El Barroc, la Il·lustració i la Literatura Popular a Catalunya: Anàlisi i Autors Clau

El Barroc (1591-1608)

Característiques

• Impossibilitat de saber
• Actitud pessimista i desenganyada
• Tensions i contradiccions de la condició humana, amb èmfasi en els elements contraris (dualisme)
• Gust per l'artifici formal i conceptual: figures retòriques, barreja de registres (tragicòmic, sublim-grotesc)

Autors

Francesc Vicent Garcia

Poesia, prosa i teatre seguint models d'autors castellans ja existents. La seva obra passa del grotesc al sublim i es relaciona amb el conceptisme (corrent poètic basat en l'enginy i els jocs de paraules).

Francesc Fontanella

Dues parts en la seva vida:

1. Participa en festes cortesanes, viu immers en el clima patriòtic i sensacionalista, escriu poesies amoroses frívoles. Se'l relaciona amb el culteranisme (perquè escriu sobre burla, humor i ironia).
2. Després de la mort de la seva segona dona, escriu poesia religiosa de penediment, glosses i composicions de temes bíblics o teològics. És l'autor de Lo desengany.

La Il·lustració

Origen i Característiques

Origen francès, propugnava el liberalisme polític i la llibertat religiosa. La funció de la literatura era difondre coneixements propis del moment i idees del liberalisme, oposades a l'absolutisme polític i al dogmatisme religiós. Pretenia recuperar ideals del Renaixement: confiança en el progrés, l'enteniment i la raó. Voluntat didàctica i ideològica de les obres (posant la disciplina filosòfica en primer terme) i el neoclassicisme com a moviment artístic (retorn a les normes dels antics grecollatins). El català era considerat un idioma vulgar i allunyat de l'alta cultura.

La "utilitat" il·lustrada promovia obres que es decantaven cap a branques acadèmiques, científiques o mèdiques. Dues tendències:

• Rococó: Temes intimistes i menors en el marc d'obres amables, frívoles i sensuals.
• Neoclassicisme: Corrent il·lustrat amb més ambició literària (retorn als autors grecs i llatins).

Autors

El Baró de Malda

Calaix de Sastre, escriu sobre el seu entorn, no d'ell.

Joan Ramis

Màxim exponent del teatre mallorquí. Lucrècia: versos alexandrins, influïda per Racine, ambientada en l'antiga Roma, respectant les tres unitats del teatre clàssic: lloc, acció i temps.

Literatura Popular

Característiques

• Tradició oral, anònima i força expansiva.
• No respecta fronteres polítiques ni lingüístiques (moltes variants).
• Poques innovacions, segueixen un model preestablert.
• Evolució lenta.
• Literatura efímera (poca durada).
• Moltes mostres s'han perdut.
• Estructura i estil: fórmules que faciliten la composició oral i la memorització, repetició de versos, estrofes i passatges sencers.
• Afectada per la castellanització.
• Transmesa oralment de forma cantada.
• Vers d'art menor, rima assonant i ús abundant de repeticions.

Gèneres

• Religiosos:
  • Nadala: celebra el naixement de Crist, cantada davant del pessebre.
  • Goig: narra fets remarcables de la vida d'una verge o sant, cantat de dia.
  • Caramelles: per celebrar la resurrecció, cantades el primer diumenge de Pasqua.
• Profans:
  • Corranda: dansa o cançó curta, moviment alegre, quatre versos de 7-8 síl·labes, improvisada i destinada al ball.
  • Romanç: poema narratiu de tradició oral, temàtica variada, vers heptasíl·lab, rima assonant en parells.
  • Prosa popular: rondalles i llegendes (caràcter fabulós, fictici).
  • Sainet: teatre popular profà.

Autors

Joan Timoneda

Enllaç cultural entre elits i classes populars. Cancionero llamado Flor de enamorados.

Lluís Galiana

Rondalla de rondalles.