Conceptes Clau d'Economia i Empresa: Guia Completa

Apartat 16: Productivitat i Eficiència de la Producció

Hi ha diversos punts de vista per a definir el concepte de producció. Des del punt de vista econòmic ampli, és l'activitat econòmica que duu a terme un agent econòmic (l'empresa), mitjançant la qual crea un valor susceptible de ser transferit o venut. Des de la perspectiva tècnica o estricta, és una etapa concreta de l'activitat de l'empresa que consisteix en un procés de transformació d'uns elements o factors d'entrada anomenats inputs (mà d'obra, matèries primeres, maquinària, energia, etc.) en un conjunt de sortides o outputs (producte o servei final). La producció com a resultat del procés productiu de l'empresa, és la quantitat de sortides o outputs obtingudes en un procés de producció durant un període de temps determinat.

El procés de producció és la seqüència d'activitats necessàries per a elaborar un producte, i que es pot esquematitzar de la forma següent:

ENTRADES                         TECNOLOGIA                  SORTIDES

    (inputs)                        Procediments productius        (outputs)

Factors de producció                                                       Producte

Apartat 13: Empresari i Emprenedoria

Característiques i Perfil Emprenedor

Una persona emprenedora és aquella que, a partir d'una idea innovadora, veu una oportunitat i crea el seu propi negoci. En aquest procés, pren decisions, avalua amenaces i oportunitats, i assumeix riscos econòmics i financers amb l'objectiu d'obtenir beneficis, tant econòmics com socials. Entre les característiques clau d'una persona emprenedora es troben la creativitat, la innovació, la passió, la motivació, el lideratge, la confiança en si mateixa, la responsabilitat i la perseverança. A més, existeixen diferents perfils d'emprenedors, com l'innovador, el persuasiu, l'accidental, el social, el d'estil de vida i el de franquícia, cadascun amb les seves pròpies habilitats i enfocaments.

Emprendre comporta també diverses dificultats, com la incertesa financera, la poca estabilitat, la sobrecàrrega de feina i la manca d'experiència en gestió empresarial. D'altra banda, l'empresari o empresària és qui pren decisions per assolir els objectius de l'empresa, gestionant temps i recursos, controlant finances i adaptant-se als canvis del mercat. Podem diferenciar dos tipus d'empresari: l'empresari professional, que no aporta capital però dirigeix l'empresa assumint un risc professional, i l'empresari patrimonial, que és propietari del capital i dirigeix l'empresa.

Apartat 14: La Innovació

Concepte, Tipus, Estratègies i Patents

El concepte d'innovació ha variat al llarg del temps i s'ha anat tornant cada vegada més ampli. Al principi, només es consideraven dins d'aquest concepte les innovacions en productes. Després, s'hi van incorporar les innovacions en serveis, fins que s'hi van arribar a incloure les innovacions en processos. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) defineix la innovació així: Una innovació és un producte o procés nou o millorat (o una combinació de tots dos) que difereix significativament dels productes o processos previs i que s'ha posat a disposició de potencials persones usuàries (producte) o s'ha implementat en la unitat institucional (procés). Els tres elements per destacar de la definició d'innovació són els següents: producte o procés nou, diferència significativa amb productes o processos anteriors i introducció al mercat o ús real en l'empresa.

Les innovacions es poden classificar segons diferents criteris. El més habitual és que se les divideixi en innovacions de producte (bé o servei nou) o innovacions de procés (elaboració del producte, distribució i logística, màrqueting, venda i servei postvenda, sistemes d'informació i comunicació, administració i gestió, desenvolupament de productes i processos), però també es poden classificar segons la magnitud de l'impacte (innovació radical: productes o processos nous, innovació incremental: petites modificacions i millores), segons el sector que afecten (innovacions tecnològiques, innovacions socials i innovacions educatives).

Per estratègia entenem el pla que segueixen les empreses per aconseguir els seus objectius a llarg termini. La millor estratègia per a cada empresa és la que millor s'adapta a la seva realitat interna i al seu entorn. Entre aquestes, podem distingir: Estratègia ofensiva, o de líder tecnològic, Estratègia defensiva, o de seguidor tecnològic, Estratègia imitativa, Estratègia oportunista, o de veta, Estratègia dependent, Estratègia tradicional.

