Barcino: Origen i Evolució de la Barcelona Romana

Fundació i Urbanisme

La fundació de Barcino es va produir per part d'August entre el 15 i el 18 aC, amb el nom de Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. L'arqueologia ens mostra que fou una petita ciutat de 109,4 Ha fortificada per una muralla que dictava un trapezi. S'hi accedia a través de quatre portes corresponents als eixos principals, que alhora disposaven una planta de la ciutat regular i axial. Durant els tres primers segles, Barcino adoptà el paper de centre religiós, polític i administratiu, sense desenvolupar-se com a centre residencial. Com a fet rellevant de l'evolució urbana, destacà la construcció de la muralla del segle III, que reforçà la muralla original sense modificar-la.

L'urbanisme seguia el model de Roma, com tots els altres territoris colonitzats, i fusionava el respecte per les tradicions locals amb la submissió a un nou ordre a través de normes, ritus i estatus socials comuns a tot l'Imperi. El fòrum era la plaça més important de la ciutat, presidit pels principals temples, seu dels tribunals, la borsa dels negocis i el lloc triat per a les cerimònies, les competicions i les festes públiques. Era gran i rectangular, envoltat de pòrtics que comunicaven amb botiques i comerços, entorn del qual s'alçaven els edificis públics importants. A Barcino trobem un temple dedicat al culte imperial del qual en conservem restes. L'espai també l'ocupava un gran nombre d'estàtues, i tenir-ne una al fòrum era el màxim orgull a què podia aspirar un ciutadà. Un exemple significatiu d'urbanisme a Barcino també va ser la xarxa de clavegueram o els dos aqüeductes que hi arribaven, que feien circular l'aigua dins i fora de la ciutat.

Termes Romanes de Barcino

Com a elements arquitectònics destacables a Barcelona trobem les termes. L'edifici termal de Barcino es va localitzar al solar entre la Baixada de Sant Miquel i el carrer de Ferran. Va ser identificat com l'edifici públic que van construir els Minicis Natals al principi del segle II en un solar de la seva propietat. Hi destaquen tres grans sales amb hipocaust, on es conserven alguns dels pilars que havien servit per suportar el pis superior de la cambra de calefacció.

Els Minicis Natals: Personatges Il·lustres

Els Minicis Natals (pare i fill) van ser els personatges més il·lustres de la Barcelona romana. Estaven emparentats amb els Licinis de Baetulo, pertanyien a la tribu Galèria i figuraven entre l'elit senatorial del Conventus Tarraconensis. El pare va ser un important militar i polític del qual va prendre exemple el seu fill, que compartí els mateixos càrrecs. A més a més, aquest darrer va ser el primer i únic vencedor olímpic d'Hispània, fent que Barcino esdevingués l'única seu olímpica moderna que tingués entre els seus ciutadans el guanyador d'una competició, tret d'Atenes i Roma.

La Domus dels Minici Natales

D'aquesta família sorgeix una de les construccions domèstiques millor conegudes: la domus dels Minici Natales, sota la plaça de Sant Miquel de Barcelona. Va ser localitzada i excavada parcialment entre 1968 i 1989. Tenia moltes habitacions i sortides i fins i tot un pou. Malgrat això, van fer reformes que modificaren algunes cambres, però sense variar l'estructura de l'edifici. Va ser substituïda per un carreró de clavegueram cap al segle V.