Bernat Metge i l'Humanisme: Anàlisi de 'Lo Somni'

L'Humanisme a Catalunya (s. XIV-XV)

L'Humanisme sorgeix a Itàlia a finals del segle XIV. És un moviment cultural que defensa el retorn a la cultura i als models literaris dels clàssics (grecs i llatins). L'interès pels clàssics fa que es tradueixin obres llatines i d'humanistes italians.

L'Humanisme arriba a Catalunya, segles XIV-XV, a través dels autors de la Cancelleria Reial (organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó i nucli de cultura). La societat de l'època va prendre aquests documents com a model de llengua catalana (koiné → model de llengua, quan no hi ha normes gramaticals o altres).

Bernat Metge va ser secretari d'aquesta Cancelleria i, més tard, secretari personal del rei. Els escriptors tenen una realitat menys eclesiàstica (és antropocèntrica → l'home com a centre de tot), més irònica i escèptica, i menys doctrinària.

Bernat Metge

És l'escriptor que millor assimila la influència humanista. Les seves obres presenten una prosa culta i elegant. La més important és Lo Somni (1399), escrita després de sortir de la presó amb l'objectiu de convèncer el rei Martí l'Humà de la seva innocència (va estar acusat de delictes polítics i financers, a més de l'assassinat de Joan I, que va morir de la caiguda del seu cavall). El rei li va concedir el perdó el 1398.

Estructura de 'Lo Somni'

Lo Somni està dividit en quatre tractats:

• Primer tractat (diàleg sobre la immortalitat de l'ànima): Debats entre el narrador i l'ànima de Joan I (que se li apareix en un somni). El narrador no el creu i demana proves de la seva actuació per haver estat a la presó.
• Segon tractat: Parla de les circumstàncies en què va morir el rei (de la seva situació al món dels morts i dels personatges que l'acompanyen: Tirèsies, que és el vell cec endeví, i Orfeu, músic que amansa les feres). Tots dos són els executors del càstig del purgatori per a l'ànima del rei.
• Tercer tractat: Orfeu parla de l'infern i Tirèsies, dels amors del narrador i dels defectes de les dones.
• Quart tractat: El narrador debat amb Tirèsies (que ataca ferotgement les dones) i Bernat defensa les dones (acte impropi per a l'època). L'escriptura és d'estil grec.