Barroc, Decadència i Renaixença: Literatura Catalana

El Barroc: Segle XVII

Característiques del llenguatge barroc:

• Contrast: Entre conceptes transcendents (vida/mort) o de més abast (llum/ombra, delicadesa/grolleria, etc.).
• Deformació: A dos nivells; realista (s’arriba a la caricatura) i idealista (s’obtenia la bellesa absoluta).
• Dinamisme i vitalisme: En l’alteració de l’ordre sintàctic.

Autors destacats del Barroc Català:

• Francesc Vicent Garcia (1582 – 1623): Va conrear la poesia artificiosa i galant seguint els models castellans de Góngora i Quevedo.
• Francesc Fontanella: La seva producció poètica és bàsicament amorosa. Va partir de l’esperit bucòlic de Garcilaso de la Vega, però també va fer servir les seves pròpies tècniques barroques. Autor de dues peces teatrals, elaborades segons els esquemes més autèntics del barroc: metàfores, hipèrboles, etc.

Jacint Verdaguer i els seus poemes èpics

• L'Atlàntida (1877): Poema èpic que narra l'enfonsament del continent dels atlans i la premonició de Cristòfor Colom de la descoberta d'Amèrica. Estructurat en dos plans: un d'històric, protagonitzat per Colom (la introducció i l'epíleg), i un altre de mitològic, que narra les proeses d'Hèrcules i ocupa els deu cants restants.
• Canigó (1886): Indaga i enalteix l'origen de la nació catalana. La història és protagonitzada pel jove cavaller Gentil, que s'enamora de Flordeneu, la reina de les fades del Canigó. A partir dels dos grans temes que l'articulen (el segrest amorós de Gentil i l'expiació de Guifré per l'assassinat d'aquest cavaller), el poema aconsegueix un doble procés de mitificació: la dels Pirineus i la naturalesa en general, i la del naixement històric de Catalunya.

El pas del discurs directe a l'indirecte

Exemples:

1. a) El professor li va dir: "Has d'estudiar més!". → El professor li va dir que havia d'estudiar més.
2. b) En Pere m'ha dit: "Vaig ser jo qui va fer desaparèixer el DVD". → En Pere m'ha dit que va ser ell qui va fer desaparèixer el DVD.
3. c) El pare li va preguntar: "Aniràs a comprar a l'hipermercat?". → El pare li va preguntar si aniria a comprar a l'hipermercat.
4. d) L'àvia li va ordenar: "Treu els peus de la butaca!". → L'àvia li va ordenar que tragués els peus de la butaca.
5. e) La Núria li va exposar: "Cal fer el treball amb més cura". → La Núria li va exposar que calia fer el treball amb més cura.
6. f) L'entrenador ha comentat: "Avui no ens ha sortit res del que havíem assajat". → L'entrenador ha comentat que avui no els havia sortit res del que havien assajat.
7. g) La policia li va preguntar: "Ets el culpable del robatori?". → La policia li va preguntar si era el culpable del robatori.

La instància: estructura i parts

• Encapçalament: Inclou les dades personals del sol·licitant: nom i cognoms, data de naixement, adreça completa, telèfon de contacte, adreça electrònica, etc.
• Exposició: S’hi fan constar les raons que motiven l’exposició. Comença amb la paraula EXPOSO (o EXPOSA), en majúscula, seguida de dos punts. Quan hi ha diferents arguments, cadascun ha d’anar en un paràgraf diferent, precedit de la conjunció Que, amb majúscula inicial.
• Sol·licitud: S’inicia amb el verb DEMANO (o SOL·LICITO, DEMANA o SOL·LICITA), en majúscula i seguit també de dos punts. S’hi ha de fer constar el que es demana de la forma més clara possible. La petició acostuma també a anar precedida de la conjunció Que, amb majúscula inicial.
• Data i lloc de la redacció del document i signatura del sol·licitant.
• Destinació: La destinació s’escriu amb lletres majúscules i inclou el tractament de la persona a qui va adreçada la instància.

La Decadència

La Decadència (etapa d'uns 300 anys) és un període en què es combinen diversos factors negatius. El terme "Decadència", que pretén descriure aquesta llarga etapa d'esmorteïment de la cultura catalana, fou encunyat al segle XIX, quan es va iniciar la recuperació cultural i sociolingüística de la literatura catalana. Decadència i Renaixença són conceptes oposats i complementaris.

El Compromís de Casp

El Compromís de Casp fou una reunió de representants dels regnes d'Aragó, València i del Principat de Catalunya per escollir un nou rei per a la Corona d'Aragó, després de la mort sense descendència de Martí l'Humà.