La Bíblia: Significat, Estructura, Història i Missatge

Significat de Bíblia

És una paraula grega que significa 'llibres'. Trobem el Nou Testament i l'Antic Testament.

Parts de la Bíblia

• Antic Testament: 46 llibres que contenen l'experiència religiosa del poble d'Israel.
• Nou Testament: 27 llibres que presenten la vida i el missatge de Jesús i les primeres comunitats cristianes.

Per què l'Antic Testament no és una simple història?

Perquè és complexa i la formen 46 llibres. Està escrita al llarg dels segles i és una història interpretada des de la fe.

La intenció dels autors de la Bíblia

Tenen l'objectiu que es recordi la història de la Revelació de Déu i la resposta de fe dels homes i dones que la van conèixer, fins a arribar a la plena Revelació de Déu en Jesucrist.

Com es va formar la Bíblia?

La Bíblia es va començar a transmetre de forma oral. Més tard, aquestes històries es van anar recopilant per escrit, en una única redacció, que va ser completada i reinterpretada a la llum d'esdeveniments posteriors.

Què volem dir amb què Déu és l'autor de la Bíblia?

Que els textos, inspirats per l'Esperit Sant, van passar per escrit el que Déu volia manifestar a la humanitat.

Què són els gèneres literaris?

En el llenguatge quotidià, són les formes d'expressió segons la persona a la qual ens adrecem o segons les circumstàncies en les quals ens trobem.

Característiques dels principals gèneres literaris

• Històrics: Tracten d'un personatge o un fet important des del punt de vista religiós. El llenguatge és clar, narratiu i lineal.
• Profètic: Usats pels profetes per a denunciar, en nom de Déu, la manca de fe i les injustícies. Llenguatge molt simbòlic amb metàfores.
• Sapiencials: Refranys, proverbis i sentències que contenen la saviesa popular acumulada per moltes generacions.
• Poètic: Expressa sentiments en forma de poema.
• Al·legòric o mític: Explicació dels grans interrogants de la humanitat.

Llibres de l'Antic Testament i característiques

• Pentateuc: Els 5 primers llibres de la Bíblia. S'hi mostren algunes experiències fonamentals del poble d'Israel i les principals preguntes que es formula. Presenten Déu creador, l'ésser humà i la comunitat. Apareixen personatges simbòlics, patriarques i Moisès.
• Històrics: Narren els esdeveniments més notables del poble d'Israel de manera lineal i contínua. Són llegits des de la fe. Pretenen posar en relleu que Déu intervé en la història i salva el poble.
• Profètics: Llibres que recullen dades biogràfiques, discursos, sentències... dels profetes amb l'objectiu que el poble no s'aparti de Déu. Expressen com els profetes se senten cridats a descobrir, en nom de Déu, el sentit que tenen els esdeveniments de la història. Anuncien que les persones poden ser millors i convertir-se. Recorden l'Aliança entre Déu i el poble, denuncien les injustícies i anuncien la salvació.
• Poètics: Són un grup de llibres en què els autors expressen la seva fe i els seus sentiments en forma de poesia. Estan plens de confiança i exalten l'amor.
• Sapiencials: Conjunt de llibres didàctics que recullen l'experiència i reflexió de la saviesa popular. Inclouen temes variats.
• Narracions didàctiques: Relats didàctics sobre personatges o famílies. El més important és l'ensenyament que transmeten.

Els tres moments del procés de salvació a la Bíblia

1. Déu pren la iniciativa i fa una proposta de salvació, que se segella amb una aliança o pacte.
2. El poble compleix el pacte durant un temps, però després cau en la infidelitat i s'allunya de Déu.
3. Per això, cal una nova proposta de salvació per part de Déu.

Conclusió del procés de salvació anunciat a la Bíblia

És una història de salvació i d'amor que es compleix amb la vinguda del Messies, que portarà la salvació definitiva.

Defineix Messies

És una paraula hebrea que significa 'Ungit'. L'enviat que havia de portar la pau a la humanitat, restaurant el regnat de Déu.

Què vol dir Revelació?

Acció de manifestar una veritat secreta o amagada.

Organització social al voltant dels rius (s. XX aC)

Habitaven clans o tribus nòmades que vivien del pasturatge. Quan es quedaven sense recursos, es desplaçaven. Cada tribu tenia un patriarca, de qui esperaven les solucions.

Qui era Abraham?

Era un patriarca. Déu, en el seu camí, se li va donar a conèixer i li demanà que confiés en Ell i abandonés la seva terra. A canvi, li va fer una promesa que va complir més endavant: Abraham seria el pare d'un gran poble i Déu li donaria una terra en possessió. Això constitueix la primera Aliança.

Per què Abraham és considerat pare dels creients?

Perquè entre Déu i ell es va establir una relació d'amistat; Déu compartia els seus plans amb ell i Abraham responia amb confiança i fidelitat.

Els descendents d'Abraham a Egipte i la seva sortida

Va haver-hi una gran sequera que va empènyer molts israelites a establir-se a Egipte. Déu elegeix Moisès per alliberar el poble de l'esclavitud i guiar-lo a la terra promesa, Canaan.

La instal·lació dels israelites a Canaan

Les tribus es van mantenir força independents i amb poca estructura sociopolítica comuna, tot i que va haver-hi diversos líders o cabdills, anomenats jutges. Es van establir al segle XII aC a Canaan. Déu els protegia davant els atacs enemics.

La Segona Aliança entre Déu i el seu Poble

Samuel va ser l'últim dels jutges. Va ungir David com a rei elegit per Déu per a conduir el seu poble i fer complir la seva Aliança. Més tard, el va succeir el seu fill Salomó. Quan Salomó va morir, el regne es va dividir en dos i es van allunyar de Déu. Però Déu, malgrat això, va enviar els profetes.

L'exili a Babilònia

Al segle VIII aC, els assiris conquereixen el Regne del Nord i deporten la població a Mesopotàmia. Al segle VI aC, Nabucodonosor, rei de Babilònia, conquereix Judà. L'Exili va ser dur per al poble d'Israel, ja que es van trobar sense la seva terra i sense el Temple, els seus dos grans referents i signes d'identitat.

Reconstrucció i domini romà

L'any 538 aC, el rei dels perses conquereix l'Imperi Babilònic i permet als jueus tornar al seu país. Els israelites comencen a reconstruir el Temple i a recopilar les diverses tradicions. Al 322 aC, Israel cau sota domini grec i, al 63 aC, sota domini romà.