Càstigs Mítics i Tradicions de Mort: Híbris, Sísif, Mèxic, Judaisme

Sísif: Va ser testimoni del rapte d'Egina, filla del déu fluvial Asop, i va revelar al desconsolat pare la identitat del rapte a canvi que aquest fes brollar una font a Corint. El seu càstig va ser empènyer una enorme roca fins a dalt d'un turó.

Tici: Va intentar violar Leto, la mare d'Apol·lo i Àrtemis. Com a càstig, va ser torturat eternament.

Tàntal: El seu càstig va ser ser encadenat a prop d'una font d'aigua i d'arbres fruiters. Quan intentava beure, l'aigua s'escorria, i quan estirava la mà per agafar fruita, les branques s'apartaven.

Danaides: Van matar els seus marits amb una daga la nit de noces. Van ser condemnades a omplir contínuament un recipient foradat.

Mexicans: La tradició és portar flors, menjar i begudes al cementiri per recordar aquells que ja no hi són. Així, la gent no té por a la mort, sinó que aprèn a conviure amb els difunts i ho veu tot d'una forma alegre.

Jueus: Els tres primers dies es dediquen al plor; les persones estan de dol. Els principis fonamentals són l'honor, el respecte i la necessitat de consolar. El mort s'embolica en un sudari blanc, després de ser rentat i purificat. Està prohibit l'embalsamament. La cremació està prohibida.

Hindús: Segons ells, quan una persona mor, la seva ànima torna al món en una altra forma, és a dir, la reencarnació. Es creu que morir a prop del riu Ganges pot evitar moltes reencarnacions. Si una persona no arriba al riu, se li dóna aigua d'aquest riu. El cadàver del difunt es col·loca damunt de llenya o pira funerària. El fill gran encén el foc. Tres dies més tard, es recullen les cendres i es tiren al riu.

A Espanya, el dia dels difunts se celebra el dia de Tots Sants. Aquesta celebració és una festa tradicionalment dedicada al record dels avantpassats que se celebra l'1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa de l'endemà. La creença tradicional diu que l'1 de novembre, els vius visitaven els morts, i el 2 de novembre, els morts visitaven els vius. És una de les festivitats més antigues del món cristià.

El xiprer, per la seva forma allargada i alta, simbolitza la connexió entre el cel i la terra. El xiprer enfonsa les seves arrels a la terra i eleva la seva copa com volent tocar el cel. És un arbre que viu molts anys, això es relaciona amb la vida eterna, la mort i els cementiris.

Baixada al món dels morts: Catàbasi

Pujada del món dels morts: Anàbasi

Sortida del món dels morts: Reencarnació