Classificació activitats alternatives segons objectiu
Clasificado en Medicina y Ciencias de la salud
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,24 KB
Formes Culturals de massa: s’utilitzen per a descriure una massa o ecosistema Forestal.
Formes Fonamentals de massa: -Bosc de llavor; alt, gros (80%provenen de llavor)(pins), -Bosc de rebrot; baix, menut(alzina), -Bosc mitjà; de llavor i de rebrot (sempre que cap d’ells arribi al 80%)
Classes d’edat: -Seminal (fins a 30cm), -Plançoneda (30 cm-1’30m), -Plançoneda grossa (més de 1’30m), -Perxada de vares(poda natural, 10 cm diametre), -Perxada de llates ( 10cm-20cm Diametre), -Fustal jove (20-35cm diametre), -Fustal mitjà (35-50cm diametre), -Fustal Vell ( a partir de 50 cm)
Classes Artificials d’edat: I (0-19 anys), II (20-39 anys), III (40-59), IV (60-79), V (80-99), VI (100-119)
Formes principals D’una massa relacionades amb clases artificials d’edat: -Massa regular: el 90% De la mateixa edat ( maxim 20 anys de diferencia), -Massa semiregular ( es Poden portar 40 anys), -Massa irregular (més de 40 anys de diferencia), -Massa Coetània (90% tenen la mateixa edat individual)
Formes Complementàries de massa: modificacions de les formes en base a un objectiu Silvícola. -Massa en reserva (massa regular): on es deixen alguns arbres adults Per en cas d’accident puguin ser Font de llavors. –Massa en subpis (massa regular): dos pisos Que poden ser de diferent grau de maduresa. –Massa en varis pisos: (combinació De les dues anteriors)
Formes Derivades de massa: modificacions en base a criteris econòmics: Duresa: pocs Arbres i de creixement lent beneficiari pels ramaders i fusters. –Masses de pi pinyoner (Molta capçada i Separats). –Massa surera( extreure suro). –Massa pinastre ( extreure resina)
Formes Transitories d’una massa: -Conversions: cambiar la forma fonamental d’una Massa. –Transformacions: cambiar la forma principal d’una massa.
Classificació Per les espècies que formen una massa: Frondoses-coníferes / Especie dominant (la Que ocupa mes superfície (50% mínim)) / Especie principal (objectiu principal De l’aprofitament) / Especie secundaria / Especie accesoria (no es objectiu de L’aprofitament) / Especie autóctona (es del lloc)Especie al·loctona (portada de Fora) / Massa pura( mínim 90% mateixa especie) / Massa mixta ( no arriba al 90% De la mateixa especie) /Massa heterogenia amb vol i subvol (barrejats i queden En diferents pisos) / Massa heterogenia barrejada a colps (diferents especies On cada especie pot tenir 30m de diametre) / Massa heterogenia barrejada a Bosquets ( diferents especies on cada especie pot tenir 60m de diametre) / Massa heterogenia barrejada a ralps ( diferents especies on cada pot tenir 60-80m de diametre)
Classes Sociologiques de l’arbrat: -Classe sociológica ( es basa en la vitalitat dels Pisos i la forma de l’arbre). Predominant: máxima alçaria / Dominant: casi máxima Alçaria / Intermedi: rep menys llum, capçada poc desenvolupada), / Dominat: Capçada molt poc desenvolupada i molta poca llum. / Comprimit: no pot créixer La capçada lateral per competencia dels altres arbres. / Sumergit: no pot Créixer cap a dalt per la competencia dels altres. –Alçada dominant: mesurar els 100 arbres amb major diametre i fer la mitja.
Descripció i Quantificació de l’espessor d’una massa. Espessor: grau de solidaritat, Projecció de les seves capçades. Si l’espessor es elevada els arbres creixeran Mes esvelts amb menys nusos i millor protecció. Si l’espessor es baixa majors Diametres.
Tipus d’espessor: Incompleta buida: les capçades no es toquen / Incompleta clara: no es toquen i La distancia es menor que el diametre. / Completa: es toquen les capçades. / Travada: les capçades s’entrellaçen