Comunicació Animal i Humana: Llenguatge, Pensament i Simbolisme

Comunicació Animal i Humana

Comunicació animal i humana:

• Animals de comportament comunicatiu estereotipat: tenen pautes de conducta sense aprenentatge i congènites. El sistema nerviós d'aquests animals és més simple (abelles, formigues).
• Animals de comportament amb molta intervenció de l'aprenentatge: les experiències particulars deixen empremta en la memòria i alteren conductes futures. Poden rebre un aprenentatge.

L'aprenentatge lingüístic dels humans enriqueix la comunicació amb conductes intencionals i d'intel·ligència concreta. Per comunicar-se cal certa intel·ligència i un bon repertori de signes.

L'aparició del llenguatge

La relació dels homínids amb el seu entorn els ha fet enfrontar-se amb reptes. Es poden establir analogies amb les tasques simples dels animals (cuidar els nadons, caçar en grup...), que semblen incentivar una comunicació més elaborada, i d'aquí, l'aparició del llenguatge.

Llenguatge no verbal

Elements comunicatius diferents de la paraula i que aporten matisos de simpatia, interès, etc. El gest involuntari pot trair el missatge verbal. Allò que diferencia la nostra comunicació d'altres animals és el llenguatge (oral, de Morse... pura gesticulació i llenguatge de gestos amb valor de codi).

Llenguatge humà

(Característica més singular dels humans) complex sistema de comunicació de les diferents comunitats, constituït per un conjunt de signes i de símbols organitzats segons determinades regles.

Aspectes neurofisiològics

Suposa la configuració de l'aparell fonador, que articula segons l'aire aspirat, i l'organització cerebral necessària. Les afàsies són trastorns d'expressió o comprensió lingüística causades per lesions a l'àrea de Broca i de Wernicke (àrees del cervell responsables del llenguatge).

Fases del desenvolupament del llenguatge

• Etapa prelingüística: vocalització dels nadons, fins als 8 mesos. Repetició de sons, plors i crits. Miren a l'adult com vocalitza i ho intenten imitar.
• Etapa protolingüística: combinació de paraules senzilles (paraula-frase).
• Etapa lingüística: s'assoleix la claredat fonètica i l'articulació comprensible mitjançant l'estímul de la correcció adulta. L'elaboració de conceptes té 3 fases: abstracció (identificació de les característiques comunes a una sèrie de coses a què s'aplica el concepte), simbolització (representació d'aquest concepte mitjançant la creació d'un símbol), i la generalització (aplicar el concepte en la descripció de totes les coses que tinguin les propietats que representa).

Classificació dels signes

(Objecte que informa d'un fet):

• Signe natural: quan hi ha una relació natural (símptomes-malaltia, cel-pluja).
• Signe icònic: imatge sensorial que es refereix a una altra cosa recolzant-se en una certa relació de semblança (senyals de tràfic de pas d'animals).
• Símbols: substitueixen una altra cosa de manera convencional (matemàtiques, química...)

Funcions del llenguatge

Funció fàtica (simple contacte amb els que ens envolten), expressiva (comunicar sensacions i sentiments), apel·lativa (el missatge vol tenir respostes), denotativa (comuniquen coneixements), imaginativa (elements estètics i jocs lingüístics), metalingüística (fa referència al llenguatge mateix).

Esquema de la comunicació

Un emissor envia un missatge a un receptor a través d'un canal, utilitzant un codi que tots dos han d'entendre.

Característiques del llenguatge humà

• Les paraules són convencionals: mai hi ha un lligam entre la paraula i el seu significat.
• La doble articulació del llenguatge: la formació d'oracions a partir de paraules, paraules a partir de morfemes i morfemes a partir de fonemes, permet generar una quantitat infinita d'oracions.
• El llenguatge és creatiu: aptitud de generar oracions totalment noves.
• Podem parlar de coses que no tenim davant: parla desplaçada que explica el progrés humà.
• A través del llenguatge estructurem la realitat: coneixem el mot amb què es designa les coses, sabem què és el que veiem, i així entenem la realitat.
• El pensament és el llenguatge: és el vehicle necessari de la formació i transmissió dels pensaments.
• El llenguatge permet parlar del llenguatge (metallenguatge).

Llenguatge, pensament i realitat

Llenguatge i pensament

Darrere una comunicació hi ha una intel·ligència humana capaç de pensar, de representar-se o de conceptualitzar allò que li apareix com a món. El llenguatge i el pensament interactuen, però podem pensar i comunicar-nos fora del llenguatge verbal.

Llenguatge i identitat individual

En el llenguatge sorgeix el subjecte i obre la possibilitat d'estructurar els records. Només els humans som conscients que som conscients i som capaços de reflexionar racionalment.

Teories sobre el llenguatge

La relació llenguatge-pensament planteja l'enigma de saber perquè són intel·ligibles missatges que no s'han escoltat mai abans. Noam Chomsky postula l'existència d'uns universals lingüístics innats en el cervell. Fenòmens com la hipercorrecció infantil fan pensar en lleis gramaticals a les quals s'hi ha d'afegir excepcions. El relativisme lingüístic afirma que l'aprenentatge en el si d'un grup social dóna forma a la predisposició lingüística i que el pensament depèn del llenguatge (la realitat no canvia, però la manera de referir-s'hi, sí). Tota llengua respon a les necessitats de qui l'usa i té mecanismes d'actualització i d'adaptació a nous requeriments.

El simbolisme

El simbolisme cultural humà

Gran diferència entre els humans i els animals. Conjunt de maneres de fer i pensar que permeten a una col·lectivitat adaptar-se al món.

Simbologia artística

Expressa els continguts ideològics, socials, religiosos, etc. de la societat que té al darrere i de la persona que usa aquests símbols, la qual serà capaç d'entendre'ls.