Caiguda de l'Imperi Romà i l'Edat Mitjana: Bizantins, Islam i Regnes Germànics
Clasificado en Religión
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,89 KB
Caiguda de l'Imperi Romà i l'Edat Mitjana
L'any 476 va caure l'Imperi Romà d'Occident. Aquest fet va ser tan important que els historiadors el van utilitzar per marcar una nova etapa històrica: l'Edat Mitjana.
Els Successors de Roma
A principis del segle VII, l'espai que havia ocupat l'Imperi Romà es va dividir en tres grans àrees de civilització:
- L'Imperi Bizantí
- L'Islam
- Els Regnes Germànics
Cada civilització tenia costums i religions diferents.
Regnes Germànics
A França, els francs; a la península Ibèrica, els visigots; a Itàlia, els ostrogots i més tard els llombards; a Gran Bretanya, els anglesos i saxons. Cada regne tenia un rei. L'agricultura i la ramaderia eren les activitats econòmiques principals, i els productes que s'obtenien eren destinats a l'autoconsum.
Com a conseqüència de les guerres i l'empobriment general, la cultura es va veure afectada. Els germànics representaven una minoria de la població. Romans i germànics tenien lleis i costums molt diferents, però lentament les dues comunitats es van anar barrejant. Els germànics van acabar adoptant el llatí i el cristianisme. La cultura romana era molt més important que la germànica. Els germànics van fabricar fermalls, sivelles o fíbules amb metalls nobles.
Els Visigots
Els visigots van entrar a l'Imperi Romà a finals del segle IV, pressionats pels huns. L'any 409, els sueus, els alans i els vàndals van envair la península Ibèrica. L'any 416, l'emperador romà d'Occident va establir un pacte amb els visigots perquè els expulsessin d'Hispània.
Els visigots van obligar els alans i vàndals a traslladar-se al nord de l'Àfrica i van arraconar els sueus al territori de l'actual Galícia. A canvi, van rebre terres al sud-est de la Gàl·lia, on van crear el regne visigot amb capital a Tolosa. Els reis més destacats van ser: Leovigild (568-586), Recared (586-601) i Recesvint (649-672). L'any 711, els visigots van ser conquerits pels musulmans. Els visigots tenien una monarquia electiva, fet que explica les nombroses lluites pel poder. Els visigots eren uns 100.000, una minoria comparats amb els hispanoromans, que eren entre 5.000.000 i 6.000.000. La cultura i l'art van estar molt lligats a l'Església.
L'Imperi Bizantí
La capital de l'Imperi Bizantí era Constantinoble. L'emperador més important de l'Imperi Bizantí va ser Justinià, que va governar amb la seva dona Teodora (527-565). Justinià va intentar reconstruir l'Imperi Romà. La caiguda de Constantinoble va ser la caiguda de l'Imperi Bizantí. L'Imperi Bizantí va tenir un curt període d'esplendor, però va anar perdent territoris en mans dels turcs. A l'Imperi Bizantí, les ciutats van ser molt importants; els nuclis urbans eren el centre de les activitats polítiques. L'art, fonamentalment religiós, era molt ric.