Composició de medicaments i administració: principis actius, farmacodinàmica i farmacocinètica

Composició de medicaments

Principi actiu: el principi actiu és el compost que produeix l'efecte farmacològic en l'organisme. Pot tenir un o més principis actius.

Excipients: substàncies sense acció farmacològica que s'afegeixen al principi actiu perquè sigui estable i fàcil d'administrar.

Farmacodinàmica

És la ciència que estudia les accions i els efectes propis de cada fàrmac sobre una cèl·lula, òrgan o teixit del cos humà.

• Medicaments d'acció local: actuen solament al lloc aplicat.
• Medicaments d'acció sistèmica: actuen sobre tot l'organisme.

Farmacocinètica

Estudia el comportament o la resposta del medicament pel que fa a l'alliberació, l'absorció, la distribució, la metabolització i l'excreció a l'organisme fins que s'excreta.

• Alliberament: la forma farmacèutica s'ha de desintegrar per alliberar el principi actiu.
• Absorció: el principi actiu s'absorbeix i passa a la circulació.
• Distribució: el principi actiu es distribueix per l'organisme i arriba fins als teixits o cèl·lules sobre els quals ha d'exercir la seva acció.
• Metabolització: el principi actiu es transforma en substàncies que poden ser assimilades i utilitzades per l'organisme o que són eliminades com a tòxiques.
• Eliminació: la sortida de l'organisme del principi actiu o dels seus metabolits, majoritàriament es produeix a través de l'aparell urinari.

Factors que influeixen en l'acció dels fàrmacs

• Edat: en nadons i en pacients de geriatria la capacitat de transformació dels fàrmacs està més reduïda.
• Variables fisiològiques: el nivell d'hidratació, la massa corporal, la temperatura corporal poden alterar l'efecte farmacològic.
• Horari: la intensitat de l'efecte pot variar segons l'horari.
• Tolerància: quan el cos s'acostuma a aquella concentració i ja no té efecte, a vegades cal augmentar la dosi per mantenir l'efecte.
• Factors hormonals: embaràs, diabetis, cirrosi poden afectar a la seva acció.
• Dieta: pot facilitar l'acció dels medicaments i minimitzar-ne els efectes adversos.

Recepta mèdica

Dades de la persona usuària per confirmar que és per aquella persona, dades del professional que prescriu, dades del medicament per identificar-lo bé.

• Denominació del principi actiu o medicament, forma farmacèutica i dosi (càpsules 250mg).
• Via d'administració.
• Format que és el contingut de l'envàs (12 comprimits).
• Dades de la prescripció per la persona (nombre d'envasos o unitats que li hauràs de dispensar).
• Posologia (1 càpsula cada 4 hores, durada del tractament).
• Data de prescripció.

Administració de medicaments

Per via tòpica, administració conjuntiva, administració òptica, administració saal, altres tipus d'administració tòpica.

Vies d'administració

• Via oral: a través del tracte gastrointestinal, inconvenients: sabor desagradable, possible irritació gàstrica i absorció lenta.
• Via sublingual: s'administra sota la llengua, té una absorció ràpida.
• Via respiratòria inhalatòria: forma respiratòria, altres formes gas, líquid o sòlid polvoritzat.
• Via tòpica: vies respiratòries sobre la pell i mucoses.
• Via rectal: s'administren al recte en forma de supositoris i càpsules rectals de gelatina, recomanada en pacients amb dificultats per empassar o en pacients inconscients.

Sigles

ECM: especial control mèdic. EFG: especialitat farmacèutica genèrica. EFP: especialitat farmacèutica publicitària. DH: diagnòstic hospitalari. H: ús hospitalari. TLLD: tractament de llarga durada.

Abreviacions: O: oral, IM: intramuscular, IV: intravenosa, SC: subcutània, SL: sublingual, R: rectal, V: vaginal.