Conceptes Clau en Filosofia: Coneixement, Realitat i Veritat

Conceptes Clau en Filosofia

Saber: Conjunt de coneixements adquirits per l'ésser humà a través de l'experiència, la raó o la intuïció. El saber es diferencia del simple coneixement perquè implica una comprensió profunda i fonamentada. Plató distingia entre “doxa” (opinió) i “episteme” (saber veritable), defenent que el saber ha d'estar basat en la raó i no sols en la percepció.

Coneixement: Relació entre un subjecte i un objecte que permet obtenir informació sobre la realitat. S'han proposat diverses teories sobre el coneixement. El racionalisme sosté que prové de la raó, mentre que l'empirisme defèn que s'origina en l'experiència sensorial. Kant, amb el seu idealisme transcendental, va combinar les dues postures, afirmant que el coneixement és una construcció del subjecte basada en l'experiència i les estructures de la ment.

Realisme ingenu: Postura filosòfica que sosté que la realitat és tal com la percebem, sense mediacions ni interpretacions. Aquesta visió assumeix que els sentits ens mostren la realitat tal qual és, sense distorsions. Kant i la ciència moderna han demostrat que la nostra percepció està condicionada per la ment i els instruments que utilitzem per a conèixer.

Realisme crític: Teoria que sosté que la realitat existeix independentment del subjecte, però que el coneixement està condicionat per la nostra manera de percebre-la. A diferència del realisme ingenu, el realisme crític reconeix que les nostres percepcions poden ser limitades o interpretades per la ment. Autors van defensar aquesta postura, argumentant que la ciència s'acosta progressivament a una comprensió objectiva de la realitat, encara que sempre de manera parcial i revisable.

Intuïció: Forma de coneixement immediat que no requereix raonament lògic. Filòsofs consideraven la intuïció com una via superior al coneixement racional, ja que permet captar l'essència de les coses de manera directa.

Imaginació: Capacitat de la ment per a representar imatges, conceptes o situacions que no són presents en la realitat immediata. Per a Kant, l'imaginació exerceix un paper fonamental en la síntesi de l'experiència, permetent la formació de conceptes.

Raó: Capacitat intel·lectual de l'ésser humà per a pensar, reflexionar i obtenir coneixement mitjançant la lògica i l'argumentació. La raó ha sigut considerada des de l'antiguitat com el principal instrument per a aconseguir la veritat. Plató la va situar per damunt dels sentits en la seua teoria del coneixement, mentre que Aristòtil la va vincular amb la lògica i el pensament deductiu. La raó es va convertir en la base del pensament crític i del mètode científic. Kant la va distingir en dos tipus: la raó teòrica, que busca conèixer la realitat, i la raó pràctica, que guia l'acció moral.

Relativisme: Teoria que sosté que la veritat depèn del context, la cultura o la perspectiva individual. No existeixen veritats universals, sinó que cada societat o individu construïx la seua pròpia veritat. Els relativistes afirmen que totes les veritats són vàlides per als qui les defensen i que per tant no hi ha una veritat que siga més acceptable que un altre.

Dogmatisme: Postura filosòfica que sosté que el coneixement absolut és possible i no necessita ser qüestionat. Aquest corrent assumeix que existeixen veritats universals que poden conèixer-se amb certesa. S'oposa a l'escepticisme i pot basar-se en la raó, l'experiència o l'autoritat. Plató i Descartes van defensar idees dogmàtiques en afirmar que podem aconseguir el coneixement veritable.

Escepticisme: Doctrina filosòfica que dubta de la possibilitat de conèixer la veritat amb certesa. Els escèptics sostenen que el coneixement humà és limitat o enganyós, per la qual cosa tota afirmació ha de ser posada en dubte. Hume va qüestionar la certesa de la causalitat i la inducció.

Solipsisme: Doctrina que afirma que només la pròpia consciència pot ser coneguda amb certesa. Segons aquesta postura, no podem demostrar que existeixi una realitat externa independent de la nostra ment. Es relaciona amb l'idealisme, que porta a considerar que només el pensament propi és inqüestionable.

Subjectivisme: Corrent filosòfic que sosté que la veritat i els valors depenen de la percepció individual. Afirma que no és possible accedir a una realitat objectiva independentment de l'experiència o interpretació del subjecte.

Criticisme: Postura defensada per Kant, afirma que no podem conèixer mai l’autèntica realitat, però almenys la realitat que podem conèixer nosaltres pot ser objectiva i universal perquè tots els éssers humans compartim les mateixes estructures mentals. D’aquesta manera Kant s’allunya tant del dogmatisme perquè accepta que no podem conèixer l’autèntica realitat, com de l’escepticisme, perquè sí que és possible arribar a aconseguir veritats vàlides per a tots els éssers humans.

La postveritat és el fet de mentir d’una manera deliberada volent fer passar una informació falsa per vertadera. En la postveritat les opinions se situen per damunt dels fets i per això intenta manipular les creences i les emocions de la gent amb la finalitat de modelar l’opinió pública. Per això també se la coneix com a ‘mentida emotiva’. Es podria resumir amb la frase següent: <que una cosa aparenti veritat és més important que la mateixa veritat>.