Cadena de Supervivència i Suport Vital Bàsic (SVB)

Clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,67 KB

Cadena de Supervivència

Conjunt d’actuacions que es posen en marxa de manera ràpida i ordenada davant d’una parada cardiorespiratòria (PCR) per augmentar la supervivència i disminuir el risc de seqüeles.

Baules:

  1. Reconeixement precoç de la situació d’urgència i activació dels serveis d’emergència (112), amb la intenció de prevenir o reconèixer una parada cardiorespiratòria (PCR).
  2. Posada en marxa del protocol de suport vital bàsic (SVB), iniciant-se la reanimació cardiopulmonar (RCP), si fos necessari, amb l’objectiu de guanyar temps.
  3. Realització d’una desfibril·lació, si arribés el cas, fent ús de dispositius automàtics (DEA) o semiautomàtics (DESA), per recuperar el batec cardíac i reiniciar l’activitat del cor.
  4. Suport vital avançat (SVA), juntament a cures postreanimació si la víctima es recupera de la parada cardiorespiratòria, dutes a terme per professionals del servei d’emergències, amb la intenció de recuperar la qualitat de vida de la víctima.

La vida de la víctima es pot trobar en una situació de risc vital en la qual funcions essencials com:

  • La respiració
  • La circulació de la sang

Es detenen, generalment per una parada cardiorespiratòria (PCR) o per una obstrucció de les vies respiratòries.

Objectiu: aconseguir que aquestes funcions vitals tornin a la normalitat

  1. La respiració ha de ser suficient per oxigenar la sang.
  2. La circulació sanguínia ha de portar l’oxigen a les cèl·lules, especialment al cervell.

Suport Vital Bàsic (SVB)

L’objectiu del SVB és garantir l’aportació d’oxigen als òrgans vitals fins a l’inici del suport vital avançat SVA (serveis mèdics d’emergències). Conjunt de procediments que s’aplica a les víctimes que presenten una aturada cardiorespiratòria (ACR) fins l’arribada dels serveis d’emergència.

3 passos:

  1. Verificar l’estat de consciència de la víctima.
  2. Comprovar si respira o no.
  3. Portar a terme la RCP.
A. Primer pas: Verificar la consciència de la víctima

Adreçar-nos amb frases senzilles:

  • Sacsejar les espatlles amb cura
  • Palmades a les galtes
  • Pressionar a l’interior de l’ungla (estímul dolorós)

Si la víctima reacciona a l’estimulació, encara que parli confusament, es considera que està conscient.

  • Li preguntarem què ha passat.
  • Comprovarem altres problemes greus.
  • No mourem la víctima (a no ser que sigui imprescindible).
  • Alertarem al 112.

En cas que la víctima no reaccioni a l’estimulació, està inconscient:

  • La víctima no ens podrà transmetre informació, ens informarem amb els seus acompanyants i procedirem al següent pas de la valoració: comprovar si respira.
B. Segon pas: Comprovar si respira o no respira.
  • Realitzar obertura de la via aèria (alineació).
  • Maniobra front-mentó: hiperextensió del coll per evitar que la llengua dificulti el pas de l’aire. Assegurar que les estructures que conformen la via aèria estan alineades i no estan obstruïdes.
  • Comprovar que no té objectes a la boca.
  • Veure / Escoltar / Sentir <10 segons.

En cas que se sospiti d’algun traumatisme cervical:

No s’ha de fer la maniobra front-mentó, sinó la Maniobra d’elevació de la mandíbula. Consisteix a fixar el cap en una posició estable, però sense fer hiperextensió, evitant que es desplaci en qualsevol direcció, i elevar la mandíbula fent tracció cap amunt, sense estirar el coll.

Una vegada oberta la via aèria, observar que no hi ha res que l’obstrueixi. Observar si té objectes estranys dins la boca (restes de menjar, dentadura postissa…). Si fos així, el socorrista haurà de fer servir la maniobra de ganxo.

Si la persona atesa està inconscient però respira, l’hem de col·locar en posició lateral de seguretat (PLS):

  • Es tem que degut a la inconsciència, es produeixi l’obstrucció de la via aèria, perquè la llengua es relaxa i cau cap enrere.
  • També prevenim l’aspiració de vòmit, saliva o altres fluids.

