Catalunya i Espanya al segle XIX: Demografia, Agricultura i Indústria

La Població a Catalunya i a Espanya al Segle XIX

El Creixement Demogràfic

Al segle XIX la mortalitat va disminuir a Espanya. A Catalunya el ritme de creixement va ser més gran. Aquest increment va ser el resultat de la disminució de la mortalitat, acompanyada del manteniment o d'un lleuger augment de la natalitat. Les causes principals van ser la producció agrària i el millorament de la dieta alimentària. La població no va tenir moltes malalties i, a partir d'això, les grans epidèmies van anar desapareixent de mica en mica. L'augment demogràfic va créixer.

Els Moviments Migratoris

Molts pagesos van emigrar cap a Madrid, Barcelona i Biscaia el 1860. A Catalunya van emigrar més pagesos que a la resta d'Espanya (Barcelonès, Vallès Occidental, Bages i Baix Llobregat). En una segona etapa, molts espanyols van emigrar a Cuba i a l'Amèrica Llatina per l'augment de la població.

El Creixement de les Ciutats

Hi va haver un augment de la urbanització. Madrid, Barcelona, Bilbao, Sevilla i Màlaga van ser les que més van créixer. A Catalunya, la població va créixer al final del segle XIX a Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa i Manresa.

Transformacions en l'Agricultura a Catalunya i a Espanya

La Reforma Agrària Liberal

Conjunt de reformes que tenien com a objectiu la dissolució de l'Antic Règim al camp, així com la introducció de models de propietat i de producció capitalistes (s. XIX). Es va abolir el règim senyorial, es va desvincular la propietat i es va desamortitzar la majoria de les terres que pertanyien a l'Església. Això va consolidar la propietat privada.

Els Problemes de l'Agricultura a Espanya

La reforma agrària liberal no va permetre als pagesos accedir a la propietat i es van quedar com a jornalers. Una minoria va emigrar a les ciutats. Les conseqüències negatives van ser uns rendiments baixos, la pobresa d'una bona part de la població agrícola i l'endarreriment agrari.

Latifundis

Propietaris absentistes que obtenien beneficis contractant jornalers amb uns salaris baixos.

Minifundis

Els rendiments amb prou feines donaven per a poder mantenir una família.

El Desenvolupament Agrari a Catalunya

La Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) permetia als pagesos quedar-se una bona part de la producció, i l'economia dels privilegiats era menor. Part de l'agricultura catalana es va especialitzar en la viticultura, i també hi va haver un desenvolupament del conreu.

Els Inicis de la Industrialització a Catalunya i a Espanya

La Indústria Tèxtil Catalana

El 1830 es va iniciar un procés de mecanització amb la instal·lació de les màquines de filar que s'utilitzaven a la Gran Bretanya. El 1860 es van instal·lar indústries als costats dels rius per poder substituir el carbó per energia hidràulica, constituint colònies industrials.

Els Obstacles per a la Industrialització

Factors negatius:

• L'escassa capacitat de compra de la població espanyola com a resultat de la pobresa de la majoria de la pagesia.
• La manca d'inversions i l'absència de burgesia industrial.
• Els problemes de transport per la inexistència de carreteres i pel retard del ferrocarril.
• L'escassetat de fonts d'energia.

Proteccionisme

Va tenir repercussions perquè no va estimular els fabricants a renovar-se, a abaratir els costos i, en definitiva, a ser competitius en l'àmbit internacional. La població de Catalunya hi estava interessada.

La Mineria i el Ferrocarril a Catalunya i a Espanya

L'Explotació Minera

Va començar el 1868 (plom, coure, mercuri i zinc). Les dues activitats mineres principals eren el carbó i el ferro a causa de l'expansió de la siderúrgia (Astúries).

La Construcció del Ferrocarril

La construcció d'una extensa xarxa de ferrocarrils va haver d'esperar fins a la Llei General de Ferrocarrils de juny del 1855. La necessitat de construir vies tan ràpid era per estimular el comerç interior.

L'Expansió Industrial al Tombant del Segle XIX

Noves Energies i Noves Indústries

Al segle XIX es va començar a utilitzar l'electricitat i el petroli. L'electricitat va fer possible una mecanització més àmplia de la producció industrial, així com la disminució dels costos de producció i la baixada dels preus. Es dividia en dues etapes:

1. 1880-1914: va servir per il·luminar els carrers de les grans ciutats, les fàbriques i els llocs públics.
2. 1914-1930: el seu ús es va estendre a la indústria.

La difusió del petroli com a combustible i la invenció del motor d'explosió van donar pas a la indústria de l'automòbil (Hispano Suiza, 1904). Les necessitats creixents de maquinària de tota mena van estimular l'expansió de la indústria metal·lúrgica i també la indústria química.

La Societat del Segle XIX a Catalunya i a Espanya

De la Societat Estamental a la Societat de Classes

Va aparèixer una societat de classes pròpia d'un Estat capitalista. El sector agrícola i el baix desenvolupament industrial van fer que la burgesia fos feble i que la noblesa conservés molta més influència que en altres països d'Europa. A Espanya, la societat va evolucionar més lentament. En canvi, a Catalunya, el desenvolupament industrial va donar pas a una societat amb uns trets diferencials. La burgesia industrial creixia en nombre i també en rellevància. També s'hi va concentrar la part més important del proletariat espanyol, i això va fer que les associacions obreres i l'obrerisme hi tinguessin una força més gran.

Les Noves Classes Dirigents

Noblesa terratinent: les noves activitats econòmiques els van arruïnar i van haver de vendre el patrimoni. Alta burgesia: la propietària de les noves indústries, les grans companyies i els bancs. Burgesia mitjana: era escassa, amb petits empresaris industrials, comerciants, professionals liberals i funcionaris. Classes populars: les urbanes estaven formades per obrers, empleats, botiguers i artesans. Els obrers i els empleats treballaven a canvi d'un sou, i els artesans i els botiguers comerciaven amb els seus productes. Les seves condicions de vida eren precàries: llargues jornades de treball, sous baixos i habitatges petits.