Cerimònia de lliurament d'un feu

La societat Feudal

1                  Europa Cap l’any mil

Europa cap a L'any mil era un territori dividit en nombrosos regnes i estats independents. La dissolució de l'antic Imperi carolingi havia donat lloc al final del Segle X A dues noves entitats territorials, el Sacre Imperi Romanogermànic iel regne de França. A més a Més, hi havia els regnes i comtats hispànics, els Estats Pontificis, els països Eslaus, el regne d'Hongria, acabat de crear, el territori escandinau i Anglaterra onels Normands van guanyar els saxons anglesos en la batalla de Hastings (1066) i es Van establir al país.

Tots ells, al seu Torn, estaven dividits en demarcacions territorials més petites, des dels ducats I els comtats fins a les castellanes i les senyories,en Les quals l'autoritat de l'emperador o del rei a penes era reconeguda i el Poder dels senyors era absolut.

No obstant això, Per sobre del fraccionament i la diversitat lingüística i cultural, hi havia Altres elements que dotaven el continent d'una gran unitat:

·         La Religió i la cultura escrita, ja que tot Europa era cristiana i els Llibres i els documents oficials s'escrivien en llatí.

·         El Comerç, que assegurava la comunicació i l'intercanvi entre els països Del nord i el sud del continent.

·         Unes Mateixes estructures socials, basades en la divisió entre senyors i Camperols.

2                  El Feudalisme

La fragmentació De l'Imperi després de la mort dels hereus de Carlemany va provocar la divisió D'Europa en petits Estats gairebé independents. En aquests regnes, el poder Dels monarques es va anar afeblint progressivament. A la falta d'autoritat s'hi Sumaven el perill de noves invasions i la dificultat de defensar els territoris I les poblacions.

Els reis de L’època no disposaven de prou recursos per mantenir el control administratiu Del territori i un exèrcit adient. A falta d'altres mitjans, van concedir als Nobles la propietat territorial en benefici, en pagament pels Serveis de defensa de la població.

Al començament, La donació del benefici no n'implicava la propietat (dret d’usdefruit). Finalment, la noblesa va aconseguir que el rei acceptés que aquestes terres, en Un principi prestades, poguessin ser heretades, amb la qual Cosa es van acabar convertint en propietat. El territori que Es lliurava era el feu i la persona que el rebia, el vassall.

Amb el temps, els Senyors feudals van assumir funcions que fins aleshores només corresponien al Rei, com ara administrar justícia, encunyar moneda i gravar Amb impostos. Tot i ser vassalls del rei, actuaven com si fossin reis Locals. Ben aviat van començar a infeudar les propietats a Altres vassalls. Així, els senyors feudals eren alhora vassalls del rei i Senyors dels seus propis vassalls.

El lliurament del Feu a un vassall es feia en la cerimònia d'homenatge. El Senyor concedia un feu i oferia protecció El vassall, a canvi, jurava fidelitat I obediència i oferia respecte, consell i ajut militar quan el senyor el Reclamava.

El feudalisme, doncs, No es va limitar a ser un mer sistema econòmic, en què la Terra era la font de recursos principal, sinó que a més va constituirl'organització Política i social de la major part d'Europa.