Comprendre la Valoració Geriàtrica Integral

Valoració Geriàtrica Integral

La valoració geriàtrica integral consta de:

• Valoració clínica
• Valoració funcional
• Valoració mental i afectiva
• Valoració social
• Valoració d’infermeria

Principis Bàsics

• A causa de la complexitat dels problemes, molts ancians necessiten una aproximació diagnòstica més àmplia i multidisciplinària.
• Hi ha una alta prevalença de malalties, de disfuncions i de dependències reversibles no reconegudes.
• Molts ancians poden respondre de manera espectacular al tractament.
• Cap pacient hauria de ser institucionalitzat sense una valoració completa.

Objectius de la Valoració Geriàtrica

• Millorar l’exactitud diagnòstica i la identificació de problemes.
• Establir uns objectius i assegurar un pla de cures racional.
• Conèixer la situació del pacient per tal que ens permeti predir la seva evolució i observar els canvis en el pas del temps.
• Assegurar una adequada utilització de recursos i de serveis.
• Determinar l’emplaçament òptim per al pacient i evitar la institucionalització.

Aspectes de l'Entrevista a les Persones Majors

• La nostra actitud ha de ser amistosa i respectuosa.
• Cal demanar permís.
• Evitar els interrogatoris exhaustius i perllongats.
• Evitar les interrupcions dels familiars.
• Lloc tranquil i evitar les interrupcions.
• Emprar un llenguatge clar.
• Assegurar-se que la persona dugui les seves ulleres, la pròtesi dental o l’audiòfon si ho necessita.
• Cal assegurar una il·luminació adient.
• Donar el temps necessari perquè contesti.
• Desenvolupar una entrevista estructurada i dirigida.
• Si presenta un deteriorament cognitiu, és imprescindible la presència d’un cuidador.

Valoració Clínica

• Presentació asimptomàtica i atípica de la malaltia (IAM sense dolor, pneumònia sense febre, etc.).
• Presència de malalties no diagnosticades.
• Símptomes d’una malaltia que en poden amagar una altra.
• L’alteració de la funció no sempre depèn de l’òrgan que més s’hi relaciona.
• El tractament d’una malaltia en pot empitjorar una altra.
• «Cascada de problemes»: el tractament d’una malaltia pot provocar un problema més gran.
• «Cercle viciós»: la coincidència de malalties pot generar una influència recíproca i perpetuar les queixes del pacient.

Valoració Funcional

La valoració funcional es defineix com la capacitat de la persona per dur a terme les activitats de manera independent i eficaç, tant les bàsiques de la vida diària, com les instrumentals que li permeten adaptar-se als problemes de cada dia.

• Activitats bàsiques de la vida diària (ABVD).
• Activitats instrumentals de la vida diària (AIVD).

Índex de Katz

No dóna un valor numèric. És una de les primeres escales d’avaluació de les ABVD i un patró de comparació de la resta. Consta de sis ítems: rentar-se, vestir-se, manejar-se en el bany, mobilitzar-se, continència d’esfínters i alimentar-se. Cada activitat es valora en termes d’independència per a la seva realització i posteriorment es trasllada a un índex alfabètic jeràrquic que ens permet adjudicar una categoria global al funcionament. És una escala jeràrquica.

Índex de Barthel

Ofereix una informació addicional al de Katz i és igualment senzill i fàcil de passar. S’obté una puntuació final que és un agregat de les puntuacions individuals de les variables. Avalua deu activitats bàsiques de la vida diària: alimentació (10); rentar-se (5); vestir-se (10); arreglar-se (5); continència fecal (10); continència urinària (10); manejar-se a la cambra de bany (10); trasllat del llit a la cadira (15); deambulació (15); pujar escales (10). La puntuació total és de 100.

Índex de Lawton i Brody

Aquesta escala mesura, d’una banda, les activitats bàsiques de la vida diària i, d’una altra, les activitats instrumentals. És senzilla, concisa i fàcil d’emprar. Avalua la capacitat per fer vuit activitats: fer servir el telèfon, fer les compres, preparar el menjar, fer les feines de la casa, rentar la roba, emprar mitjans de transport, manejar els medicaments i manejar els assumptes econòmics. Cadascuna puntua 1 o 0. Aquesta escala dóna molta importància a les tasques domèstiques, per la qual cosa en el nostre medi els homes solen tenir una puntuació menor; avalua la capacitat per fer una tasca en una circumstància determinada, com pot ser la viduïtat. La disposició d’electrodomèstics i d’altres utensilis poden influir també en la puntuació.