Ciutats romanes: Barcino i Emerita Augusta

BARCINO

La colònia romana de Bàrcino va ser fundada per l’emperador August al final del s.I a.C., en territori de la tribu ibera dels laietans; fou anomenada Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino i tenia una extensió d’unes 10 hectàrees. Sembla que el motiu principal de la seva fundació va ser tenir el control dels dos eixos de penetració en el territori interior, els rius Llobregat i Besòs. La ciutat, de nova planta i a dalt d’un petit turó, tenia forma de rectangle, tot i que particularment escapçat en cada un dels seus vèrtexs, per adaptar-se a la geografia del turonet. La quadrícula d’insulae era perfectament regular i s’estructurava en paral·lel al cardo i al decumanus que es creuaven en el fòrum, l’actual plaça de Sant Jaume, on es dreçava un temple dedicat a August, del qual es conserven tres columnes i una part del podi. Els dos eixos donaven accés a les quatre portes de la ciutat. La provisió d’aigua es feia gràcies a dos aqüeductes, d’un dels quals en resten algunes arcades. També hi havia un parell de termes, unes de les quals a la plaça Sant Miquel, darrere de  l’ajuntament. En tant que era un colònia, els seus òrgans de govern eren similars als de la capital de l’imperi: dos duòvirs (que feien la funció dels cònsols), dos duòvirs quinquennals (que feien la funció dels censors), edils, un ordo decurionum (amb les funcions del senat). A finals del s. III dC o a inicis del IV dC la ciutat va ampliar les seves muralles per motius de seguretat, ja que començava a haver-hi freqüents incursions dels pobles bàrbars en territori romà. Les restes més ben conservades són les de la muralla; a més de les restes del temple i de les termes (avui soterrades), es conserva una necròpolis a la plaça Vila de Madrid.

EMERITA AUGUSTA

La ciutat de Mèrida fou fundada per l’emperador August l’any 25 a.C., com un punt neuràlgic de comunicació; això és, exercia un millor control de la via que unia les terres del sud peninsular amb sortida al mar amb les zones del nord i el nord-oest i facilitava l’accés ràpid al Guadalquivir i, per tant, a la Mediterrània. Fou anomenada Colonia Augusta Emerita i va arribar a ser capital de la província de Lusitània. Va tenir l’estatut de colònia amb un clar primer component militar (el seu poblament inicial foren soldats veterans) i un caràcter propagandístic sobre el territori. La ciutat, que ocupava una extensió d’unes 80 hectàrees, s’estructura dins d’un perímetre emmurallat amb torres semicirculars situades a intervals regulars; té quatre portes principals als extrems del cardo maximus i del decumanus maximus; els carrers presenten una quadrícula ortogonal –com tota ciutat de nova planta- sota la qual es va construir el clavegueram; comptava amb dos fòrums (el provincial i el municipal). En el fòrum provincial hi havia un temple dedicat al culte imperial (conegut popularment com a “Temple de Diana”). També va comptar amb els tres edificis d’espectacles propis d’una gran capital –el teatre i l’amfiteatre, construïts intramurs aprofitant els talussos del terreny per ubicar-hi les graderies- i el circ –situat fora muralles, a causa de la seva magnitud. Per assegurar el subministrament d’aigua a la ciutat es van construir tres aqüeductes i un embassament als encontorns. Dins el clos emmurallat Mèrida conserva restes del teatre, de l’amfiteatre i d’un temple, de diverses cases senyorials, d’un arc d’accés al fòrum provincial (conegut popularment com a “Arc de Trajà”) i de les muralles; fora hi ha restes del circ, dels tres aqüeductes, de necròpolis i del pont sobre el riu Guadiana.