Comportament Individual: Persona i Personalitat
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,65 KB
La personalitat fa referència al vessant psicològic. Els humans som persones i tenim personalitat. Totes dues paraules es refereixen a l’individu humà únic, irrepetible i singular que es sent com una unitat i com un tot al llarg de la teva existència. És aquell conjunt de trets que es diferencien dels altres i que ens identifiquen. La personalitat està constituïda pels trets que defineixen una persona; és la manera de ser i de mostrar-se d’una persona. És el que fa que tu siguis tu i et reconeguin. La manera de ser està formada per factors: heretats i biològics, i adquirits i ambientals. La personalitat no és donada; cada persona en va construint. No naixem amb una personalitat. Tot ésser humà té una personalitat potencial que s’anirà estructurant i reestructurant al llarg de la vida.
Personalitat és l’organització dinàmica, a l’interior de l’individu, dels sistemes psicofísics en què determinen la conducta i el pensament.
Una organització dinàmica: caràcter canviant de la personalitat. Es desenvolupa i varia al llarg de la vida, és el resultat de la interacció de l’herència genètica i l’ambient en què viu l’esser humà. Un àmbit intern: tret interior. Uns sistemes psicofísics: relacionen cos i ment per construir una unitat funcional. La conducta i el pensament: dues cares, externa i interna, de la manera de ser. En la gènesi de tota personalitat trobem elements genètics o heretats i elements culturals o adquirits: L’herència genètica ens proporciona una realitat física determinada i una dotació genètica que ens predisposen a certes habilitats. L’àmbit sociocultural en què es desenvolupen aquestes condicions és fonamental perquè siguin estimulades o no, perquè aflorin o no. La personalitat és individual i social alhora; individual, perquè cada persona és única i irrepetible; social, perquè sabem que molts dels nostres trets estan condicionats per l’entorn. Té dos components fonamentals: un de base genètica, temperament, i un altre, identificat amb el caràcter, que depèn de determinats socials i de l’ambient de l’individu. El temperament és la manera de ser innata d’una persona. Naixem amb un temperament, que es pot modificar i que determina la tonalitat o disposició afectiva, l’aspecte emotiu de la personalitat de l’individu. El caràcter és la part de la manera de ser que hem après. Fa referència a les característiques que han estat modelades per l’ambient i l’aprenentatge que hem tingut. Un caràcter és una marca.