Comparación moral Nietzsche amb

Teoria del superhome: Sinó Que és l’home superior que resulta per damunt de la mediocritat general, que Ressalta perquè té una voluntat forta i es capaç de construir-ne els seus Propis valors, tan morals com de coneixement, gràcies a la seva voluntat de Poder. Per Nietzsche, l’home normal i corrent és només un pont,un tràmit, entre L’animal i el superhome. El superhome és el resultat de tres metamorfosis: L’esperit, l’home no ha de ser només bestia de càrrega (camell) si no que ha de Crear llibertat (com el Lleó) per a tornar a començar (com a nen). Per tant, en Darrer terme, el superhome s’identifica amb la capacitat espontània i de Creació que té un nen, despullat d’obligacions morals i que veu la vida com un Joc. Les 3 metamorfosis:

1.1. De la carrega ( de les seves
Obligacions morals,etc)

2.2. Ha de ser lliure

3.3. Ha de tornar a començar amb
Aquesta llibertat absoluta.

El Superhome ja no viu en un context dominat per el temps rectilini sinó en un món Dominat per l’etern retorn, del caos; de fet, la teoria de l’etern retorn vol Dir també que només es repeteix una cosa, el canvi,
La manca d’estabilitat.

 (NIEZSTCHE VS. MILL)Per una banda Mill intena fonamentar la moral occidental, en Contraposició, Nietzsche el que fa es intentar desenmascarar els valors de la Moral occidental tot mitjançant la genealogía de la moral.Mill defensa que la Moral està vinculada a les accions desinteressades. Però Nieztsche diu que la Moral esta vinculada als valors aristrocràtics (els homes nobles) i a la Voluntat de poder, els qui són més forts.Mill ens diu que el profit de la majoria Es degut a una felicitat general, per tant útil i bo. Però Mill afirma que bo i dolent no tenen només un únic sentit. També ens diu que  La consideració De bo com allò Profitós per a la majoria esdevé la famosa revolta dels esclaus, Que instaura la moral del ramat.Per una altra banda Mill  ens diu que es Calificat d’altruisme allò que es sempre bo. I que l’egoisme, es tot el Contrari: és calificat de dolent. Però Nietzsche que només la moral que Potencia la vida es només la dels forts i els que es bo es conberteix en Egoisme i altruisme, el que porta a l’odia i a la impotencia a la vida.  (compassió)Per últim Mill ens dius que la felicitat general equival al Plaer i al benestar. I prioritza als intelectuals per sobre dels físics. Niezstche també diu que la felicitat comporta al plaer, però que entès com a Una lliure manifestació de les passions amb les quals es domina.

Crítica a la moral
*Nietzsche entén la moral com “*contranaturaleza”, és a dir, Allò que s'oposa a la vida, que imposa normes contra els instints vitals.
Què *Nietzsche s'oposi a l'eradicació dels instints no Significa que estigui proposant la volta al salvatgisme moral. La seva idea més Aviat passa per considerar que els instints que el cristianisme ha intentat Extirpar, han de ser canalitzats, i utilitzats com el que són, expressió de la Vida. Això significa que és la vida la que ha de considerar-se el centre des Del qual jutjar què sigui realment bé i dolent. “Bé” serà el que afavoreixi la Vida, l'expandeixi, l'estimi, la desitgi i la vulgui, mentre que “dolent” es Convertirà en tot allò que l'odiï, la negui i, en definitiva, la rebutgi.
Com no podia ser d'una altra forma, la moral *contranatural D'Occident enfonsa les seves arrels en el platonisme i s'estén gràcies a la Metafísica cristiana. El món de les Idees platònic va acabar convertit en el Regne dels cels. Com a conseqüència, el més autèntic de l'ésser humà no es Troba en aquesta vida, sinó en l'altra, en el més enllà. Per això afirmarà en El Crepuscle dels ídols que “la vida acaba on comença el regne de Déu”.
D'aquesta manera la moral imposada a Occident s'ha convertit En un símptoma de vida decadent i de Nihilisme.