NO col·locarem mai la víctima en PLS:

  • Quan es tracti d’un politraumatitzat, ja que podrien tenir associada una lesió de la columna cervical o de la medul·la espinal.
  • Una persona ofegada o que hagi patit traumatismes importants a l’aigua.

Existeixen uns senzills dispositius que es poden utilitzar per mantenir oberta la via aèria quan no desitgem o no podem col·locar la víctima en PLS: Cànula de Guedel.

N’existeixen de diverses mides (números), segons la mida de l’individu.

  • Per utilitzar el número adequat, es pot mesurar la distància entre la boca i l’angle de la mandíbula (lòbul orella).

En els adults:

  • La majoria de les PCR es deuen a una fallada del cor.

En nens petits:

  • La PCR es deu més freqüentment a problemes respiratoris. Amb l’excepció de les víctimes ofegades, asfixiades o ennuegades, en les quals l’origen de la PCR és la falta de permeabilitat de la via aèria.

Si finalment comprovem que la víctima no té respiració espontània, s’ha de considerar que està en PCR. És el moment d’iniciar la RCP.

C. Tercer pas: Realitzar RCP

INICI PRECOÇ DE LA RCP

  • LA RCP immediata pot doblar o triplicar les possibilitats de supervivència.
  • Aporta oxigen provisional a òrgans vitals.

¿Qué és la reanimació cardiopulmonar (RCP)?

  • Conjunt de maniobres per mantenir el funcionament del cor i respiració. (ILCOR)
  • Mantenir-li la vida.
  • Els procediments de SVB: Es realitzen en el mateix lloc de l’accident. S’aplica immediatament després de produir-se la ACR (Aturada CardioRespiratòria).
  • Mantenir RCP el temps que sigui necessari fins que:
    • Arribi ajuda qualificada.
    • La víctima recuperi la seva respiració normal.

RCP ADULTS: MASSATGE CARDÍAC EXTERN

Consisteix en aplicar compressions en el centre del pit (tòrax) per comprimir el cor entre l’esternó i la columna vertebral. La finalitat és provocar la sortida de la sang acumulada al seu interior a través dels vasos sanguinis i transportar-la fins a tots els teixits del cos.

RCP ADULTS: MASSATGE CARDÍAC EXTERN PROTOCOL D’ACTUACIÓ

  1. Col·locar la víctima en decúbit supí al terra o sobre una superfície plana i rígida.
  2. Afluixar la roba que pugui comprimir el coll.
  3. Agenollar-nos al costat de la víctima, a l’altura dels seus muscles.
  4. Localitzar l’estèrnum i col·locar el taló d’una mà 2 dits per dalt d’aquest.
  5. Col·locar el taló de l’altra mà sobre el dors de la primera mà, entrellaçant els dits.
  6. Amb els braços estirats i perpendicular a la víctima, pressionar per comprimir verticalment l’estèrnum sense flexionar els colzes.
  7. Relaxar la pressió que s’aplica sobre el tòrax sense perdre el contacte amb la víctima.
  8. Realitzar 30 compressions toràciques, repetint el moviment de forma rítmica (una freqüència d’unes 100-120 compressions per minut).
  9. Cada 30 compressions, s’ha d’obrir la via aèria amb la tècnica front-mentó, tapar el nas i fer 2 insuflacions (duració 1-2 segons) mitjançant el boca a boca, comprovant de reüll que el pit de la víctima s’eleva.

Quan no s'ha d'efectuar l'RCP (Reanimació CardioPulmonar)

  1. La víctima presenta lesions mortals.
  2. La víctima mostra signes evidents de mort biològica.
  3. L’ACR es produeix com a conseqüència d’una malaltia terminal.
  4. Quan han transcorregut més de deu minuts sense aplicació de les tècniques d’SVB.
  5. Si hi ha risc greu per al rescatador.
  6. Quan existeix el desig exprés i per escrit de la víctima que no vol ser reanimada (testament vital).

