Canvi de Segle i Bases del Món Actual (1870-1914)

1. Canvi de Segle: Les Bases del Món Actual (1870-1914)

Entre 1870 i 1914 es van establir les bases del món actual. En política, Europa va iniciar una fase de tenses relacions internacionals, originades en l'enemistat entre països com Alemanya i França després de la unificació alemanya. Espanya, al marge d'Europa, s'enfrontava a la pèrdua de les seves últimes colònies, convertint-se en una potència de segon ordre. Econòmicament, el desenvolupament industrial europeu va avançar cap a una producció massiva. Això va impulsar la colonització d'altres continents per obtenir matèries primeres i vendre productes. Al segle XIX, va sorgir la societat de classes, incrementant la desigualtat: les classes altes i mitjanes consumien productes industrials, mentre que la classe baixa patia crisis econòmiques i desocupació.

2. Europa i Espanya en la Pau Armada

2.1 Europa: Tenses Relacions Polítiques

A Europa, entre 1870 i 1914, es va viure la "Pau Armada". Tot i la pau aparent, les tensions entre nacions europees creixien, i els països invertien en armament. Alemanya i la seva política exterior van ser protagonistes, passant per dues fases:

1. Sistemes Bismarckians: El canceller alemany, Otto von Bismarck, va crear aliances militars amb Àustria, Rússia i Itàlia per evitar que França declarés la guerra a Alemanya i recuperés Alsàcia i Lorena. Bismarck va evitar conflictes a Europa durant 20 anys.
2. Política Expansionista de Guillem II: L'emperador Guillem II va prescindir de Bismarck i les seves aliances, iniciant una política d'expansió que va generar tensions amb altres països europeus al Marroc i als Balcans.

2.2 Espanya: El Retorn dels Borbons

La Primera República Espanyola va acabar el 1874 amb un alçament militar que va proclamar rei Alfons XII, fill d'Isabel II. Es va establir una monarquia parlamentària i una etapa d'estabilitat política basada en:

• El rei i les Corts compartien el poder legislatiu.
• La Constitució de 1876, conservadora, restablia el sufragi universal.
• El bipartidisme: dos partits oficials, el liberal i el conservador, manipulaven les eleccions per alternar-se en el poder.

3. El Gran Capitalisme

A partir de 1870, el capitalisme industrial es va transformar en gran capitalisme, un sistema econòmic dominat per les activitats financeres.

3.1 Avanços i Canvis

El desenvolupament del capitalisme financer va requerir canvis i innovacions en:

• Fonts d'energia: Electricitat i petroli.
• Avanços tècnics: L'augment d'invents i la seva aplicació pràctica van incrementar la producció i van potenciar el desenvolupament industrial. La millora del convertidor Bessemer va abaratir l'acer, utilitzat en ferrocarrils, automòbils i gratacels.
• Branques industrials: Va destacar la indústria elèctrica (AEG, Siemens), l'alimentària i la química.
• Fonts de finançament: La banca (préstecs i inversions), les societats (unió de capitals individuals) i la borsa de valors (compravenda de participacions empresarials).
• Formes d'associació empresarial: Les empreses es van associar per evitar la competència:
  • Càrtel: Decisions conjuntes sobre producció, venda i preus.
  • Trust: Control del mercat sota una mateixa direcció.
  • Hòlding: Una societat financera controla diferents empreses.

3.2 Repercussions

La implantació del gran capitalisme va tenir conseqüències com:

1. Desenvolupament del consumisme.
2. Crisis econòmiques periòdiques.
3. Augment de la desocupació en èpoques de crisi.
4. Producció en cadena: especialització dels obrers per estalviar temps.
5. Increment del comerç internacional (expansió del transport, Canal de Suez).
6. Desequilibri comercial: països europeus compraven matèries primeres barates i venien productes industrials cars.

3.3 Desenvolupament Industrial dels Països

El procés d'industrialització es va estendre a altres països a més dels ja industrialitzats al segle XIX:

1. Alemanya: Lideratge europeu gràcies a una potent indústria siderúrgica.
2. Estats Units: Ràpida industrialització per l'arribada d'europeus, mecanització, concentració d'empreses i expansió del ferrocarril.
3. Japó: L'estat va intervenir en l'economia creant fàbriques, bancs i fomentant exportacions.

Gran Bretanya va perdre el lideratge econòmic davant dels Estats Units i Alemanya per la manca d'inversió en noves indústries. França i Rússia van tenir una industrialització més lenta. A Espanya, el desenvolupament industrial i de les comunicacions va ser escàs. Les zones més industrialitzades eren:

• Catalunya: Indústria tèxtil (cotó i llana).
• País Basc: Indústria naviliera i siderúrgia.

4. L'Imperialisme Colonial

4.1 Causes

La principal causa de l'imperialisme colonial va ser el desenvolupament del gran capitalisme. Altres causes:

1. Desig de prestigi polític i domini d'ubicacions estratègiques.
2. Necessitat de colònies per a l'emigració europea (creixement demogràfic i avenços tècnics).

4.2 Els Imperis Colonials

Les potències europees, els Estats Units i Japó van colonitzar gran part d'Àfrica, Àsia i Oceania.

1. Imperi Britànic: Iniciat al segle XVII, amb zones a Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania.
2. Imperi Francès: Àmplies àrees d'Àfrica i zones d'Àsia i Amèrica.

4.3 Conseqüències

L'imperialisme colonial va tenir conseqüències duradores:

1. Les colònies van ser dirigides per una minoria que va imposar la cultura europea.
2. Rivalitat entre potències europees pel domini colonial (causa de la Primera Guerra Mundial).
3. Organització desigual de l'economia mundial (control del comerç pels països rics).

5. Una Societat Desigual

5.1 La Societat de Consum

A finals del segle XIX va néixer a Europa la societat de consum, basada en l'adquisició de béns, especialment de luxe, per mostrar riquesa. L'origen es troba en el gran capitalisme i en una nova mentalitat centrada en el benestar material i el consum.

Característiques:

1. Desenvolupament de la publicitat (anuncis i cartells).
2. La classe alta consumia articles de luxe (telèfon, automòbil).
3. El turisme es va convertir en un article de consum.
4. Desenvolupament del cinema com a forma d'oci.

5.2 Els Problemes Socials

Enfront de la classe alta consumista hi havia el proletariat, amb salaris insuficients i problemes com la desocupació i la pobresa. Entre 1880 i 1914, els obrers van protestar amb vagues i manifestacions. Van sorgir organitzacions obreres (sindicats, partits socialistes i comunistes) que defensaven els drets dels treballadors.

5.3 La Societat a Espanya

Organitzacions i institucions:

1. Partits i sindicats que reivindicaven els drets dels treballadors: PSOE, FTRE, UGT, CNT.
2. Associacions i institucions com els cercles catòlics i les caixes rurals, per ajudar obrers i llauradors.

L'anarquisme a Espanya es va manifestar amb sindicats i atemptats terroristes. Després del desastre del 98, va sorgir el regeneracionisme, un moviment que volia acabar amb l'endarreriment de la societat espanyola.