Col·legis sacerdotals a la Roma antiga
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,72 KB
Col·legis sacerdotals
Els Pontífexs.- El Pontifex Maximus. Càrrec vitalici. Cap de la religió nacional durant la república. Els emprenedors van ostentar el càrrec. Vigilància de les pràctiques religioses. Organització del culte públic. Confecció del calendari.
Els Flamens.- estaven al servei d’una divinitat concreta.
Les Vestals.- era l’únic col·legi de sacerdotesses. Les sacerdotesses les escollia el Pontifex Maximus d’entre noies molt joves de les famílies patrícies. El seu sacredossi durava 30 anys. Se encarregaven del culte de la deessa Vesta. Vivien juntes en una mena de monestir el fòrum de Roma. Havíem de mantenir-se sempre Verges i la flama simbolitzava la vida de l’Estat romà.
Predicció de futur *
Els intèrpretes dels llibres sibil.lins.- Encarregats de consultar interpretar els llibres de la Sibil.lia de Cumas en situacions de perill per l’Estat romà.
Els Àugurs.- Predicció del futur. Interpretaven la voluntat divina consultant el vol dels ocells, els signes celestes o el comportament dels pollastres sagrats.
Els Harúspexs.- predicció del futur. Interpretaven la voluntat divina examinant les entranyes dels animals sacrificats, especialment el fetge. Observaven la confirmació o el color de les vísceres.
La religió durant l'Imperi.*
La religió tradicional.- August i els primers emperadors van protegir aquesta religió perquè la pràctica i les creences havien de caigut profundament.
Les religions orientals.- els soldats que arribaven d’Orient i d’Àfrica introduiran a Roma el culte de divinitats com Isis, Mitra o Cíbele. Els seguidors feien pràctiques d’iniciació i ritus purificadors en indrets reservats els iniciats.
El culte de l’emperador.- culte establert per la influència dels cultes orientals. S’aixeca abans el Tars i temples en honor seu tot considerent-los déus.
El cristianisme.- les seves doctrines morals i socials xocaven amb el concepte social i moral de les relacions humanes dels romans. El seu monoteisme estava en contradicció amb el politeisme dels romans. Els seus seguidors van ser considerats enemics públics perquè rebutjaven retre culte a l’emperador.
Sincretisme: barreja de religions que afecten a aquesta.