Comportament Humà vs Animal: Instint i Aprenentatge
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,56 KB
Comportament i Conducta
El comportament és la recepció, el processament i la reacció a un estímul, és a dir, qualsevol factor del món exterior. Pot ser inobservable (psíquic) o observable (conducta). La conducta és la reacció observable d'un individu davant un estímul intern o extern.
Conducta Innata (Instintiva) vs. Conducta Oberta
El comportament instintiu és idèntic en tots els individus d'una espècie, està determinat per pautes genètiques comunes i té un origen hereditari. Inclou:
- Reflexos: associacions neuronals que activen respostes davant la presència de determinats estímuls.
- Instints: patrons de conducta no adquirits, determinats biològicament.
En canvi, el comportament obert comprèn respostes que no estan biològicament prefixades. En cada individu, les respostes són diferents, i fins i tot un mateix individu pot tenir diferents respostes al mateix estímul. Davant d'un estímul, la resposta és prèviament analitzada. Inclou:
- Conducta instintiva: patrons innats de conducta.
- Assaig-error: es capta la informació i, després d'una sèrie d'intents, es troba la solució.
- Conducta epistèmica: s'analitza la situació, s'avaluen solucions i es decideix quina practicar.
Diferències entre el Comportament Humà i Animal
- El comportament humà es basa poc en els instints i molt en les respostes obertes. L'animal, en canvi, viu principalment gràcies a les seves conductes innates, instintives.
- Davant d'una situació, l'ésser humà té tres estratègies per donar una resposta o solució: la instintiva, la d'assaig-error i la intel·ligent. Els animals menys desenvolupats tenen una conducta instintiva, mentre que els més desenvolupats combinen la instintiva amb la d'assaig-error.
Insatisfacció Humana: Desavantatge o Oportunitat?
L'ésser humà neix totalment inadaptat, en comparació amb els animals, que neixen preparats per adaptar-se al medi. Gràcies a la plasticitat humana, és a dir, a la seva capacitat d'aprenentatge i de canvi, i gràcies també a la seva constant insatisfacció, l'ésser humà ha desenvolupat una cultura molt rica que li permet adaptar-se a qualsevol medi o, fins i tot, adaptar-lo a ell. Aquesta insatisfacció constant i la capacitat d'aprenentatge són, segurament, les causes del seu alt grau de desenvolupament.