La Bogeria de Narcís Oller: Anàlisi i Context

La Bogeria: Característiques

La Bogeria es va escriure el 1898 i es va publicar l'any 1899. Vol ser una proposta renovadora en un moment en què ja començava la crisi del model de novel·la realista i naturalista. Les novetats que introdueix Oller són essencialment tècniques i formals, i no pas pel que fa al tema o a l'argument. Un dels temes és el debat filosòfic a l'entorn del naturalisme i els seus principis.

Segons va dir el seu autor en les Memòries literàries, l'obra està inspirada en un fet real que va impressionar l'autor. Aquest fet és l'enterrament d'un boig, antic client del despatx jurídic que tenia amb Joan Sardà, un home del qual Oller no podia imaginar que acabaria boig.

"El motiu inspirador de la novel·la és el del final, on hi ha un enterrament". D'aquí ve el títol, La Bogeria. A la novel·la es planteja la naturalesa de la bogeria, les seves causes i les seves conseqüències, i també l'actuació de la societat davant d'aquesta malaltia.

• Naturalisme: lleis fisicoquímiques + medi ambient = home natural.
• La Bogeria: malaltia + actituds socials davant la malaltia = home natural.

Característiques i estructura narrativa

El procediment indirecte

La novetat més destacada té relació amb el "procediment indirecte", que és el nom que va donar a l'ús del punt de vista narratiu, una tècnica narrativa que implica rebutjar l'omnisciència narrativa típica de la novel·la realista i la substitució per un narrador testimoni que està dins de la mateixa història i que hi interactua implicant-se amb les seves accions i opinions; és un testimoni actiu. Aquest narrador testimoni en primera persona no és mai fred i distant; d'alguna manera, es presenta la veu del propi autor.

La novel·la explica la vida del boig, però tal com la veuen i la viuen els seus amics i coneguts:

• El seu amic: Armengol
• El metge: Giberga

La història de Serrallonga és el primer pla de la narració. El segon pla de la narració són els diàlegs continuats dels narradors i els seus amics, que miren de comprendre i explicar els fets al mateix temps que hi intervenen. Aquests diàlegs confirmen l'espai conceptual i filosòfic de l'obra, que gira a l'entorn del determinisme científic naturalista. En aquest sentit, el metge Giberga és el portaveu de l'opció determinista, que ho tenia tot decidit per endavant, i ens és presentat com un personatge fred i poc simpàtic.

El narrador, en canvi, representa un punt de vista humanístic més compassiu, mentre que l'Armengol sovint es mostra superficial i representa l'actitud majoritària en la societat d'aquell temps.

Context històric i social

A la novel·la, l'ambient de l'època és posat en qüestió a través dels personatges, la visió, el narrador i l'Armengol. Això permet a l'autor fer un repàs a la història del seu temps i als moviments socials que s'hi produeixen. A la novel·la surten els fets més importants del segle XIX: la revolució de la Gloriosa, la revolució del 68, l'assassinat de Prim. Això converteix La Bogeria en part històrica. Està ambientada a Barcelona i també al poble de Vilaniu (Valls), inventat, però aquests ambients no són pràcticament explicats a la novel·la, ja que l'autor els dona per coneguts perquè els havia descrit en novel·les anteriors.

L'època retratada va des del 1867 fins al 1882, amb la caiguda de la borsa, i se centra en la dècada dels 70.

Tesi final i llenguatge

La tesi final de la novel·la no és explícita, no ens la diu ningú, és implícita, i sembla decantar-se per les responsabilitats morals o socials dels individus i no pas per les simples raons mèdiques. Per tant, sembla que la idea predominant és la idea humanística que planteja el narrador.

El llenguatge de la novel·la és anterior a la reforma de Pompeu Fabra, que va escriure la gramàtica i les normes ortogràfiques a començaments del segle XX. Fa anar una llengua d'estil col·loquial que vol ser senzilla, fluida, sense incorreccions, però sense renunciar a algunes formes castellanes o incorrectes en els diàlegs per fer una impressió de realitat.