La innovació pot consistir en una modificació significativa d'un producte o procés de l'empresa, en una manera nova de fabricar o en un producte nou. Per a una empresa, desenvolupar un producte o canviar processos implica invertir en recursos, i aquest desemborsament només s'assumirà si l'empresa es pot assegurar uns beneficis d'explotació. Hi ha diferents figures de protecció dels resultats de la investigació i l'activitat creativa, que estan englobades en els drets de la propietat industrial (patents, models d'utilitat, marques i dissenys industrials) i de la propietat intel·lectual (drets sobre obres artístiques, literàries, científiques i software). Una patent és un títol que reconeix el dret d'explotar en exclusiva la invenció patentada i impedeix a tercers la fabricació, la venda o la utilització sense el consentiment del titular. Per la seva banda, els models d'utilitat protegeixen aquelles invencions que consisteixen en una millora útil d'alguna cosa que ja existeix.

Apartat 19: Estudi de Mercat i Anàlisi DAFO

La funció comercial inclou el conjunt d'activitats necessàries per a fer arribar al consumidor els béns i els serveis produïts per l'empresa. El departament que s'encarrega d'aquesta funció és el departament comercial. Les seves funcions més importants són: Anàlisi de mercats i Màrqueting.

Un estudi de mercat consisteix a recopilar, elaborar i analitzar informació sobre l'entorn general, la competència i el consumidor. Per a fer un estudi de mercat cal seguir una sèrie de fases successives:

1. Definició de l'objectiu de la investigació.
2. Disseny del model d'investigació.
3. Recollida de dades.
4. Classificació, anàlisi i interpretació de les dades.
5. Presentació dels resultats.

Anàlisi DAFO

Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats.

Apartat 20: La Segmentació del Mercat

Estratègies de Segmentació

L'objectiu de qualsevol empresa o negoci és rendibilitzar la inversió efectuada, aconseguir augmentar les vendes per obtenir beneficis. Quan s'ha determinat l'activitat que es desenvoluparà, el primer pas és triar el tipus de client a qui s'adreçarà el producte. La segmentació de mercat és el procés que consisteix a dividir i organitzar els possibles consumidors d'un bé o servei en grups homogenis tenint en compte una sèrie de característiques que tenen en comú. El grup que és seleccionat, en funció dels seus trets característics i amb un cert grau d'homogeneïtat, s'anomena públic objectiu o target.

Els criteris per poder fer aquesta segmentació de mercats poden ser de diversos tipus:

• Criteris geogràfics: L'empresa selecciona àrees geogràfiques segons les preferències i necessitats dels consumidors de cada zona.
• Criteris sociodemogràfics: Relaciona les preferències i desitjos dels consumidors en funció del gènere, l'edat, el nivell d'estudis i l'ocupació.
• Criteris socioeconòmics: Divideixen els individus segons aspectes com el seu nivell d'ingressos, les seves possibilitats de consum o la classe social a què pertanyen.
• Criteris psicogràfics: Entre aquests destaquen la personalitat; el sistema de valors i l'estil de vida.
• Criteris conductuals: Es relacionen amb la conducta del consumidor respecte als productes en funció de la freqüència i l'horari de compra, la lleialtat a la marca.

Segons el grup de clients als quals s'adrecen les actuacions de l'empresa, distingim els tipus d'estratègies següents:

• Indiferenciada: L'empresa dirigeix el mateix producte o servei sense diferenciar l'usuari a qui s'adreça ni el canal utilitzat.
• Diferenciada: L'empresa segmenta el mercat en grups i adapta el producte, el missatge o el canal a cada segment de manera diferenciada.
• Concentrada: L'empresa tria un segment de mercat que considera que serà més afí al seu producte o servei i dedica tots els esforços a satisfer les seves necessitats.
• Personalitzada: L'empresa adapta el producte o servei a cada usuari particular. Confecciona el producte o servei a mida per al client.

Apartat 11: La Direcció de l'Empresa

El Procés Administratiu

El procés administratiu és el conjunt de funcions i activitats que efectua la direcció de l'empresa, orientades a l'assoliment de les seves finalitats i objectius. Aquestes funcions i activitats es poden classificar en aquests quatre grups: la funció de planificació, la d'organització, la de gestió o direcció i la de control de les activitats.

Aquest procés es compon de dues fases: la mecànica i la dinàmica.

• Mecànica: és la part teòrica de l'administració en què s'estableix el que s'ha de fer i inclou dues funcions o subfases: la planificació i l'organització.
• Dinàmica: es refereix a com posar en pràctica tot el que s'ha planejat i organitzat prèviament i inclou la gestió o direcció i el control.

Les tasques més corrents de cada una de les fases del procés administratiu són les següents:

Fase Mecànica

• Planificació: En aquesta etapa es defineixen les metes, objectius, estratègies, polítiques, procediments, regles i pressupost del projecte.
• Organització: En aquesta etapa es divideix el treball, s'estableix la jerarquia i departamentalització de l'empresa, i es descriuen les funcions de cada lloc de treball.

Fase Dinàmica

• Direcció: En aquesta etapa es prenen les decisions, es comunica la informació, es lidera l'equip, es facilita el treball i es supervisa el compliment de les tasques.
• Control: En aquesta etapa s'estableixen estàndards de qualitat, es mesura el rendiment del procés, es corregeixen els errors i s'implementen millores.

La planificació empresarial implica fixar objectius, establir estratègies, definir polítiques i criteris de decisió per aconseguir els propòsits de l'empresa. Aquest procés comença amb l'anàlisi de la situació actual de l'empresa i l'entorn, seguit per l'establiment d'objectius i la valoració de diverses alternatives per assolir-los. És crucial que els objectius siguin realistes i que es prioritzi entre ells considerant els recursos necessaris i el cost d'oportunitat. L'objectiu és aconseguir els resultats desitjats amb la menor despesa possible, incloent-hi les despeses socials, per maximitzar els beneficis.

L'organització empresarial implica dissenyar una estructura on es defineixen les tasques, responsabilitats i autoritat de cada membre de l'empresa. Per aconseguir-ho, es poden seguir diverses fases: començant amb la claredat dels objectius, la missió i la visió de l'empresa, i planificant a curt termini. Seguidament, es distribueix l'empresa en departaments per millorar l'eficàcia, es crea una estructura jeràrquica per definir les relacions i responsabilitats del personal, i finalment, s'assignen les tasques segons la capacitat i l'adequació de cada persona. Una opció comuna és la divisió en departaments, àrees o zones per optimitzar els recursos empresarials.

Després de planificar i organitzar l'empresa, és moment de dirigir-la: la gestió implica prendre decisions i convertir la informació en acció per assolir els objectius. Això requereix lideratge, la capacitat d'influir i motivar els altres per aconseguir els objectius de l'empresa. Avui dia, els líders empresarials són anomenats CEO. Hi ha diversos estils de lideratge, com l'autoritari, el democràtic i el liberal:

• Autoritari: El líder pren decisions sense consultar als seus subordinats. Exigeix obediència i supervisa directament el treball de l'equip.
• Democràtic: El líder consulta als seus subordinats abans de prendre decisions. Promou la participació de tots els membres de l'equip.
• Liberal: El líder dóna molta llibertat als seus subordinats. Participa poc en les decisions i només intervé si se li demana específicament.

Cada líder escollirà la millor manera de dirigir els seus grups tenint en compte com són i el tipus de treball que s'hagi de dur a terme. En qualsevol cas, el líder ha de saber transmetre amb claredat les tasques que s'han de fer i, sobretot, ha de crear un bon clima de treball.

El control empresarial implica verificar que tot surti segons el planejat, des dels objectius generals fins als detalls concrets, així com l'estructura global de l'empresa. Aquesta funció de control es realitza periòdicament, adaptant-se al procés productiu de cada empresa, i implica assegurar que tot funcioni com s'ha previst. En cas contrari, s'han de detectar els errors, analitzar-los i corregir-los. Aquests errors poden derivar de metes excessivament ambicioses, una organització deficient, una gestió inadequada o recursos insuficients. Per realitzar un bon control, l'empresa ha de seguir diverses fases:

• Marcar estàndards: Fixar resultats previstos.
• Mesurar dades reals: Obtenir els resultats a temps per poder-los analitzar.
• Comparar estàndards amb els resultats: Buscar desviacions i analitzar-ne els motius.
• Corregir desviacions: Buscar les mesures oportunes.

