Comptadoria reial d'hisenda

3.4. El sistema de govern de la Monarquia dels Reis Catòlics: els diversos Consejos i Corts.

El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) va significar la imposició del nou model de monarquia Autoritària, sobretot a Castella. Ferran i Isabel es varen proposar imposar als Seus estats l’autoritat del rei per damunt de qualsevol altre poder ( noblesa i Clero). Però el resultat d’aquests esforços va ser divers.

A Castella, la monarquia va aconseguir realment Imposar el seu poder i dur a terme una reforma profunda de les institucions. A Canvi la noblesa mantenia els seus drets jurisdiccionals associats a la terra i La seva riquesa i influència social ( es va generalitzar la institució del Mayorazgo).

Les Corts Castellanes ( noblesa, clergat i oligarquia ciutadana) no varen exercir mai de Contrapès a l’autoritat dels monarques. Quasi no varen ser convocades i es Limitaven a votar els imposts i reconèixer als seus monarques, les seves Funcions foren substituïdes pels diferents consells Que atenien funcions legislatives i judicials ( Índies, Reial, Inquisició...), Integrades per juristes escollits i pagats pel rei.

El Consell Reial es Va convertir en el principal òrgan consultiu del govern. Els monarques S’ajudaven dels secretaris i es feien representar a tots els seus territoris Pels virreis. També es va organitzar un exèrcit Permanent que va servir d’instrument en política exterior ( els Terços), al Contrari de l’exèrcit feudal, reclutat per la noblesa.

 A Castella, per atendre l’administració de Justícia i fer-la més eficaç es va crear l’Audiència Reial ( Cancelleria). D’altra banda, per finançar les noves institucions es Va reforçar el sistema de recaptació d’imposts i es va crear la Comptadoria Reial d’Hisenda. També es va crear la Santa Hermandad per Combatre el bandolerisme i restablir l’ordre als camps.

Finalment, per tal d’exercir un control Més directe damunt les ciutats, es va generalitzar el nomenament de corregidors, uns funcionaris reials que Presidien l’Ajuntament i que exercien funcions governatives.

A la corona d'Aragó varen continuar vigents les institucions medievals, però Ferran II va introduir dues institucions noves: el càrrec de virrei i el Consell Suprem D'Aragó. El virrei era el representant del monarca i el màxim responsable De l'administració reial, presidia l'audiència i proposava càrrecs Administratius i de govern. El Consell Suprem d'Aragó tenia funcions Consultives i d'assessorament. També es va instaurar la Insaculació (sorteig) a l’hora d’elegir els càrrecs municipals per evitar que L’oligarquia urbana monopolitzàs el govern de la ciutat.

Van continuar existint les diferents Corts, una per cada regne, ( a Mallorca existia el Gran i General Consell ), convocades pel rei. El particular Funcionament de les Corts catalanes va servir per defensar el seus interessos Contra l'autoritat del monarca (primer es presentaven les demandes de les Corts, després s'aprovaven els subsidis sol·licitats pel monarca). La Generalitat, Representació permanent i reduïda de les Corts, va servir per defensar les reivindicacions I institucions pròpies de Catalunya. Al regne d'Aragó la defensa dels seus furs Quedava assegurada en la figura del Justícia D'Aragó .