Conceptes Clau en Sociolingüística i Canvi Climàtic
Clasificado en Inglés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,86 KB
Conceptes Clau en Sociolingüística
Autoodi: rebuig de la pròpia identitat col·lectiva. És la investigació ideològica per part dels que abandonen la llengua dominada amb el grup dominant i el conseqüent menyspreu pel grup lingüístic regressiu del qual es pretenen distanciar i al qual pertanyien.
Bilingüisme: ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social. No és un fenomen de llengua sinó del seu ús; la lingüística, doncs, s'hi interessa pràcticament en funció dels fenòmens d'interferència.
- Territorial: un territori bilingüe és un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades lingüísticament. En una zona s'usa una llengua i en l'altra se n'usa una altra.
- Unilateral: és aquell que va en una sola direcció, és a dir, els parlants de la llengua dominada han après i usen també la llengua exclusivament, la que gaudeix de privilegis, l'única que és considerada realment necessària i imprescindible.
Conflicte lingüístic: situació en la qual dues varietats lingüístiques competeixen entre elles i promouen la invasió o el desplaçament d'una d'elles dels àmbits d'ús de l'altra.
Diglòssia: terme aplicat per caracteritzar una situació sociolingüística en què un parlar alt és usat per a funcions formals enfront d'un parlar baix utilitzat per a funcions informals.
Estàndard: varietat comuna d'una llengua, legitimada i institucionalitzada històricament com a model de referència i vehicle de comunicació supradialectal i internacional, i que normalment és usada i apresa d'acord amb una codificació normativa explícita.
Lleialtat lingüística: és la resistència per part dels parlants a l'abandó de l'ús o als canvis d'estructura o interferències en la seua llengua.
Llengua majoritària: aquella que té un gran nombre de parlants.
Llengua minoritzada: aquella que pateix un procés de retracció, fins i tot perill de desaparèixer en els territoris on es parla, per no gaudir d'un estatus oficial en tots els àmbits d'ús.
Minorització lingüística: procés mitjançant el qual els parlants d'una llengua minoritzada esdevenen bilingües en l'idioma dominant mentre que els parlants de la dominant es mantenen monolingües en la seua llengua.
Normalització lingüística: procés sociocultural pel qual una llengua s'adapta a una regulació ortogràfica, lexical i gramatical i alhora accedeix a àmbits d'ús lingüístics fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat d'aquella i dels quals havia estat desplaçada en algun moment.
Normativització: és la codificació i l'elaboració de tots els usos funcionals. Implica la publicació de les normes.
Planificació lingüística: conjunt d'intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per tal d'influir sobre la forma o les funcions de les varietats lingüístiques presents en un marc social determinat.
Prejudicis lingüístics: rica/pobra, moderna/primitiva, urbana/rural, fàcil/difícil, aspra/suau, majoritària/minortiària, internacional/regional, culta/vulgar, amb estat/sense.