CABLE DE PAREll trenat

Introducció als mitjans de transmissió

· Atenuació: es la perdua de potencia de senyal, de manera que al limit, resulta impossible larecepcio del senyal. Es important assenyalar que latenuacio es mesura en dB.
· Soroll: senyals de tipus aleatori que safegeixen al senyal dinformacio
· Interferencia: senyal del mateix tipus que el dinformacio afegit a aquest. La interferencia
produida entre cables dun mateix mac sanomena diafonia.
· Distorsió: Alteració del senyal original provocada per una resposta imperfecta del sistema

Parells trenats
-Consisteixen en una coberta plastica que conte un o mes parells de cables (mes petits, esclar), que es troben trenats.

· Cable de parells trenats blindats STP: Format per una capa exterior plastica aillant que
recobreix una serie de capes interiors de paper metalElic, normalment quatre, dins de les
quals se situen un parell de cables trenats amb revestiments plastics de diferents colors
per a la seva identificació.

· Cable de parells trenats FTP: En aquest cas, els quatre parells de cable, amb els seus
revestiments plastics, es troben envoltats per una única capa de paper metalElic, que de
nou ha de trobar-se connectada a terra per als dos extrems.

· Cable de parells trenats no blindats UTP: Format per quatre parells de fils, trenats per
parells, i revestits dun aillant plastic de colors per identificar-los.

Els connectors típics utilitzats per acabar cables de parell trenat son el RJ-11,
especialment en telefonia, i el RJ-45 en xarxes locals. El primer te capacitat per a 2 parells, i el segon per a 4:
Cable coaxial
Un cable central, mes o menys gruixut, amb una coberta
dielectrica, que esta envoltat amb un conductor en forma de malla
(blindatge), recobert a la seva vegada per una protecció cilíndrica de
plastica. Va ser molt utilitzats en els anys anteriors als anys 80.

El connector típic per a cables coaxials es el BNC, que consta dun petit connector o viu a
on sinsereix el conductor central del cable coaxial, i una coberta a on es connecta el blindatge o
malla

Fibra òptica

La fibra optica es un mitja de transport pel qual es transmeten senyals optiques (o
electriques en contrast amb els cables anteriors), construit a base de sílice (SiO2).

Hi ha diversos tipus de fibra, sent les monomode, multimode i multimode de salt dindex
les mes utilitzades. La diferencia basica entre elles es la manera com es passa del material
dindex n1 al de n2, i el gruix del nucli que en el cas de les monomode, es summament
petit.

Un cable de fibra optica típic esta
compost per dues fibres embolcallades per
revestiments separats. Si sobserves una
secció transversal daquest cable, es veuria
que cada fibra optica es troba envoltada per
capes de material amortidor protector,
normalment un material plastic com Kevlar, i un
revestiment extern.

Entre els avantatges de la fibra podem esmentar:
· Diametre i pes reduit
· Capacitat de transmissió d informació potencialment ilElimitada
· Baixes perdues (0,25 dB/Km)
· Immunitat a les interferencies electromagnetiques
· Aillament electric entre emissor i receptor
· Seguretat en les comunicacions
· Possibilitat de fabricació de cables de gran llargaria (4Km)

Comunicacions sense fil

· Ones de radio: Son ones facils de generar, capaces de cobrir llargues distancies, travessen les
parets sense dificultat, i a partir de lemissor es propaguen a totes les direccions (depenen
del tipus dantena).

Infraroges: Son ones per a distancies curtes. Utilitzen aquest tipus dones els comandaments
a distancia de televisió o vídeo, i els ordinadors portatils acostumen a portar un port de
comunicacions infraroges.

Microones: Aquest tipus dones permeten realitzar transmissions terrestres i entre satelElits.
Emeten en una freqüència dentre 1 i 10 Ghz. A diferencia de les ones de radio, les
microones no travessen be els obstacles, pero quan emeten a mes de 1.000 MHz ho fan en
línia recta, es poden enfocar, concentrant lenergia en una antena parabolica.