Casa del Poeta Tràgic: Domus Romana a Pompeia

Casa del Poeta Tràgic de Pompeia

Context

Pompeia fou fundada pels oscs, un poble preromà, al segle VII a.C. Situada al golf de Nàpols, el setge del general romà Luci Corneli l'any 91 a.C. la convertí en colònia. Posteriorment, Pompeia esdevingué un lloc d'estiueig de les classes altes.

L'erupció del Vesubi (79 d.C.) destruí per complet la ciutat, que quedà sepultada per les cendres i la lava fins al segle XVIII, quan s'iniciaren les excavacions. Gràcies a aquests treballs s'ha pogut conèixer l'organització social i urbanística de les ciutats romanes, perquè la lava ha mantingut pràcticament intacta la ciutat i la decoració interior dels edificis. Un exemple és aquesta obra, un model típic de domus pompeiana.

Descripció formal

La Casa del Poeta Tràgic tenia dos pisos, però només se n'han conservat restes significatives de la planta baixa. En la seva estructura es distingeixen dos grans espais: l'atrium (pati tancat) i el peristylum (pati porticat). Al voltant d'aquests dos espais s'articulen les diverses estances.

L'accés a l'interior es fa a través d'un passadís estret que mena a l'atrium, on destaca una obertura zenital (compluvium) al centre de la sala, que es correspon al terra amb una pila rectangular (impluvium) encarregada de recollir l'aigua de la pluja. A banda i banda de l'entrada s'obren dos grans espais comunicats amb l'exterior (tabernae) que el propietari de la casa, un comerciant, feia servir com a botigues on venia les seves mercaderies. Al voltant de l'atri s'obren diverses habitacions (cubicula) per a convidats.

L'atrium i el peristylum es comuniquen a través d'un passadís i de la sala més gran de la casa, el tablinum, habitació on l'amo rebia els clients que volia allunyar de la intimitat de la casa. Al voltant del peristylum s'obren les estances privades de la casa: a l'esquerra, les habitacions de la família i una entrada secundària i, a la dreta, la cuina i un gran menjador (triclinium). Envoltada de columnes hi ha una petita piscina, a l'extrem esquerre de la qual es dreça una capella petita (lararium) on es veneraven els déus de la casa.

És important destacar l'absència de finestres a les habitacions, detall que alguns relacionen amb el valor de la intimitat familiar pròpia del món romà, tot i que d'altres el vinculen a la protecció dels béns. També cal remarcar la poca presència de mobles en les diferents sales, fet que ens explica la rica decoració pictòrica i musivària, que s'ha conservat abundantment en aquesta domus.

Temàtica

La domus era una casa unifamiliar on vivien famílies de nivell social i econòmic alt. Organitzada originàriament al voltant d'un atri, la seva estructura es va ampliar després en contacte amb la cultura grega. Les més riques seguien un model tripartit d'atri, peristylum i hort, i les més modestes prescindien de l'hort.

La Casa del Poeta Tràgic és de dimensions modestes i sembla que pertanyia a una família de classe mitjana enriquida. El nom deriva del mosaic que decora el terra del tablinum, on s'hi representa una escena teatral. Un altre mosaic important és el que decora el passadís de l'entrada, en el qual es representa un gos lligat a una cadena amb la inscripció "cave canem" (alerta, gos!). Els gossos guardians estaven lligats durant el dia i deslligats de nit per tal que defensessin la casa i els seus habitants.

La Casa del Poeta Tràgic tenia nombroses pintures de temàtica mitològica com ara Ariadna i Teseu, Venus... tot i que la més significativa és el Sacrifici d'Ifigènia, pertanyent al quart estil i datada l'any 62 d.C. Es creu que és una rèplica d'una obra del pintor grec Timantes.