt de la producció literària de Fuster es va constituir aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. Com ha escrit Josep Iborra, en un triple sentit: Va corregir la fatalitat d'una literatura tradicionalment servida per «escriptors de diumenge». Va donar carta de naturalesa a la prosa d'idees. Va utilitzar una prosa clara i natural, comuna a tot l'àmbit del català.

"Nosaltres els valencians": Una obra clau

En Nosaltres els valencians, l’examen de consciència característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. L’examen es prolonga en una investigació dels factors històrics i socials que hi ha darrere d’aquest estat de coses i també en una crítica de les insuficiències de la Renaixença valenciana. Al mateix temps, Fuster utilitza la història com un mitjà de transformar la seua societat i va marcar en aquest llibre les premisses a partir de les quals els valencians s’havien de plantejar el destí del seu país.

Una proposta integral i radical

Aquesta proposta es pot resumir com una voluntat d’enfocar la realitat valenciana d’una manera integral i radical. Integral, perquè plantejava la necessitat de la connexió amb els altres pobles de llengua catalana com una condició imprescindible per aconseguir la normalització lingüística i cultural. Radical, perquè enfocava aquesta realitat com un fet nacional, no com una peculiaritat regional o folklòrica.

La influència de "Nosaltres els valencians"

La influència de Nosaltres els valencians, des de la seua publicació el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. El llibre va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves, generalment universitaris, i va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per acabar amb el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià. Van aparéixer llibreries especialitzades en el llibre en català, com ConcretLlibres, i noves editorials, com Tres i Quatre. El moviment nacionalista i cívic es va posar en marxa paral·lelament al cultural. A partir de la dècada dels setanta, l’editorial Tres i Quatre va començar a convocar els Premis Octubre, que representaran la imatge d’un circuit literari plenament integrat amb Catalunya i les Balears.

Joan Francesc Mira i la Realitat Contemporània

L'assaig periodístic de Mira

Joan Francesc Mira, traductor i novel·lista, és autor també d’una producció assagística abundant, constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques, que després han aparegut recollits parcialment en volum. Es tracta d’articles que solen partir d’una anècdota o altra de la vida quotidiana, dirigits al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari. Els seus articles són un producte del columnisme d’opinió, que Mira ha practicat amb una gran regularitat. Com ha assenyalat Josep Iborra, hi ha «un gust pel joc, per la ironia, per posar en evidència que es mira els toros des de la barrera, més o menys divertit o indignat, però sempre disposat a organitzar una petita reflexió —vull dir sense grans pretensions— sobre el que veu directament o indirectament. I de fer-ho conversant amb el seu lector al qual vol implicar en la seua operació. En general fer-li veure que la nostra civilització s’acaba i que en comença una altra de nova».

Els temes centrals de l'obra de Mira

Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l’evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear «consciència col·lectiva», i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets, ocupen una part considerable dels treballs de Mira. L’eix genèric d’aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se’n deriven, especialment el seu ús polític. Mira s’hi ha dedicat no des d’una postura asèptica, sinó des del compromís amb el seu país i la seua cultura.

La universalitat de la reflexió de Mira

Com ha remarcat Jordi Sebastià, la majoria de les reflexions de Mira sobre la importància dels símbols en la creació de les identitats nacionals o sobre el paper de la llengua en el terreny del nacionalisme són vàlides per a qualsevol societat occidental. Com ell mateix ens recorda, tots vivim i ens identifiquem des d’una nació, i els mecanismes de funcionament i els elements de conflicte que afecten les nacions —totes— són molt semblants. Una de les grans virtuts de Mira és demostrar, sempre amb un punt d’escepticisme, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món, fins i tot aquells que s’autoproclamen «normals» i que gaudeixen de tots els elements —banderes, fronteres, reconeixement internacional...— que en principi els haurien d’assegurar una existència menys conflictiva.