Cismes i Reformes Religioses Medievals: Ortodoxos, Catòlics, Cluniacencs i Cistercencs

Diferències entre l'Església d'Orient i Occident

Llengua i cultura: Llatí a Occident, grec a Orient. Organització política: Imperi Bizantí a Orient, Sacre Imperi Romanogermànic a Occident. Litúrgia i calendari: Disputes sobre la supremacia del cap de l'Església (patriarca de Constantinoble enfront del papa de Roma) i la procedència de l'Esperit Sant (Credo occidental: Filioque, el Fill i el Pare). L'any 1054, Miquel Cerulari, patriarca de Constantinoble, acusa els llatins d'heretges per aquesta qüestió i per menjar pa sense llevat a l'Eucaristia. Un enviat del papa diposita a l'altar de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble la butlla d'excomunió del patriarca. Es consuma així el Cisma d'Orient, que perdura fins als nostres dies, separant catòlics i ortodoxos.

Cisma d'Occident

Crisi de l'Església a la Baixa Edat Mitjana

Les disputes entre el rei de França i el papa sobre l'autoritat del poder temporal van perjudicar l'Església. El 1309, el papa Climent V trasllada la seu pontifícia de Roma a la ciutat francesa d'Avinyó, on romandrà durant 68 anys. El 1377, Gregori XI torna a Roma. El 1378, Gregori mor i elegeixen Urbà VI com a papa. Tretze cardenals s'aparten de la seva obediència i escullen Climent VII, que fixa la residència papal a Avinyó. El 1409, un concili a Pisa deposa els dos papes i n'elegeix un altre. El 1414, un nou concili a Constança deposa els papes d'Avinyó i de Pisa i elegeix Martí V, que fixa la seu pontifícia a Roma definitivament. El 1453, acaba l'Edat Mitjana i comença l'Imperi Otomà.

Reformes Monàstiques

Reforma Cluniacenca

L'Abadia de Cluny (fundada el 910) vol fer tornar els monjos al primigeni esperit benedictí. Un nou esperit de Cluny, basat en la puresa de la vida, la pregària, l'evangelització i la cultura, es propaga. La reforma cluniacenca va contribuir a la reforma de la vida espiritual dels cristians, va defensar la llibertat de l'Església enfront dels poders civils i va enriquir la celebració litúrgica.

Reforma Cistercenca

Quan les abadies cluniacenques decauen, Robert de Molesmes es retira l'any 1098 amb altres monjos a un lloc deshabitat, Cîteaux, per iniciar una nova vida més d'acord amb la regla benedictina. La seva vida va atreure molts joves. Bernat de Claravall funda el monestir de Clairvaux i va ser l'autèntic promotor de la reforma cistercenca. Va redactar la Carta de Caritat. L'emplaçament dels monestirs-granges pilota comporta la colonització i el desenvolupament de nous espais i una millor producció agrícola.