Cançoneta lleu i plana comentari de text

CANÇONETA LLEU I PLANA

Aquest poema és Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà, que era un trobador.

La lírica trobadoresca és una lírica culta que va desde el Segle XII fins al XIII, i era un gènere que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa Edat Mitjana.

Guillem de Berguedà va ser empresonat. Va matar a traició a Ramón Folc III de Cardona, que l’havia humiliat i insultat. Les consequències van ser que va haver d’amagar-se i fugir de Catalunya, i va ser desposseït del títol de vescompte. Durant els anys següents va seguir la seva vida de fugitiu sol sense ningú que l’ajudés excepte Arnau Castellbò, que li va fer costat, el va ajudar i el va defensar en moltes ocasions.

Guillem de Berguedà escriu aquesta obra perquè coneixia en persona al Marquès de Mataplana. Guillem utilitzava la poesia com a arma política i per als seus interessos de desprestigi del Marquès i utilitzava l’atac personal i la burla contra els seus adversaris.

Aquest poema és un cirventesc format per cinc cobles de versos quintets. Els versos són issol·làbics, ténen les mateixes síl·labes i són heptasíl·labs. La rima que és ‘a ’a b ‘a b b b, és consonant. Aquests cinc versos van seguits amb un apartat que rima amb el darrer en forma de refrany, i que es repeteix en cada cobla. Hem de destacar que la fórma rítrmica ve comformada per el refrany i a demés rimen entre sí els versos femenins i els masculins.

És un poema d’atac personal contra Ponts de Mataplana, on es fa servir l’insult injuriós justificat per  mitjà del sirventès, utilitzat en l’enfrontament. Li nega qualsevol virtud o qualitat cavalleresca, física o moral. Guillem de Berguedà fa una caricatura satírica a través del sarcasme, la injúria i la calumnia.

El poema està dividit en tres parts: la primera cobla, la segona i la tercera, i la quarta i cinquena. A la primera cobla ens fa una introducció, sen’s presenta a Ponts de Mataplana. A la segona i tercera cobles es fa una prosopografia d’atac al seu físic. A la quarta i cinquena cobles l’autor engloba una etopeia, en la que ataca els trets morals del Marquès. Aquests dos tipus d’atacs els fa de manera exagerada.

A la primera part introdueix un contingut burlesc, perquè el títol ens fa creure que es tracta d’un tema amorós. En el títol hi ha dos adjectius “lleu i plana” que denoten redundància semàntica perquè són sinònms, és a dir, juga amb el lector. En el segon vers, s’allarga la idea del primer, ja que continua amb els sinònims amb diminutius “lleugereta”. Al tercer vers cal destacar que el verb està en futur, amb això l’autor vol intentar que sembli que està escrivint el poema, mentre el lector el llegeix.