PROTOCOL ACTUACIÓ NENS I BEBÉS

  1. COMPROVAR CONSCIÈNCIA: fregar la planta de peu del lactant suaument i/o donar-li suaus copets a la planta del peu per veure si té alguna resposta; no s’ha de sacsejar mai un lactant.
  2. Iniciem sempre el procediment amb 5 ventilacions de rescat. En lactants (menors d’1 any) i nens (1-8 anys), es realitzaran 5 insuflacions (2 han de ser efectives). Moviment toràcic, comprovar no hi hagi objectes.
    • Nens: Mètode boca-boca.
    • Bebés: Mètode boca-nas.
  3. Continuem amb la seqüència 15:2. Localitzar el centre del pit.
    • Nens (1-8 anys): Compressions toràciques, la pressió s’efectua amb 1 sola mà (taló de la mà) al centre del tòrax del nen, aproximadament enmig dels mugrons.
    • Lactants (<1 any): Compressions toràciques únicament s’aplicarà pressió amb els dits índex i cor al centre del pit del nen. Un dit per baix de la línia que uneix els mugrons.
    Es repeteix la seqüència fins que arribi l’ajuda o es recuperi la funció respiratòria.
  4. Si no es recupera, continuar amb RCP 15:2 fins que arribi un DESA, arribi el SVA, el socorrista estigui exhaust o el lactant torni a respirar.
C. Tercer pas: DEA

La FV (fibril·lació ventricular) és un ritme anormal del cor que pot donar-se quan no arriba prou oxigen al cor o quan el cor resulta malmès com a conseqüència d’un infart de miocardi. Es pot corregir aplicant una descàrrega elèctrica controlada, fet que es coneix com a desfibril·lació.

Per a l’ús per part de personal tècnic sanitari i el públic en general es van crear els desfibril·ladors automàtics:

  • DEA: Desfibril·lador Extern Automàtic
  • DESA: Desfibril·lador Extern Semiautomàtic

Actualment en podem trobar a la majoria de llocs públics.

El desfibril·lador extern automàtic (DEA) és un equip tècnic homologat, capaç d’analitzar el ritme cardíac, identificar les arrítmies i administrar una descàrrega elèctrica amb la finalitat de restablir el ritme cardíac viable, amb alts nivells de seguretat. Quan aquest aparell requereix una acció humana de prémer el botó de connexió, s’anomena desfibril·lador extern semiautomàtic (DESA).

Està programat per analitzar el ritme cardíac del pacient i determinar si és millorable aplicant una desfibril·lació.

  • L’aparell emet missatges visuals i acústics indicant els diferents procediments (anàlisi, passos a seguir, si s’aconsella descàrrega…).
  • Si s’aconsella la descàrrega, és important seguir les instruccions del DEA/DESA.

OVACE (Obstrucció de la via aèria per cossos estranys)

OVACE:

  • Impedeix el pas d'aire i la respiració adequada.
  • Pot causar la mort d'una persona.

OBSTRUCCIÓ GREU

  • No pot parlar, pot assentir.
  • No pot respirar.
  • Respiració sibilant.
  • Intent silenciós de tossir.
  • Inconsciència.

OBSTRUCCIÓ LLEU

  • Respon.
  • Pot parlar, tossir i respirar.

Actuació davant d'una OVACE:

  • OVACE Inconscient: Trucar 112. Inicieu RCP.
  • OVACE Completa Conscient: 5 cops a l’esquena. 5 compressions abdominals (Heimlich).
  • OVACE Incompleta Conscient: Animeu a tossir. Observa si la tos és efectiva o fins a resoldre l’obstrucció.

Objectiu: Augmentar la pressió del tòrax per moure el cos estrany que obstrueix la via aèria.

Abans de la Maniobra de Heimlich: 5 palmades interescapulars (cops secs amb el taló de la mà - víctima amb el cos inclinat).

Procediment ADULTS:

  • Posar-se darrere de la víctima.
  • Col·locar braços al voltant de la cintura.
  • Tancar el puny de la mà.
  • Situar el polze a l’abdomen (a la boca de l’estómac).
  • Aquest puny és subjectat per l’altre mà.
  • Realitzar compressions abdominals (cap endins i cap amunt alhora).
  • Es repeteixen compressions fins:
    • Surt el cos estrany.
    • Pèrdua de consciència (inici RCP).

Procediment NADONS:

  • Sostenir l’infant amb una sola mà i al llarg de l’avantbraç.
  • Comprovar que no hi ha cos estrany.
  • Palmades interescapulars.
  • Compressions toràciques.
Karma: 8%
Visitas: 0

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
RCP DEA reanimació cardiopulmonar DESA SVB suport vital bàsic cadena de supervivència