Comerç i salut a l'antiga Roma

variable, es

vari, es

em, es

is, um

i, ibus

e ibus

A Roma hi havien 3 fluxos comercials:

Els productes que anaven cap a Roma (a Roma es consumia molt els productes bàsics i de luxe).

Els productes que s’intercanviaven entre les províncies.

El comerç que es portava als territoris no romans.

Salus, protectora de la salut pública. La febre, va prendre el nom de Febris, deessa molt temuda a Roma.

L'any 293 aC, a Roma hi va haver una gran epidèmia i els romans van enviar una delegació a Epidaure (Grècia) a buscar Esculapi, el déu de la medicina. Aquest déu, transformat en serp, va ser traslladat a Roma i la divinitat romana relacionada amb la salut va passar a segon terme.

Vulnera → ferides. hospital deriva d'hospes que significa 'hoste

Infecció → inficere (tenyir / tacar)

Cesària. De caedo (tallar)

Malaltia venèria. Malaltia que es contagia per transmissió sexual. De Venus, la deessa de l'amor

Panacea. Remei que guareix tots els mals. Del llatí panacea, nom donat en especial a una planta a la qual s'atribuïa la qualitat de curar-ho pràcticament tot.

Les vacunes van ser descobertes durant l'epidèmia de la verola a Europa (1796) quan es va veure que les lleteres s'infectaven amb la verola bovina pel contacte que tenien amb les mamelles de les vaques. D'aquí el nom, que prové del mot llatí vacca (vaca).

infecció--> tacar

virus--> verí

vulnera: ferides

Sísif:

Sísif era considerat el més astut dels mortals i també el que menys escrúpols tenia. Com a rei de Corint era famós pels seus robatoris i les seves malifetes en general. Tots aquests actes, sumats al fet d'haver-se enemistat amb Zeus, el van portar a ser castigat durament: havia d'empènyer una roca per un pendent fins a arribar al cim, i tan bon punt hi havia arribat, la roca tornava a caure, i Sísif havia de tornar a començar de nou. I així, eternament.

Ixío:

Ixió va patir el càstig de girar encadenat a una roda roent perquè havia buscat l’amor d’Hera, muller de Zeus. Per confirmar-ho, Zeus es va transformar en un núvol amb l’aparença d’Hera, amb el qual Ixió es va unir y va engendrar els centaures. Com que és immortal, el càstig a què està sotmés Ixío no acabarà mai.

Tici:

Tici va patir el càstig dels déus, perquè pretenia ficar-se en les seves vides o, fins i tot, comparar-se amb ells.

Tici, fill de Zeus, va intentar violar Latona, mare dels déus Apol·lo i Diana. Aquests, per impedir-ho, el van matar amb les seves fletxes, i va ser castigat a estar permanentment exposat a les aus de rapinya. Uns voltors li devoraven dia rere dia el fetge, el qual es renovava contínuament.

Tàntal:

Fill de Zeus. Participava als banquets dels déus, els havia robat el nèctar i l’ambrosia, i n’havia revelat els secrets; a més, va oferir el seu fill Pèlop com a aliment per als déus per demostrar que els déus no ho sabien tot. El van condemnar a passar l’eternitat envoltat d’aigua i de fruita, però sense poder sadollar mai la gana ni la set, perquè quan allargava la mà per agafar una fruita les branques reculaven lluny del seu abast, i també l’aigua s’allunyava de la seva boca cada vegada que intentava beure’n.

Danaides:

Són les 50 filles del rei d’Argos, Danaus. Els fills d’Egipte es van casar amb les seves cosines, però elles van matar els seus marits. El seu càstig és omplir un cràter / una gerra sense fons.