Comèdies de Plaute i Terenci: Anàlisi i Resum
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,72 KB
Comèdies de Plaute i Terenci
Plaute
Aulularia (La comèdia de l'olla)
Un vell anomenat Euclió troba una olla plena d'or a casa seva i la manté en secret per por que no li robin. Promet la seva filla a un veí ric, Megador, sense saber que està embarassada del nebot d'aquest.
Amphitruo (Amfitrió)
És l'única comèdia antiga conservada amb argument basat en un mite. Júpiter pren la forma d'Amfitrió per unir-se a la seva fidel esposa, Alcumena, mentre Mercuri, sota la figura de Sòsia, esclau d'Amfitrió, vigila l'entrada de la casa. L'obra acaba amb el part doble d'Alcumena, en el qual neixen dos bessons: Hèrcules, fill de Júpiter, i l'altre, fill d'Amfitrió.
Bacchides (Les Baquis)
Dos joves tenen relacions amb dues prostitutes bessones anomenades Baquis. Crisal, l'esclau d'un d'ells, Mnesíloc, pren amb enganys al seu vell amo Nicòbul diners per salvar una de les Baquis d'un soldat que l'ha comprada.
Miles gloriosus (El soldat fanfarró)
El jove Pleusicles està enamorat i la seva estimada Filocamasia li correspon. No obstant això, el destí els esquiva i la jove és lliurada en matrimoni per la seva anciana mare a Pigopolínices, un soldat de la més baixa estofa. Mesos més tard, l'esclau de Pleusicles, Palestrió, és raptat per uns pirates i venut casualment al mateix soldat. En arribar, troba l'antiga núvia del seu amo i, després de convertir-se ràpidament, gràcies a la seva habilitat i intel·ligència, en el favorit del militar, decideix prendre un rebuscat pla per tornar a unir els dos amants. Per a això, fa arribar el seu antic amo a Efes i, amb l'ajuda d'un vell i pintoresc veí, tractaran d'enganyar el militar.
Menaechmi (Els bessons)
Moscus té dos fills bessons, Menecme i Sòsicles. Moscus s'endú només un dels bessons (Sòsicles) de viatge de negocis, però durant la travessia l'altre infant és raptat i després venut a un negociant que viu a Epidamnos, que l'adopta com a fill. El pare mor de pena en saber-ho. Sòsicles, que ha estat rebatejat com a Menecme per l'avi en record del germà perdut, fa anys que està buscant el seu germà. Ja està a punt d'abandonar, desesperat i quasi arruïnat, quan decideix fer un últim intent a Epidamnos. Després d'una sèrie de malentesos i confusions, Menecme i Sòsicles es troben i s'adonen que són bessons, gràcies en gran mesura a Messeni (el servus callidus), que obté la llibertat com a premi als seus esforços.
Terenci
Adelphoi (Els germans)
Ctesifó rep una educació estricta del seu pare Dèmea, mentre que Èsquinus, l'altre fill, és tractat amb molta tolerància pel seu oncle Mició. Èsquinus ha seduït la filla de Sòstrata, Pàmfila, mentre Ctesifó està enamorat d'una citarista. Per complaure el seu germà, Èsquinus rescata violentament la citarista del seu propietari. Això proporciona a Sòstrata la prova de la deslleialtat del seu futur gendre, mentre Dèmea s'adona dels amargs fruits dels liberals mètodes educatius del seu germà. Ara, però, s'assabenta que realment el seu propi fill Ctesifó és l'amant de la citarista. Llavors, canvia la tàctica completament i passa a ser generós amb tothom, a costa de Mició. Èsquinus pot casar-se amb Pàmfila, Ctesifó pot mantenir la seva arpista i Mició pot casar-se amb la vella Sòstrata. Al final, els fills accepten fins i tot el seu estricte pare. Aquesta és una obra de problemes i revelacions sense intriga o reconeixement.