Comentarios de texto

"Així com cell qui es veu prop de la mort"

L'autor del poema "Així com cell qui es veu prop de la mort" és Ausiàs March, va néixer probablement a Gandia l'any 1397 en el si d'una família de lletraferits. Les característiques de les seves composicions són l'ús de la llengua doc, d’utilització del català per als seus poemes i l'empleació de comparacions .L'estructura de les comparacions és determinada per la divisió dels vuit versos de cada cobla. Sovint aquest decasíl·labs amb censura ( 4+6) són els mes utilitzats per Ausiás .

March també utilitza estramps, senyals i el plantejament de la dicotomia.
El poema d'Ausiàs March parla sobre la mort dins d'un context marítim negatiu i ho podem veure per les paraules que utilitza com per exemple (prop de la mort, maltemps, perillant...)
També podem veure que tota aquesta negativitat que presenta l'autor és provocada per per l'amor, perquè als últims versos parla sobre la seva amada i tota l'estona es dirigeix a ella. Ell ens expressa al llarg del poema unes idees de navegació perillosa. Ausiàs utilitza la cobla per fer comparacions i totes les accions verbals són negatives. L'autor en el seu poema fa explícit el joc d'equivalències i te una resolució negativa. El poeta neix allà on l'enamorat fracassa. El poeta s'edifica sobre la frustració sentimental del jo poètic. El text es divideix en una sola part.
"Així com cell qui es veu prop de la mort" , és una octava de decasíl·labs de rima creuada i l'esquema és ABBACDDC és de art major i té una estrofa.

Si comparem el poema d'Ausiàs March amb la poesia trobadoresca trobarem unes diferències i unes similituds. Una similitud seria la utilització de cançons que March les utilitza per al seu poema i també formen part de la poesia trobadoresca. Hi ha moltes diferències perquè Ausiàs March només utilitza un dels gèneres poètics de molts que hi ha. Una altra similitud seria els trobadors que aquest també formen part de la poesia trobadoresca i Ausiàs també els utilitza i va ser unes de les seves influències.

UNA HERMOSA DAMA

A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil, és un poema de Francesc Vicent Garcia. Va escriure en prosa, teatre i poesia. Conreà una poesia artificiosa i elegant com el sonet A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil o les Dècimes d’un galan a les llàgrimes d’una dama. També escriví sàtires violentes i composicions obscenes i grolleres.

El poema tracta sobre un home que està enamorat d’una dama que ell veu des de lluny en un terrat pentinant-se. A través d’això, l’autor comença a descriure com era aquella bella dama a les dues primeres estrofes. Seguidament, als dos tercets següents, ja comença a parlar d’ell mateix, explicant-nos que des de lluny ell la contempla i que està enamorat d’ella.
A la conclusió del poema és on ens revela que està enamorat de la bella dama que al començament del poema ens descrivia.

Aquest poema és un sonet, ja que està format per dos quartets i dos tercets. Els seus versos són decasíl.labs sense cesura, i la seva rima és la següent: ABBA/ABBA/CDE/CDE

COMENTARI DE TEXT DEL POEMA LA PÀTRIA

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (1798-1862) va escriure aquest poema a Madrid per a felicitar al banquer Gaspar de Remisa (1784-1847). Va ser publicada l´any 1833 en el diari “El Vapor”.

És un cant d´enyorança de Catalunya i d´exaltació de la llengua. Va ser considerat com l´iniciador del Romanticisme català i del fenòmen de “La Renaixença”.

És un poema culte en llengua catalana que està dividit en sis estrofes de vuit versos, de versos alexandrins, d’art major els anomenats versos nobles, el poema portà realment per títol La Pàtria. (Trobes), però ha estat popularment conegut per Oda a la Pàtria.

En la carta que Aribau adjuntà al manuscrit del poema i que envià al seu amic Francesc Renart i Arús, hi exposà el motiu d’haver escrit l’Oda i li encomanà de corregir-la i de remetre-la a l’impressor Antoni Bergnes de les Cases.

La Pàtria presenta dues finalitats: una de general, elogiar la pàtria i l’elogi de Gaspar Remisa. Mitjançant la primera intenció, Aribau vol agradar el seu patró, el qual lloa a la darrera octava del poema.

La estructura del poema:

A la primera estrofa Aribau lamenta la perdua per sempre, de la llengua catalana. És un plany, un comiat resignat d’una pàtria entesa com a llengua, tal com assenyala Manuel de Montoliui Victor Revolta.

L’evocació de la pàtria es fa com el d’un paisatge. Aquesta opció prengué força amb el Romanticisme.

La segona estrofa ens diu que la retòrica del poema està al servei de l’enyorament, de l’elegia. Ara s’associa el paisatge amb la família i enyorant els elements físics, hom evoca els personals.

La tercera estrofa és també un cant d’enyorament perquè sembla una última maniobra per a recordar la glòria a la llengua, la glòria passada. Això es pot relacionar amb les Apologies de la llengua de Josep Pau Ballot i Torres i també amb la frase de Manuel Milà i Fontanals en el primer discurs dels Jocs Florals: Fem-li un refugi a la llengua, almenys fem-li un recer per recordar-la.

En quarta estrofa el que abans era un to de renúncia, ara és una invitació, un crit, un programa. Deixa clar que la llengua ha desaparegut del món literari. Esmenta savis, autoritats, costums i lleis. Vol tenir un efecte sobre la gent que no té consciència sobre la llengua i ho amb el propòsit de l’obra perquè la grandesa s’encomana a l’amo i alhora la llengua de la pàtria és la llengua del patró. Aqui es venç al castellanisme.

A la cinquena estrofa torna l’evocació del què podia haver estat i no és la llengua catalana. Aribau li atorga la condició de pròpia i transcendental, doncs és amb la que usa quan es troba sol i parla amb el seu esperit.

I a la sisena estrofa Aribau evoca la seva infantesa a Catalunya i amb l’exaltació del lloc d’origen lloa la figura del patró, a qui equipara simbòlicament amb la Pàtria.