25. Patrimoni i Comptes Anuals

Les empreses prenen moltes decisions econòmiques, per això utilitzen fonts d'informació econòmica, la principal prové de comptabilitat. La comptabilitat és la ciència econòmica que estudia el patrimoni empresarial, proporcionant així informació econòmica a l'empresa i stakeholders sobre el seu estat passat i actual. La comptabilitat té unes característiques: ha de ser fiable, de fonts contrastades, ha de ser rellevant, estar expressada en unitat de compte comú i estar d'acord amb les normatives nacionals i internacionals per comprovar la informació a escala internacional. La informació econòmica proporcionada per comptabilitat es destina a usuaris de l'empresa, ha de ser homogènia i complir la normativa del Pla General de Comptabilitat (PGC) que regula i indica a les empreses com portar la comptabilitat perquè la informació sigui homogènia i fiable.

El patrimoni és un conjunt de béns, drets i obligacions d'una empresa. El patrimoni net és la diferència entre béns i drets de l'empresa, l'actiu es compon dels béns i drets i el passiu de les obligacions de l'empresa cap a tercers. Les masses patrimonials estan dividides en actiu no corrent, formats per elements en rotació constant, es renoven en un mateix exercici econòmic, el passiu no corrent està format per fonts de recursos que s'ha de retornar, suposa un deute de llarg termini a l'empresa. El passiu corrent està format pels deutes a retornar a curt termini.

L'actiu està format per les següents submasses: immobilitzat intangible, immobilitzat immaterial, inversions immobiliàries i inversions financeres a llarg termini, aquestes són de l'actiu no corrent. L'actiu corrent té el disponible, existències i realitzable. El patrimoni té com a elements el capital social, reserves, subvencions i resultat d'exercici, positiu o negatiu.

La normativa del PGC obliga les empreses a formular els comptes anuals al termini de l'exercici econòmic i proposa models de balanç i compte de pèrdues i guanys. El balanç de situació reflecteix la situació econòmica i financera de l'empresa a un moment clau, està format per l'actiu, passiu i patrimoni net. El compte de pèrdues i guanys informa del resultat de l'exercici, pèrdua o benefici, està format pels ingressos i despeses. La memòria amplia la informació dels comptes anuals i explica els resultats.

Comentari de Text sobre una Notícia

Segons la seva tipologia, es tracta d'un text periodístic, ja que està publicat en un mitjà de comunicació social, en aquest cas "..." i té com a finalitat oferir informació veraç, documentada i objectiva sobre un tema d'actualitat. Pel que fa als elements que formen part del procés comunicatiu, es tracta d'un text amb una comunicació mediàtica unidireccional, ja que l'emissor, el periodista "...", elabora un missatge per a un destinatari col·lectiu i heterogeni, que no té la possibilitat de convertir-se al seu torn en emissor.

Pel que fa al subgènere periodístic, es tracta d'una notícia, ja que l'autor està presentant uns fets de manera objectiva, i, per tant, predomina la funció representativa que es veu reflectida en trets lingüístics com oracions enunciatives en 3a persona del singular i indicatiu "...", adjectius especificatius "...", cites en estil directe "...". En referir-se a unes condicions que es tindran en compte a partir de la data de la publicació, el temps verbal predominant és el present com "...". A més, es poden observar altres característiques pròpies del gènere periodístic informatiu que tenen a veure amb la concisió com SN extensos "..." o Incisos explicatius "...". A més, el text presenta claredat amb Enunciats simples "..." i Ordre natural de les oracions "...". Finalment apareix la Varietat temàtica del llenguatge "..." donant permeabilitat al lèxic d'altres varietats d'ús.

A més, el text mostra l'estructura pròpia d'aquest subgènere periodístic: el titular, un subtítol, un primer paràgraf com a entrada en el qual es presenta la informació més rellevant, i 6 paràgrafs en els quals es desenvolupa la informació que formen el cos de la notícia.

En tractar-se d'un text periodístic informatiu, les modalitats que apareixen en el text són dues. En primer lloc, apareix la modalitat narrativa, ja que la notícia es caracteritza per ser la narració d'uns fets, per la qual cosa es poden observar CCT "..." i CCL "...". Finalment, relacionada amb la transmissió d'una informació de manera objectiva, podem assenyalar la modalitat expositiva, que es reflecteix en les marques de la funció referencial, com els verbs en tercera persona i indicatiu i les oracions enunciatives, ja assenyalades.