Claude Monet i el moviment impressionista

DOCUMENTACIÓ DE L'OBRA

Títol: Sol naixent. Impressió (en francès: Impression Soleil Levant)
Autor: Claude Monet (1840 – 1926)
Cronologia: 1872
Estil: impressionista
Tècnica: oli
Suport: tela
Dimensions: 48 cm x 63 cm
Localització: Musée Marmottan (París). (La pintura va ser robada del museu l'any 1985 i no es va recuperar fins el 1990. Des de 1991 ha estat de nou en exhibició).

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Últim terç del segle XIX... A França governava Lluís Felip d'Orleans (1830-1848). Després de la revolució burgesa de 1848 i l'abdicació del monarca, es proclamà la Segona República. El govern provisional va adoptar mesures de gran transcendència: sufragi universal, llibertat de premsa i de reunió, i abolició de l'esclavatge a les colònies. També es va promulgar una constitució, i les eleccions del desembre de 1848 van portar Lluís Napoleó Bonaparte a presidir la República. Però la constitució de Segon Imperi pel mateix Lluís Napoleó (Napoleó III), l'any 1852 arran d'un cop d'estat, va frustrar les expectatives dels radicals i posà de manifest, l'antagonisme entre els interessos de la burgesia i els de la classe obrera. Aquesta etapa va durar fins a 1870. La derrota de França en la guerra contra Prússia va comportar l'enderrocament de Napoleó III i la proclamació de la Tercera República (1870-1940) El març del 1871, esclatà la revolució de la Comuna de París. Es volia instaurar un nou règim de perfil marxista, els trets definidors del qual eren bàsicament la laïcitat, la lliure federació de comunes i cooperatives i l'eliminació de la repressió. Després de dos mesos, l'experiència fou un fracàs i es va generalitzar la repressió a Europa. Durant la Tercera República, França va mantenir un ritme de creixement constant. Augmentà de manera considerable la producció de carbó i ferro colat i un creixement de la indústria tèxtil i siderúrgica. Es van fer un gran nombre d'obres públiques, els estrets carrerons medievals van donar pas a amples avingudes. La ciutat de París es va convertir en el principal centre i referent artístic de món. El moviment impressionista ja havia convertit París en el centre artístic europeu. Artistes de tot el món anaven a estudiar tant els nous descobriments com la nova actitud dels artistes que es mostraven rebels contra els convencionalismes del món burgès.

ESTIL

L'aparició de la fotografia al segle XIX trastocà la concepció tradicional de la pintura; havia sorgit una nova tècnica capaç de captar la realitat amb més fidelitat que cap altra de coneguda. L'únic que li faltava era el color. La ciència de l'època, interessada en l'estudi d'aquest, conclogué que la gamma cromàtica derivava d'uns quants tons purs que es mesclaven òpticament a la retina. Els impressionistes es lliuraren a demostrar la veritat d'aquesta teoria pintant amb pinzellades petites i pures que, unides, assolien la tonalitat volguda només en el cas que l'observador es col·loqués a la distància requerida respecte del quadre. Per tal d'aconseguir-ho calia veure de prop i sota l'efecte de la llum natural allò que es volia plasmar. Per això pintaven a l'aire lliure; fou Boudin qui introduí personalment Monet en la pintura de plein air. Fonamentaren la creació en criteris científics. Coneixien el llibre Principis de l'harmonia i del contrast de colors del químic Eugène Chevreul i feien servir les seves teories del color: els colors es classifiquen en primaris i secundaris. Els primaris són els que no poden reduir-se a uns altres colors perquè no són producte de cap mescla. Són: el groc, el vermell i el blau. Els secundaris sorgeixen quan els primaris es mesclen entre ells: Taronja (groc + vermell), violeta (blau + vermell), verd (groc + blau). A la vegada, cada secundari contrasta plàsticament, destacant-se, amb el primari que no entra en la seva composició; així podem parlar dels següents colors complementaris: blau—taronja, vermell—verd, groc—violeta. Els colors en un quadre no es perceben aïlladament, sinó associats els uns amb els altres. Això fa que l'efecte d'un color pugui variar substancialment sobre la percepció de l'espectador, segons com estigui combinat amb la resta de colors. El color té valor per ell mateix, participa en la composició de l'obra. Alguns colors s'anul·len quan es barregen i, per contra, augmenten d'intensitat quan es juxtaposen. Els impressionistes van eliminar els contorns, que no existeixen en la natura, i les ombres negres, que pintaven d'un color complementari del de l'objecte en qüestió. El 1879, mentre pintava la seva dona, Camille, al llit de mort, Monet va comprovar amb horror que “fins i tot en els moments de més gran dolor, no podia percebre altra cosa que una impressió cromàtica”. El color també influeix en el tractament de la llum.