Característiques generals de l’arquitectura historicista (romanticisme)

característiques generals de l’arquitectura historicista (romanticisme)

-estil arquitectònic europeu de la primera meitat del s. xix que va conviure amb els edificis neoclàssics.

-seguia les premisses del romanticisme.

-reacciona contra la fredor formal del neoclassicisme.

-rebutja la nova tècnica deshumanitzadora.

-eclecticisme:barreja d’elements estilístics diversos.

-retenia ressuscitar i imitar formes i estils constructius del passat. s’inspira en l’arquitectura medieval i de països exòtics: edificis neoromànics,neogòtics,neobizantins,neomudèjars,neohindús,neoegipcis,neoxinesos...

característiques generals del modernisme:

-estil arquitectònic europeu de finals del s. xix i principis del  xx.

-va destacar a les ciutats de barcelona,brussel·les i viena.

-l’estètica es va inspirar en la natura;per això en els edificis hi predominava les formes corbes i una decoració exuberant.

-les construccions es van complementar harmònicament amb objectes artesanals (forja,vitralleria,ceràmica i mobiliari).

• principals arquitectes (catalunya):

-antoni gaudí.

-domènech i muntaner.

-puig  i cadafalch.

característiques generals de l’arquitectura moderna(“de formigó i acer”:

-l a concentració de la població i el creixement de les ciutats (fruit de la revolució demogràfic i de l’èxode rural)va generar un gran impuls urbanístic.

-diversificació d’edificis(industrials i pel transport,educatius i culturals,recreatius i esportius,administratius i equipaments col·lectius,habitatges).

-van començar a col·laborar equips d’arquitectes i enginyes.

-es va unir tecnologia i l’art per produir edificis funcionals (adaptats a les noves ciutats)alhora que estètics.

-a partir de la segona meitat del s. xix es van utilitzar materials fabricats industrialment en grans quantitats i a peus assequibles(formigó,ferro,acer,vidre,fibres plàstiques).

-el ferro permetia cobrir grans espais amb pocs suports i substituir la fusta(per evitar incendis):mercats magatzems,fàbriques i estacions.

-l’estructura interna d’acer i formigó armat(com si fos un esquelet) i l’ús de grans finestrals de vidre per revestir l’exterior (que n’alleugerien el pes),juntament amb nous invents tècnics(l’ascensor),va permetre erigir edificis de gran altura:aparició dels primers gratacels.

estils arquitectònics moderns:

1-funcionalisme(o racionalisme arquitectònic):

• principals característiques

-l’interès primordial de l’arquitectura és la utilitat (la funció determina la forma,els materials i el sistema constructiu de l’edifici).

-s’evita l’ornamentació innecessària.

-predomini de la línia recta i de les formes geomètriques simples.

-proporcions de mida humana.

• principals tendències

-escola de chicago (eua,1880-1910:1940-1970)

-constructivisme (rússia,1920-1930)

-organisme(eua,1930-1940)

-l’edifici està integrat harmònicament en l’entorn s’inspira,en la natura i plasma la psicologia o espiritualitat de les persones que l’utilitzen.

-escola nòrdica (escandinava,1950-1980)

-bintalisme (anglaterra,1950-1980)

-ús extensiu del formigó vist i d’altres materials toscs (maó,ferro,forjat,granit).

2-Avanguardes (o postrimodernisme).

• Principals característiques

-Importància de l'estòtica(preocupació per l'ornamentació).

-Rebuig de funcionalisme i de les formes simples.

-Ús d'elements decoratius i constructius tradicionals propis de periodes artístics anteriors(eclectisme).

-Arquitectura d'autor.

-Gran divesitat d'estils.

• Principals tendencies

-Estructuralisme (Holanda,Japó,1960-1980):

Ús d'estructures modulars rítmiques i geomètriques complicades integrades en la planificació urbans.

-High-Tech (Anglaterra,a partir de 1970):

Exibició dels components tecnologics de l'edifici i exteriorització dels seus demenits estructurals.Estètica futurista i flexibilitat d'uso.

-Deconstructivisme (canadà,a partir de 1980):

La forma és el resultat de la fantasia.Es deformen les superfícies i s'eviten les línes rectes.Elsespais i volums semblen desordenats.

L'ART MODERN (Segle XIX)

Arts plàstiques

Romanticisme (primera meitat del segle XIX)

-Exeltació de l'individu la nació,els ideals la llibertat ,l'amor i les pocions,els sentiments la espiritualitat i l'irracional.

-Temes inspirats en la historia,les llegendes,l'exotisme,la natura (paisatges) i la imaginació.

-Estil basat en el predomini del color sobre el dibuix (en pintura),el tractament efectisa de la llum,el dramatisme de les composicions,complexes i amb moriement i la tècnica ràpida i energètica.

→Góricault,De la creix,Fiedich,Tarnes (pintors)

→Rude (escultor)

Realisme (1840-1870)

-Consciència dels artistes pels problemes socials derivats de la industrialització.

-Es substitueixen els temes medievals,clàssics o orientals pels contemporants i quotidians,tractats amb objectivitat,sense idealització un embelliment.

→Courbet,Millet,Fantuny (pintors)

Impressionisme i postimpressionisme (1870-1910,París)

-IMPRESSIONISME:

Recreació d'impressions visuals ràpides i transitòries,desaparició del dibuix i pinzellada solta (les figures semblen inacabades o tenen un aspecte indefinit),barreja òptica (l'espectador unifica els colors a mesura que s'allunya del quadre),efectes de la llum,coloració de les ombres i pinten a l'aire lliure

→Manet,Monet,Renoir,Degas (pintors) i Rodin (escultor).

 -NEOIMPRESSIONISME O DUNTLICISME:

Dibuxen mitjançant punts de colors purs,en lloc de pinzellades,que mirats a una carta distància creen en la retina les diferents formes i tonalitats.

 →Seurat i Signac (pintors)

-POSTIMPRESSIONISME:

Autors amb estils personals que recuperen el dibuix,capten l'expressivitat de les coses i analitzen l'objecte sobre el qual incideix la llum.

 →Cezanne,Toulouse-Lautrec,Gaugin,Van Gogh (pintors) i Josep Limona (escultor).

-SIMBOLISME:

Plasmació de la idea pura de les coses,imaginació,fantasia,somnis i espiritualitat.

→Rousseau i Klimt (pintors)