Conceptes Clau en Sociolingüística i Canvi Climàtic

Clasificado en Inglés

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,86 KB

Conceptes Clau en Sociolingüística

Autoodi: rebuig de la pròpia identitat col·lectiva. És la investigació ideològica per part dels que abandonen la llengua dominada amb el grup dominant i el conseqüent menyspreu pel grup lingüístic regressiu del qual es pretenen distanciar i al qual pertanyien.

Bilingüisme: ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social. No és un fenomen de llengua sinó del seu ús; la lingüística, doncs, s'hi interessa pràcticament en funció dels fenòmens d'interferència.

  • Territorial: un territori bilingüe és un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades lingüísticament. En una zona s'usa una llengua i en l'altra se n'usa una altra.
  • Unilateral: és aquell que va en una sola direcció, és a dir, els parlants de la llengua dominada han après i usen també la llengua exclusivament, la que gaudeix de privilegis, l'única que és considerada realment necessària i imprescindible.

Conflicte lingüístic: situació en la qual dues varietats lingüístiques competeixen entre elles i promouen la invasió o el desplaçament d'una d'elles dels àmbits d'ús de l'altra.

Diglòssia: terme aplicat per caracteritzar una situació sociolingüística en què un parlar alt és usat per a funcions formals enfront d'un parlar baix utilitzat per a funcions informals.

Estàndard: varietat comuna d'una llengua, legitimada i institucionalitzada històricament com a model de referència i vehicle de comunicació supradialectal i internacional, i que normalment és usada i apresa d'acord amb una codificació normativa explícita.

Lleialtat lingüística: és la resistència per part dels parlants a l'abandó de l'ús o als canvis d'estructura o interferències en la seua llengua.

Llengua majoritària: aquella que té un gran nombre de parlants.

Llengua minoritzada: aquella que pateix un procés de retracció, fins i tot perill de desaparèixer en els territoris on es parla, per no gaudir d'un estatus oficial en tots els àmbits d'ús.

Minorització lingüística: procés mitjançant el qual els parlants d'una llengua minoritzada esdevenen bilingües en l'idioma dominant mentre que els parlants de la dominant es mantenen monolingües en la seua llengua.

Normalització lingüística: procés sociocultural pel qual una llengua s'adapta a una regulació ortogràfica, lexical i gramatical i alhora accedeix a àmbits d'ús lingüístics fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat d'aquella i dels quals havia estat desplaçada en algun moment.

Normativització: és la codificació i l'elaboració de tots els usos funcionals. Implica la publicació de les normes.

Planificació lingüística: conjunt d'intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per tal d'influir sobre la forma o les funcions de les varietats lingüístiques presents en un marc social determinat.

Prejudicis lingüístics: rica/pobra, moderna/primitiva, urbana/rural, fàcil/difícil, aspra/suau, majoritària/minortiària, internacional/regional, culta/vulgar, amb estat/sense.


L'Escalfament Global i les seves Causes

A mesura que els oceans s'escalfen i les glaceres es fonen, les terres i les ciutats al llarg de les costes poden inundar-se. La calor i la sequera poden afectar els boscos i els animals de tot arreu. Els humans estem escalfant l'atmosfera de la Terra cremant combustibles, talant boscos i participant en altres activitats que alliberen certs gasos que atrapen la calor a l'aire. Una de les principals causes de l'escalfament global és l'ús de combustibles fòssils. Els combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas natural es van formar a partir de les restes de material vegetal dipositat durant el període carbonífer de la Terra. El consum mundial de combustibles fòssils ha augmentat dràsticament. El món ara crema almenys cinc mil milions de tones de combustible fòssil cada any. A mesura que aquest diòxid de carboni provinent de la crema de combustibles fòssils entra a l'atmosfera, una part és absorbida per les plantes que fan la fotosíntesi i els oceans n'absorbeixen una altra part. Però com que estem cremant tant combustible fòssil a un ritme tan ràpid, estem introduint diòxid de carboni a l'atmosfera molt més ràpidament del que aquests processos naturals l'estan eliminant. Ja no hi ha un equilibri entre la quantitat de diòxid de carboni que s'afegeix a l'aire i la quantitat de diòxid de carboni que s'elimina. Com a resultat, la concentració de diòxid de carboni a l'aire augmenta constantment.

Entradas relacionadas: